Resultats de la cerca
Es mostren 690 resultats
guatlla
Guatlla
Muséum National d'Histoire Naturelle / P. Gourdain (cc-by-nc-sa-3.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, de 18 cm de llargada i formes arrodonides, de color terrós llistat d’ocre i de negre.
El mascle presenta llistes negres a la gola Habita a tot Europa, excepte a la península Escandinava i Islàndia, a l’Àsia i a l’Àfrica, i hiverna a l’Àsia meridional i a l’Àfrica
cotxa blava
Cotxa blava
Carles Pastor (cc-by-sa-4.0)
Ornitologia
Moixó de la família dels túrdids d’uns 15 cm de longitud, bec curt i tarsos llargs i prims.
És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes El mascle té el pit d’un blau lluent a la primavera i de color blanquinós a la tardor Nia al nord i al centre d’Europa
bec de serra
Bec de serra gros
Annika Lindqvist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Gènere d’ocells anseriformes, de la família dels anàtids, de les dimensions d’un ànec, però amb el bec més llarg i més fi.
Són cabussadors i piscívors Hi ha tres espècies europees que hivernen a la península Ibèrica, i nien al nord i al centre d’Europa El bec de serra gros M merganser , d’uns 65 cm, té el bec molt estret i les potes roges el mascle té el pit i els baixos d’un color blanc rosat, el dors negre i el cap d’un negre verdós Hiverna als grans rius, als llacs i a les maresmes, i nia en els buits d’arbres, als forats de les torberes, etc El bec de serra mitjà M serrator , d’uns 60 cm, té un plomall occipital que duen ambdós sexes la coloració és semblant a la del bec de serra gros, però amb un …
ànec glacial
Ànec glacial
© Caleb Slemmons
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, de cos blanc i ales negres.
El mascle té unes llargues plomes afuades a la cua És marí Nia a Escandinàvia i a Islàndia i hiverna a la Bàltica i a la mar del Nord Hom l’ha pogut observar accidentalment al delta de l’Ebre
capibara
Capibara
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer rosegador de la família dels hidrocèrids, de grans dimensions, el més gros del grup (ateny més d’un metre de llargada), de cos robust, amb la cua curtíssima, i de pelatge dens, aspre i curt, de colors grisos o bruns.
Els capibares habiten en grups familiars un mascle i diverses femelles a la vora dels grans rius, i s’alimenten d’herbes aquàtiques Són propis d’Amèrica del Sud Llur carn és saborosa, i la pell, aprofitable Són fàcilment domesticables
hemió
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels èquids, semblant a l’ase, del qual es diferencia pel fet de tenir les orelles més curtes.
El pelatge d’hivern és llarg i cresp, i el d’estiu, curt i brillant el color és falb clar, amb la regió del ventre blanca Habita en petits ramats guiats per un mascle Actualment es troba solament en algunes regions de Mongòlia
morell d’Islàndia
Morells d’Islàndia mascle i femella (d’esquerra a dreta)
Doug Greenberg (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, de colors negres i blancs.
Entre l’ull i el bec té una taca blanca en forma de mitja lluna Propi d’Islàndia, hom el troba accidentalment a Alemanya, a Escandinàvia i molt rarament a la península Ibèrica
ànec negre comú
Ànec negre comú
© jvp0208
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador i marí.
El mascle és totalment negre i té una gran protuberància a la base del bec La femella és de color fosc amb la cara i el coll tacats de blanc Nia als països nòrdics i hiverna, en roques, a les costes atlàntiques fins a Portugal
mènids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes, d’una constitució molt semblant a la dels espàrids, dels quals es diferencien pel fet de posseir una boca extraordinàriament protràctil i les mandíbules més febles.
Són hermafrodites proterògins Moltes espècies construeixen nius a la sorra del fons, vigilats i defensats pel mascle S'alimenten de crustacis i altres minerals planctònics, i habiten a la zona litoral de les mars temperades i càlides a la Mediterrània és molt corrent la xucla
reietó
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels regúlids, de 9 cm (és el més petit d’Europa), de color verd oliva grisenc a les parts superiors, gris oliva pàl·lid a les inferiors, té les ales brunenques amb llistes blanquinoses i negrenques, i el pili groc vorejat de dues llistes negres.
La part posterior del pili del mascle és de color taronja Habita als boscs, especialment de coníferes, en una gran part d’Europa i és migrador parcial És immigrant d’hivern a la Catalunya continental, ocasional a les Illes i sedentari, especialment als Pirineus