Resultats de la cerca
Es mostren 636 resultats
Eduard Porta i Ferrés
Museologia
Químic i museòleg.
Llicenciat a Barcelona 1964, amplià estudis a Madrid Fou tècnic dels Museus d’Art de Barcelona 1969-74 Vinculat als Museus de la Diputació de Barcelona, n'ha estat cap 1983-85 i n'és cap dels laboratoris des del 1970 i conservador 1984 Professor de Tècniques i Conservació de Béns Culturals i de Museologia a la UAB, ha dirigit cursos especialitzats Així mateix, des del 1979 és consultor de la UNESCO en Museologia i Conservació, essent coordinador del programa dels museus egipcis des del 1983 i coordinador del grup de treball d’Art Rupestre de l’ICOM Té diverses publicacions
Roberto Pane Cantalamessa
Art
Historiador italià de l’art.
Especialista en patrimoni arquitectònic, fou professor a la Universitat de Nàpols 1942 i assessor de la UNESCO per a la restauració de monuments És autor de biografies d’arquitectes Andrea Palladio , 1960 Ferdinando Fuga , 1956 Bernini architetto , 1953, i Gaudí , 1964, de monografies sobre el patrimoni napolità Architettura del Rinascimento a Napoli , 1937 Mausolei romani in Campania , 1957 Ville vesuviane del Settecento , 1959, d’obres generals Il Rinascimento nell’Italia meridionale , 1977, teòriques Architettura e arte figurative , 1948 i sobre conservació de monuments…
Abdallah Laroui
Historiografia
Historiador marroquí.
Llicenciat en llengua i civilització i doctorat en història per la Sorbona, ha treballat com a professor d’història a Rabat, Los Angeles, Harvard i París Actualment és professor d’història moderna i historiografia de la Universitat Mohamed V de Rabat Durant el mandat de Hassan II fou conseller d’afers estrangers i representant del Marroc a la UNESCO Ha publicat en àrab La ideologia àrab contemporània 1967, Els àrabs i l’esperit històric 1973, L’Islam àrab i els seus problemes 1984 i Islam i història 1997 L’any 2000 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya
Paulo Freire

Paulo Freire
Educació
Pedagog brasiler.
Estudià lleis a la Universitat Federal de Pernambuco Es destacà en el treball d’alfabetització al Brasil, on dirigí les campanyes d’alfabetització al nord del país 1961-64 Hagué d’exiliar-se a Xile arran del cop d’estat del 1964 El 1968 fou nomenat consultor de la UNESCO i el 1970, consultor del Consell Mundial de les Esglésies, al sector d’educació La seva pedagogia cercà la culturització de les classes populars i la seva conscienciació De la seva producció cal esmentar Educação como prática da Liberdade 1967, Pedagogy of the Opressed 1969, Conscienciación 1974 i Educación y…
Lake District
Espai natural
Regió del NW d’Anglaterra, al comtat de Cúmbria (2.243 km2).
D’un nucli muntanyós central Scafell Pike, 978 m, cobert de bosc, irradien profundes valls, modelades per l’acció glacial, amb diversos llacs llac de Windermere, i altres valls, suspeses, que donen lloc a salts d’aigua Des del 1951 constitueix un parc nacional, de notable afluència turística Alguns dels llacs Thirlmere, Ullswater són utilitzats com a reserves d’aigua L’economia local es basa en la ramaderia extensiva i l’avicultura Successivament ampliat, l’any 2017 el parc nacional ocupava una àrea de 2362 km 2 Al juliol d’aquest any la UNESCO l’inclogué en el patrimoni mundial…
Les polítiques culturals
Aquest mapa vol representar un dels reptes bàsics de les societats contemporànies el diàleg entre la identitat i la diversitat Les polítiques culturals públiques es poden entendre com el conjunt de programes, accions i intervencions que les instàncies de govern les que han de vetllar per l’interès general ajuntaments, estats, organitzacions internacionals porten a terme, en la intersecció de la identitat i la diversitat, per a respondre a les necessitats culturals dels ciutadans S’ha cartografiat el grau de ratificació dels tres principals convenis culturals de la UNESCO, l’organització de…
parc Güell
Detall de l’escalinata i la font de l’entrada del parc Güell
© Arxiu Fototeca.cat
Jardí realitzat per Antoni Gaudí i Cornet, a Gràcia (Barcelona), al vessant S del turó del Carmel (1900-14), per encàrrec d’Eusebi Güell i Bacigalupi.
Primera experiència de ciutat jardí al país, fracassà econòmicament com a tal Disposa de tota una sèrie d’edificis i construccions, entre les quals sobresurt la gran plaça sostinguda per una gran columnata d’inspiració dòrica i coronada per la gran barana banc serpentejant, recoberta de trencadís de rajoles de diferents colors A més de satisfer les necessitats d’una urbanització privada, té un alt nivell de qualitat que el fa una obra d’importància universal i, segons Casanelles, la millor expressió de la cosmologia de Gaudí Actualment és parc públic municipal i conté el Museu Gaudí L’any…
coves de Mogao

coves de Mogao
© Richard Towell
Cova
Budisme
Conjunt de coves budistes situades prop de Dunhuang, a la província de Gansu (Xina).
Les coves, de dimensions molt diverses, estan excavades en un penya-segat de gres, i formen un conjunt de 492 temples, dels quals només uns trenta poden ser visitats Els temples estan decorats amb pintures murals i conserven milers d’escultures, manuscrits, etc, que constitueixen un tresor de mil anys d’art budista Aquest indret, emplaçat en un dels extrems del desert de Gobi, es trobava en un lloc estratègic de la ruta de la deda Les coves foren construïdes entre els segles IV i XIV per monjos budistes com a santuaris gràcies a les donacions El 1987 foren declarades patrimoni de la humanitat…
Pierre Colombo
Música
Director d’orquestra suís.
Estudià piano, cant i flauta, estudis que simultaniejà amb la carrera de ciències a la Universitat de Lausana Posteriorment estudià direcció d’orquestra amb Clemens Krauss i Hermann Scherchen i es diplomà a Basilea el 1942 Dirigí diversos cors, fins que el director Ernest Ansermet li demanà que codirigís l’Orchestre de la Suisse Romande El 1953 i el 1954 feu de director a Sud-àfrica, i de retorn a Suïssa treballà a Ràdio Ginebra com a director adjunt La seva activitat internacional l’ha dut a tasques de direcció d’orquestra arreu d’Europa Fou president de la Tribuna de Compositors de la…
Llotja de València
Edifici gòtic de la ciutat de València, destinat a llotja de contractació dels mercaders valencians.
En disposà la construcció, el 1480, el consell general de València, que confirmà, així, acords previs Fou construïda pel gironí Pere Comte entre el 1482 i el 1498, seguint el model de la Llotja de Mallorca La sala, de tres naus separades per vuit columnes helicoidals, té una façana emmerletada que limita amb una torre també emmerletada, a l’altra banda de la qual hi ha adossat l’edifici del Consolat de Mar, iniciat pel mateix Comte el 1498 La decoració escultòrica, extraordinàriament rica, conté, a part peces de caire religiós, detalls d’un gran erotisme L’any 1996 fou declarada patrimoni de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina