Resultats de la cerca

Estudià al Royal College of Music de Londres amb G Clinton Entre el 1964 i el 1971 fou solista a l’Abadia de Westminster, tasca que simultaniejà amb alguns enregistraments que el feren cèlebre, com ara la versió del Messiah de GF Händel dirigida per C Mackerras 1965 Ha estat convidat als principals festivals de música antiga d’arreu del món i ha participat en la recuperació d’obres antigues, com Erismena P Cavalli, tot i que també ha intervingut en estrenes d’òperes contemporànies, com El paradís perdut de K Penderecki 1979 i Akhnaten de Ph Glass 1984, i reposicions d’òperes de B Britten A…

Es doctorà en dret 1913 i en filosofia 1915 a la Universitat Alemanya de Praga, on estudià musicologia amb H Rietsch També estudià amb G Adler a Viena, del qual fou assistent després de fer el servei militar a la Primera Guerra Mundial El 1920 tornà a Praga, on fou professor a la Universitat Alemanya i cap de l’Institut Musicològic El 1939 hagué d’emigrar als Estats Units, on fou professor de musicologia en diferents universitats, com les de Princeton, Indiana Bloomington i Roossevelt Chicago, i també al Conservatori de Cincinnati Dedicà la seva recerca a l’estudi de la música europea dels…

Estudià musicologia, matemàtiques i física a la Universitat de Bonn, on fou deixeble de Leonhard Wolf i es doctorà el 1912 Després de la Primera Guerra Mundial fou professor de matemàtiques a la Universitat de Colònia 1919-39 Posteriorment fou professor i director de l’Institut d’Ensenyaments Musicals de l’Escola Superior de Música de Colònia 1946-54 i el 1946 esdevingué membre de la direcció de la Beethovenhaus de Bonn També collaborà en diversos programes musicals de la ràdio dirigits als estudiants universitaris A més dels seus estudis sobre la història de la música, fou conegut pel…

De jove tocà la viola en diverses orquestres simfòniques de Denver i San Francisco Durant la Primera Guerra Mundial dirigí una orquestra militar de quaranta instrumentistes que, a més de marxes, tocava música de ball Lque formà el 1918 tingué un gran èxit discogràfic, sobretot amb Whispering 1920, i el seu estil orquestral passà a ser imitat tant als Estats Units com en altres països L’any 1924 l’orquestra estrenà Rhapsody in Blue , que G Gershwin havia escrit per encàrrec del mateix Whiteman Del 1928 al 1952 la banda prengué part en espectacles radiofònics i pellícules, com King of Jazz JM…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble de B Bartók, entre d’altres Entre el 1930 i el 1940 dirigí l’Orquestra de Concerts de Budapest i durant la Segona Guerra Mundial fou director de l’Òpera de Budapest 1940-44 Després del conflicte bèllic es traslladà a Austràlia, on el 1955 es naturalitzà En 1951-60 dirigí a Sydney l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Australiana i, a partir del 1954, combinà la seva dedicació a la direcció i la docència des del conservatori de la mateixa ciutat El 1960 tornà a Europa com a director convidat de l’Orquestra de la Radiotelevisió…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, un director de banda Posteriorment estudià música a Rouen i més tard amplià la seva formació a París Després d’haver exercit com a violoncellista en diferents cabarets i cafès, el 1911 guanyà el Premi de Roma de Composició Acabada la Primera Guerra Mundial dirigí alguns concerts a França, i el 1920 es posà al capdavant de l’Orquestra de Concerts Lamoureux, formació que finalment dirigí com a titular en 1923-28 Entre el 1928 i el 1945 fou director musical del casino de Montecarlo, i del 1932 al 1940, de l’Orquestra dels Concerts Colonne de…

De família humil, aconseguí ingressar al Conservatori de París, on seguí amb èxit diverses disciplines musicals 1959-64, entre les quals un curs d’ones Martenot Fou deixeble, entre d’altres, d’O Messiaen Posteriorment amplià la seva formació a Basilea, on conegué P Boulez També estudià amb K Stockhausen i H Pousseur Fou guardonat amb diversos premis i del 1966 al 1968 fou convidat als Estats Units per la Fundació Harkness Fou director del Conservatori de Champigny-sur-Marne 1972-88, i professor de composició i orquestració al Conservatori de París fins el 2002 i al Conservatori de Versalles…

Estudià amb Theodor Leschetizky i Joseph Labor i debutà a Viena el 1913 En començar la Primera Guerra Mundial, fou enviat al front rus i perdé el braç dret Tanmateix, es negà a abandonar el piano Desenvolupà un mètode especial per a la mà esquerra i n’encoratjà la composició d’obres específiques M Ravel escriví per a ell el Concert per a la mà esquerra , i R Strauss, Parergon zur Symphonia domestica i Panathenëuzug F Schmitt li dedicà les Variacions per a piano i orquestra sobre un tema de Beethoven i B Britten les Diversions and Theme , opus 21 També P Hindemith i EW Korngold li escriviren…

Professor a les universitats de Lilla i a París i de l’escola politècnica Estudià les curvatures i les superfícies algèbriques, aplicà la teoria de grups a les funcions, s’interessà per les equacions diferencials i fou un gran teòric de l’aviació, el progrés de la qual impulsà a França Publicà Leçons sur le frottement 1895, Leçons sur la théorie analytique des équations différentielles 1897 i Axiomes de la mécanique 1922 Fou ministre diverses vegades d’instrucció pública, de la guerra, de finances, de l’aire i president del govern i de la cambra de diputats Ingressà a l’Acadèmia de Ciències…

Deixeble a Leipzig de Georg Curtius i de Leskien Fou el membre principal del grup dels neogramàtics i en sintetitzà l’ideari Una bona part de la seva obra, tant en germanística Deutsches Wörterbuch , ‘Diccionari alemany’, 1896 Deutsche Grammatik , ‘Gramàtica alemanya’, 1916-20 com en lingüística general Principien der Sprachgeschichte , ‘Principis d’història de la llengua’, 1880, continua vigent