Resultats de la cerca

Les primeres notícies del castell de Riquer corresponen a l’any 1103 En aquesta data es jurà el testament de Pere Bremond sobre l’altar de Santa Maria del Castell de Riquer El difunt era senyor del castell La fortalesa torna a sortir documentada el 1176 Al segle XIV n’era el senyor Montserrat de Riquer, el qual entre els anys 1327 i 1336 feu diverses donacions al priorat de Sant Jordi de Riquer de l’orde militar de Sant Jordi d’Alfama Novament el castell de Riquer degué passar a l’orde de Sant Jordi d’Alfama, més tard refós amb l’orde de Montesa Tanmateix, el cas és que l’any…

Duc de Montalto i de Bivona, sisè príncep de Paternò, gran d’Espanya Comanador de Silla i Benassal a l’orde de Montesa Fill i hereu del cardenal Lluís Guillem de Montcada-Aragó Lluità a Flandes amb Guillem III de Nassau-Orange 1673-74 Del consell de guerra i del d’estat des del 1691, fou capità general de cavalleria de Nàpols, president del consell de Flandes, del de les Índies 1693 i del d’Aragó 1695-98 Exiliat per desavinences amb la reina 1697, a la mort de Carles II 1700 retornà a la cort i fou membre de la junta de regència Es casà amb l’hereva María Fajardo de Requesens,…

Preceptor del comanador de Montesa Enric de Borja, per a qui escriví el Colloquium cui titulus Paedapechtia València, 1536 sobre la guerra entre Carles V i Francesc I de França Catedràtic d’oratòria a la Universitat de València des del 1535, hi introduí com a text escolar un compendi del De copia uerborum d’Erasme, que edità a València el 1548 És autor de diversos discursos acadèmics en elogi de les ciències i de les lletres i en pro de la dignitat humana i universitària, com ara De re litteraria asseranda oratio València,1534, en què lloa Joan Salaia , i De scientiarum et…

El secà en cobreix gairebé el 90% de la superfície total 1740 ha, repartit bàsicament entre vinya i oliveres La manca de desenvolupament industrial al poble limitat a l’elaboració d’oli i de vi ha determinat el descens de població, en part aturat per la proximitat de Benicarló i de Vinaròs El 71% de la població activa treballa en l’agricultura La vila 823 h 2006, janencs o janers 299 m alt és situada al pla, vora la carretera de Vinaròs a Morella L’església parroquial de Sant Bartomeu és de la fi del segle XVII Hi eren notables les peces d’orfebreria tortosina i santmateuana Dins el terme hi…

El terme és relativament pla al sector central, el pla de Sant Mateu , continuació vers el N de la foia de les Coves, drenat pel barranc de Sant Mateu , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves, i només destaca la roca dels Ermitans, cap al NW, i el coll de la Mare de Déu dels Àngels, al SE, al N de les Talaies d’Alcalà El 36% de les 6506 ha de superfície no és conreable, i la resta és dedicada a oliveres 2080 ha, vinya, ametllers i cereals, més 140 ha de regadiu, on hom conrea llegums i fruiters La ramaderia era la font de recursos tradicionalment predominant la vila era el cap de la…

Comprèn, al N, el sector meridional de la plana de Vinaròs, amb terrenys quaternaris i una línia d’antigues albuferes litorals, drenat per la conca baixa de la rambla d’Alcalà, i, al S, els vessants nord-orientals de la serra d’Irta , que forma, ja dins la mar, el penyal de Peníscola , tómbol unit a la costa per un istme de sorra, on s’estableix la població La costa, al N de la ciutat, és sorrenca o amb un cordó de còdols i grava, mentre que al S forma espadats alts i mitjans que formen cales i puntes puntes de l’Hort, del Marbre, del Racó Calent, cala Blanca, cap d’Irta De N a S hi ha una…

És drenat per diversos torrents, afluents de la rambla de les Coves El sector no conreat, muntanyós, ocupa 2 600 ha L’agricultura de secà 2 300 ha és destinada a cereals i oliveres, en regressió davant els arbres fruiters i els ametllers hi ha unes 35 ha d’horta La ramaderia ovina ha anat perdent importància, mentre que comencen a tenir-ne les granges de porcs La vila 808 h 2006, salzedellans 339 m alt és a la plana, al peu dels darrers contraforts nord-occidentals del tossal d’en Canes, a la vora de la carretera de Castelló a Sant Mateu L’església parroquial és dedicada a santa…

Era regit per un funcionari específic, anomenat justícia del lligallo , i de vegades són citats uns alcaldes El lligallo més antic conegut és el de Terol i les seves aldees, documentat el 1259, com a una institució consuetudinària en aquella ciutat aragonesa Posteriorment foren introduïts organismes semblants a les contrades veïnes a Morella li fou concedit l’any 1271 per Jaume I de Catalunya-Aragó, i durà fins el 1835 A Tortosa n'existia un el 1408 Al Maestrat hi hagué també un altre lligallo, del qual hom coneix unes ordinacions del 1358, fetes per a les localitats de Canet lo Roig, la…

S’inicià en bicitrial l’any 1977 dins de la secció de ciclisme del Club Hoquei Sant Feliu de Codines i un any després es proclamà campió de Catalunya infantil Repetí èxit, ja com a absolut, del 1979 al 1981, any que fou també campió d’Espanya El 1982, obtingué els títols de campió de Catalunya, d’Espanya i el primer Campionat d’Europa de l’especialitat El 1983 deixà la competició de bicitrial pel trial en moto Pilotant una Montesa assolí un subcampionat d’Espanya 1984 i, amb una Gas Gas, un onzè lloc al Campionat del Món 1988, competició en què participà entre el 1984 i el 1990 L…

Establert des de petit a Pallejà, fou segon al Trial de Reis de Dosrius 1970 Guanyà la medalla d’argent dels 6 dies de Trial d’Escòcia 1972 i el Campionat d’Espanya de trial en categoria 350 cc 1972 El 1973 competí en proves del Campionat d’Europa L’any 1974 fitxà per Ossa per desenvolupar nous prototips i el 1975 passà a Montesa, equip amb què guanyà tres Campionats d’Espanya de motocròs un de 250 cc 1976 i dos de 500 cc 1976, 1978 El 1980 pilotà pels equips Gilera, amb el qual fou subcampió de 125 cc, i Maico, amb el qual quedà tercer en 250 cc L’any 1981 fou subcampió estatal…