Resultats de la cerca

L’interior és constituït per un conjunt de formacions calcàries, amb sèries de plegaments, generalment NW-SE, fortament marcats per l’erosió fluvial Al límit SW hi ha el massís de Penyagolosa 1 831 m alt Cap a la costa hi ha una sèrie de blocs fallats que formen les serralades d’en Galceran, d’Alcalà i d’Irta, entre les quals hi ha valls paralleles, i amb la depressió central de Sant Mateu - les Coves - la Vall d’Alba La zona litoral és ocupada, al N, pel piedmont i el pla quaternari de Vinaròs-Benicarló, on van a morir els rius Cervol i de la Sénia, i, al S, per les muntanyes d’Irta i la…

El secà en cobreix gairebé el 90% de la superfície total 1740 ha, repartit bàsicament entre vinya i oliveres La manca de desenvolupament industrial al poble limitat a l’elaboració d’oli i de vi ha determinat el descens de població, en part aturat per la proximitat de Benicarló i de Vinaròs El 71% de la població activa treballa en l’agricultura La vila 823 h 2006, janencs o janers 299 m alt és situada al pla, vora la carretera de Vinaròs a Morella L’església parroquial de Sant Bartomeu és de la fi del segle XVII Hi eren notables les peces d’orfebreria tortosina i santmateuana Dins el terme hi…

Les curses poden ser de velocitat o resistència, sobre una superfície asfaltada o de terra, normalment en circuits tancats o per carretera En aquest darrer escenari les proves més habituals són els rallis i les pujades cronometrades Sobre terrenys accidentats offroad, es disputen proves d’enduro, motocròs i trial Aquesta darrera modalitat consisteix a superar una sèrie d’obstacles, naturals o artificials, en un temps determinat sense posar els peus a terra Altres modalitats motociclistes són les minimotos curses en circuits asfaltats, els quads, els raids, el supermotard curses en circuits…

És drenat per diversos torrents, afluents de la rambla de les Coves El sector no conreat, muntanyós, ocupa 2 600 ha L’agricultura de secà 2 300 ha és destinada a cereals i oliveres, en regressió davant els arbres fruiters i els ametllers hi ha unes 35 ha d’horta La ramaderia ovina ha anat perdent importància, mentre que comencen a tenir-ne les granges de porcs La vila 808 h 2006, salzedellans 339 m alt és a la plana, al peu dels darrers contraforts nord-occidentals del tossal d’en Canes, a la vora de la carretera de Castelló a Sant Mateu L’església parroquial és dedicada a santa Maria La…

El terme és drenat pels barrancs de la Font Roja, dels Castells, de la Penya Roja i de la Carrasqueta La meitat del territori és improductiu i cobert de garriga L'economia tradicional era basada en el secà, dedicat a cereals, vinya, ametllers i oliveres, complementat pel regadiu Hom ha introduït diverses granges de porcs La vila   vilanovins 348 m alt és situada en un turó, que domina la capçalera del barranc de Vilanova , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves El nucli central envolta la plaça de l’església parroquial Sant Bartomeu, on es conserva l’altar de Sant Roc…

Era regit per un funcionari específic, anomenat justícia del lligallo , i de vegades són citats uns alcaldes El lligallo més antic conegut és el de Terol i les seves aldees, documentat el 1259, com a una institució consuetudinària en aquella ciutat aragonesa Posteriorment foren introduïts organismes semblants a les contrades veïnes a Morella li fou concedit l’any 1271 per Jaume I de Catalunya-Aragó, i durà fins el 1835 A Tortosa n'existia un el 1408 Al Maestrat hi hagué també un altre lligallo, del qual hom coneix unes ordinacions del 1358, fetes per a les localitats de Canet lo Roig, la…

Vida i obra Notari de València des del 1458 Fou diverses vegades conseller de la ciutat 1480, 1481, 1489 i 1495 i majoral dels notaris Del 1454 al 1458, encara escrivent, intercanvià tençons amb diversos poetes, entre els quals cal destacar el notari barceloní Joan Fogassot , formant una petita obra collectiva coneguda amb el nom de Qüestió moguda per mossèn Fenollar, prevere, a mossèn Johan Vidal, prevere, a En Verdanxa, e a En Vilaspinosa, notaris la qual qüestió és disputada per tots e de aquells sentenciat per Miquel Stela Fou sobretot un poeta marià el 1486 participà en el certamen…

El 1750 es doctorà en teologia Fou mestre 1753 de Montesa Costera i catedràtic de teologia i de filosofia 1763-67 de la Universitat de València, on introduí la filosofia moderna Passà a la cort, on fou nomenat mestre de l’infant Francesc Xavier 1768-80 Obtinguda una canongia a València, hi tornà Nomenat rector de la Universitat 1748-87, aconseguí del rei l’aplicació d’un nou pla d’estudis i el restabliment del patronat, suspès des del 1774 Fou nomenat rector perpetu Arran de la invasió napoleònica, fou vocal de la junta eclesiàstica i d’instrucció pública 1809 i vocal president…

Conegut com Turuta , s’inicià en les competicions de la mà de FX Bultó Disputà curses en rallis, tot terreny i muntanya Guanyà la primera cursa de la postguerra disputada al Circuit de Montjuïc 1945 Quedà segon en el Campionat d’Espanya de motociclisme de 100 cc 1946 Fou tercer del Premi Pro-Hospitales i del I Gran Premi PMB 1948 Fou campió d’Espanya de velocitat en 125 cc 1949 i segon en el Campionat de Catalunya per a aficionats el mateix any El 1950 fou segon del XIII Ralli dels Alps en la modalitat de cotxes El 1952 participà en el Mundial de Motociclisme Formant equip amb JS Bultó,…

S’inicià en bicitrial l’any 1977 dins de la secció de ciclisme del Club Hoquei Sant Feliu de Codines i un any després es proclamà campió de Catalunya infantil Repetí èxit, ja com a absolut, del 1979 al 1981, any que fou també campió d’Espanya El 1982, obtingué els títols de campió de Catalunya, d’Espanya i el primer Campionat d’Europa de l’especialitat El 1983 deixà la competició de bicitrial pel trial en moto Pilotant una Montesa assolí un subcampionat d’Espanya 1984 i, amb una Gas Gas, un onzè lloc al Campionat del Món 1988, competició en què participà entre el 1984 i el 1990 L…