Resultats de la cerca
Es mostren 1059 resultats
George Sidney
Cinematografia
Director de cinema nord-americà.
Fill d’actors, estigué vinculat al món de l’espectacle des de petit com a actor en vodevils i en el cinema mut Després de rebre dos Oscar, pels curtmetratges Quicker'n a Wick 1940 i Of Pups and Puzzles 1941, rodà el seu primer llargmetratge l’any 1941 Free and Easy , sempre per a la Metro-Goldwyn-Mayer Dos anys després dirigí Thousands Cheer , el seu primer musical, el gènere més vinculat a la seva trajectòria, amb pellícules com Bathing Beauty 1944, amb l’exnedadora Esther Williams Anchors Aweigh 1945, interpretada per Frank Sinatra i Gene Kelly i que fou guardonada amb cinc premis Oscar,…
Billy Crystal
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Demostrà el seu vessant còmic a la televisió, en sèries com Soap o el cèlebre programa Saturday Night Live Després de tenir un primer personatge protagonista rellevant a la comèdia d’acció Running Scared 1986, de P Hyams, intervingué en pellícules com ara Throw Momma from the Train 1986, de D De Vito Memories of Me 1988, de H Winckler When Harry Met Sally 1989, de R Reiner City Slickers 1991, de R Underwood Hamlet 1996, de K Branagh Father’s Day 1997, d’I Reitman Deconstructing Harry 1997, de W Allen My Giant 1998, de M Lehmann Analyze This 1999, de H Ramis, i la seva continuació Analyze…
Nelson Algren
Literatura
Novel·lista nord-americà que ha descrit de manera directa la vida dels barris populars de Chicago, ciutat on residí.
Des de Somebody in boots ‘Els qui porten botes’, 1935, i a través de Never Come Morning ‘El matí no arriba mai’, 1942, The Man with the Golden Arm ‘L’home del braç d’or’, 1949, A Walk on the Wild Side ‘Un passeig pel barri desolat’, 1956, etc, féu una denúncia sense revolta de l’organització d’una societat que seria descrita globalment a l’àcida panoràmica del reportatge Who lost an American ‘Qui ha perdut un americà', 1963
Leon Bismark Beiderbecke
Música
Trompeta nord-americà, anomenat Bix.
Introductor de noves idees en la música de jazz , és considerat el jazzman blanc més important de la seva època i el més destacat representant de l’estil Chicago La seva tècnica fou influïda pels compositors europeus moderns, com Igor Stravinsky, Claude Debussy i Maurice Ravel Influí sobre el jazz blanc, i també sobre alguns trompetistes negres, com Rex Stewart, i fou un dels precursors de l’estil cool
Pelham Grenville Wodehouse
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
D’obra molt prolífica, ha estat el creador de personatges característics, com Bertie Wooster, prototip de gentleman , i el seu majordom modèlic Jeeves Entre les novelles, cal citar The Inimitable Jeeves 1923, Carry on, Jeeves 1925, Big Money 1931, The Girl in Blue 1970, The World of Mrs Mulliner 1972 i The World of Psmith 1974 Escriví també comèdies musicals
Mario Puzo
Literatura italiana
Escriptor nord-americà d’origen italià.
Periodista de professió, les seves novelles versen sobre el món dels immigrats italians als Estats Units, molt especialment en l’aspecte de les vinculacions d’aquests a la màfia Aconseguí una notable popularitat, sobretot a partir de l’adaptació al cinema de la seva novella The Godfather 1969 per FFCoppola el 1972 Altres novelles seves són The Dark Arena 1955, The Fortunate Pilgrim 1964, Inside Las Vegas 1977 i Salvatore Giuliano 1984, sobre el bandoler sicilià d’aquest nom, The Fourth K 1991, The Last Don 1996 i, pòstumament, Omertà 2000
Lou Reed

Lou Reed
Música
Nom amb què és conegut el cantant, poeta i compositor de rock nord-americà Lewis Allen Reed.
De jove mostrà un caràcter rebel i anticonvencional, i fou sotmès a un tractament d’electroxocs per la seva bisexualitat, experiència que el marcà Aprengué a tocar la guitarra de manera autodidàctica, i estudià música a la Universitat de Nova York i literatura a la de Syracuse Nova York, on es graduà en arts el 1964 Aquests anys participà intensament en l’avantguarda novaiorquesa, absorbint influències del moviment beat , el free-jazz i el rock , i treballà com a lletrista en una productora radiofònica El 1965 cofundà el grup The Velvet Underground , on també tocava John Cale , que rebé el…
,
Richard Serra
Escultura
Escultor nord-americà, fill de pare mallorquí.
Estudià literatura a les universitats de Califòrnia de Berkeley i Santa Barbara 1961 i posteriorment estudis artístics a la de Yale fins el 1964 Fou collaborador de Josef Albers Viatjà per Europa i arran d’una estada a Itàlia s’apropà a l’estètica de l’ arte povera A la dècada de 1960 s’installà a Nova York El 1966 feu la primera exhibició Pels volts del 1970 feu les primeres escultures a gran escala, les quals són a base de grans planxes metàlliques juxtaposades, autooxidables i dissenyades amb ajut de programes de la indústria aeronàutica Realitzà per encàrrec diverses escultures…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina