Resultats de la cerca

Té l’origen en la parcellació de les possessions de son Rullo i de Bunyolí El nucli primitiu, Establiments Vells , depengué eclesiàsticament de Bunyolí fins el 1913, que esdevingué parròquia l’edifici fou consagrat el 1768 i fou vicaria in capite des del 1772 el nucli d' Establiments Nous és situat al nord del primer Els conreus tradicionals són l’olivera, els cereals, els garrofers i l’ametller Actualment, i gràcies a la proximitat de Palma, hi han proliferat les residències secundàries Dins el terme hi ha la possessió de son Berga, amb notables jardins, de la família Quint-…

L’aminotriazole, conegut també amb el nom d’amitrol, és capaç d’inhibir la funció clorofíllica i és emprat com a herbicida contra diverses gramínies És autoritzat en conreus d’arbres fruiters de llavor i pinyol i en avellaner i cítrics, també en olivera i vinya Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és variable, entre 15 i 21 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació sovint amb simazina, ametrina, 2,4 D, sal sòdica o diuron i l’empresa que la comercialitza

Oleàcies 1 Llessamí groc Jasminum fruticans a branca amb flors x 0,5 b detall dels fruits x 1 2 Freixe de fulla petita Fraxinus angustifolia a branca amb fruits x 0,5 b detall de la flor aclamídia x 3 3 Olivera Olea europaea a branca amb flors x 0,5 b flor seccionada longitudinalment x 4 c fruit, l’oliva, seccionada longitudinalment x 1 4 Fals aladern Phillyrea latifolia detall d’una flor x 6 Eugeni Sierra Esteses principalment pel SE asiàtic i per Austràlia, són una família gairebé cosmopolita que té 29 gèneres i unes 600 espècies d’arbres i arbusts, caducifolis i…

Pons destacà en el gènere paisatgístic, en què compaginà l’horacianisme recorrent sovint al beatus ille amb la sensibilitat romàntica i la mitificació renaixentista i tradicionalista En aquest aspecte, ressalten poemes com “L’olivera mallorquina”, i, escrit uns quants mesos després, “Los tarongers de Sóller” 1867, que contraposen la fugacitat humana a la perennitat de la natura A “Estiuada” el gaudi de la pau del camp porta a pensar en Déu “La muntanya catalana” pren la forma d’una excursió, en què la gradació paisatgística ascendent i descendent concreta una allegòrica elevació…

El territori és repartit en uns 30 petits enclavaments pertanyents a set municipis Xàtiva el Garro, l’Olivera, la Cova, els Colmenars i Seba, Canals l’Albercoquer, Vaquer, els Francs, la Figuereta i la Font del Judeu, Vallés de la Costera la Carretera Vella i la Figuereta, la Granja de la Costera Pepot, Llanera de Ranes el Tossal de Vaquer, l’Alt de Ferrer, el Barranquet, el Barranc de la Foia, l’Alt de Gallec i Escobatella, Torrella de la Costera la Carrasca, la Calçada i Cabielo i Cerdà Enxilagar, la Caseta, el Corral de Ballester, les Foies, l’Entrada de la Foia, Ferrer, la…

El 75% del territori és de muntanya poc productiva al secà hi ha 320 ha dedicades a garrofer, olivera, vinya i ametller L’horta, a la vora del riu, ocupa poc més de 20 ha El poble 107 h 2006 291 m alt és situat al peu de la lloma de Trapos hi ha encara les ruïnes de l’antic castell de Toga L’església parroquial la Concepció és petita, d’una sola nau Fou lloc de moriscs 170 focs 1609 i centre de la baronia de Toga A l’E del poble hi ha el santuari de Sant Joan i Santa Bàrbara, i a 2 km una font termal amb aigües indicades per a l’aparell digestiu

És drenat pel barranc de la Canyada , que neix dins el terme i desguassa al Guadalop per la dreta La major part del territori és ocupada per boscs de pi blanc, intensament explotats, per matolls, especialment romaní, i erms L’agricultura és predominantment de secà ametllers, olivera i cereals Té importància el bestiar oví i porcí A la vall del barranc de la Canyada hi ha diversos jaciments d’argila refractària en explotació i una pedrera de granit La vila que agrupa la totalitat de la població del municipi, canyadins 738 m alt és a la dreta del barranc Fou de la jurisdicció de l…

Mapes de tres moments de la transformació del paisatge entre els segles II aC i el segle XIII S Riera La romanització del Pla de Barcelona no comportà, a escala regional, canvis substancials en el medi fisic Gran Part de la superfície de la plana i de les serralades litorals Marina i Collserola continuaren ocupades per boscos mixtos d’alzina i roure, si bé al sector sud de la plana barcelonina el roure escassejava i l’alzina era dominant Part de les elevacions calcàries del massís del Garraf ja estaven ocupades per comunitats de garric i margalló Si bé durant aquest període s’aprecien els…

El barranc d’El Salto, al centre de la foia de Pavies, aflueix a la rambla de Figueres Els boscs de pins 428 ha i la muntanya improductiva ocupen gran part del terme, que reguen nombroses fonts Al secà hom conrea 280 ha de cereals, llegums, patates i olivera, i el regadiu es limita a 12 ha La propietat és molt fragmentada mitjana de 0,43 ha en règim d’explotació directa L’emigració ha reduït la població a una cinquena part des del començament del s XX El poble 62 h 2006 738 m alt, que aglutina tota la població del municipi, es troba en una foia voltada de muntanyes Els carrers…

El terme és accidentat pels primers contraforts occidentals de la serra d’Espadà penya de Saganta, 727 m alt La major part del territori, muntanyós, és improductiva L’agricultura es limita a 205 ha de secà garrofer, ja mig abandonat, vinya i olivera i a unes parcelles de regadiu 8 ha vora el riu La terra és treballada en règim de conreu directe Té una petita central hidroelèctrica Hi ha un fort corrent emigratori vers la Plana El poble 71 h 2006 294 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és situat a la dreta del Millars L’església és dedicada a la Circumcisió Fou lloc…