Resultats de la cerca

Fill del bioquímic Hans Kosterlitz, un dels descobridors de les endorfines, es graduà a Cambridge 1965 i es doctorà a Oxford 1969 en física d’altes energies Féu recerca postdoctoral a la Universitat de Torí i a la de Birmingham 1970, on collaborà amb David Thouless  en l’aplicació de models topològics en l’estudi de les transicions de fase Per aquests treballs, ambdós obtingueren l’any 2000 la Medalla Onsager de l’American Physical Society i el 2016 el premi Nobel de física, compartit amb Duncan Haldane Professor de física a la Universitat de Brown Rhode Island, Estats Units des del 1982,…

El 1919 inicià els estudis de música a la Royal Academy of Music de la seva ciutat natal, i a setze anys debutà en la Queen’s Promenade dirigint el Triple concert de JS Bach A partir del 1928 prosseguí la seva formació, primer a Berlín, al costat d’Artur Schnabel i de Wanda Landowska, i després a París, amb Nadia Boulanger S’especialitzà en el repertori per a música de cambra, particularment d’autors com WA Mozart, i participà d’una manera assídua en el Festival d’Edimburg Parallelament estrenà obres d’autors contemporanis com Lennox Berkeley i Alan Rawsthorne, i, com a intèrpret de música de…

Germà de Dante Gabriele, fou un dels iniciadors del prerafaelitisme i dirigí la revista The Germ , el seu portaveu És autor, entre moltes obres, de Lives of Some Famous Poets 1878, Life of Keats 1887 i altres estudis sobre Dant, Shelley, W Blake i W Whitman

Estudià composició amb CWood i ROMorris i direcció amb ABoult i M Sargent Fou director de música del Morley College de Londres 1940-52 i del Festival de Bath 1964-74, president de l’Òpera de Kent des del 1979 i del London College of Music des del 1983 El 1966 rebé el títol de sir El seu llenguatge musical, innovador sense assumir, però, l’avantguardisme més estricte, fa un ús ampli del contrapunt i les dissonàncies i incorpora elements del jazz i de la música popular De les seves obres destaquen quatre sonates per a piano 1937, 1962, 1973 i 1984, Concerto for Double String Orchestra 1938-39…

Autor de nombroses esglésies i nombrosos convents a Baviera sobresurt especialment la d’Ottobeuren 1737-66, coberta amb cúpules sobre petxines, peça bàsica del rococó germànic Malgrat la riquesa de la decoració en estuc i de la complexitat de les plantes, l’estil de les seves obres palesa més serenitat que el d’altres mestres contemporanis, com Kilian Ignaz Dientzenhofer o Johann Balthasar Newmann

Dirigí la revista “Die Gesellschaft” ‘La Societat’, 1885-1902, que agrupà els naturalistes alemanys, i escriví novelles sobre Munic, entre les quals Was die Isar rauscht ‘Allò que l’Isar murmura’, 1887

El 1959 consolidà el seu prestigi amb la posada en escena del Brand d’Ibsen Fou director artístic de l’Old Vic Theatre en 1962-63, i un dels cofundadors principals del Manchester's Royal Exchange Theatre, del qual fou director des del 1973 Féu una tasca important a la televisió, i dirigí més de 40 produccions, entre les quals cal destacar adaptacions de clàssics del teatre i, molt especialment, el King Lear , en collaboració amb Laurence Olivier, el 1983

Es formà a Holanda, sota la influència de les obres de Rembrandt El 1660 anà a Berlín, on l’elector Frederic Guillem el nomenà pintor de la cort Entrà després en un monestir cistercenc de Silèsia Fou eminentment paisatgista, i fins i tot en la seva segona època, ja monjo, el paisatge domina en les composicions de tema bíblic Són obres d’aquest moment Tobies i l’àngel en un paisatge muntanyenc i La creació Seguint l’esperit del decorativisme barroc, pintà i decorà façanes i interiors de cases/> La seva obra influí molt fortament en els paisatges alemanys dels s XVII i XIX

Estudià dret a la Universitat d’Athenaeum i d’Amsterdam, institucions de les quals arribà a ser professor de dret internacional privat Convençut de la necessitat d’elaborar un dret internacional, impulsà i presidí les conferències de la pau celebrades a la Haia 1893, 1894, 1900 i 1904 i a les quals assistiren representants de la majoria de països europeus Juntament amb Gustave Rolin-Jaequemyns i John Westlake, fundà la revista Revue de droit international et de législation comparée 1869 Fou assessor del ministeri d’afers estrangers 1875, membre del Consell de l’Estat 1893 i ministre d’estat…

Educat a la Berkhamstead School, el 1941 entrà a formar part de la plantilla del Daily Telegraph  a Manchester, publicació de la qual fou el crític musical a partir del 1950, editor 1960-86 i crític musical adjunt 1986-2005, càrrec que també ocupà a  The Sunday Telegraph 1989-2005  La seva recerca se centrà en la vida i les institucions musicals del nord d’Anglaterra, i en les seves obres mostrà una gran habilitat per a combinar l’erudició amb l’agilitat narrativa d’un periodista El seu llibre més important és The Hallé Tradition 1960, una investigació molt ben documentada per a commemorar el…