Resultats de la cerca

Després del seu pas per l’administració pública com a interventor municipal de Ciutadella Menorca, fou funcionari colonial a Santa Isabel de Fernando Poo, a Guinea Equatorial, i també procurador a Corts 1976-77, càrrec des del qual participà en els debats de la Llei de reforma política Expert en dret local, destacà sobretot per la seva dedicació a la modernització de l’administració pública i també al dret aplicat al medi ambient, les noves tecnologies i el seu impacte urbanístic i territorial, temes sobre els quals fou un dels principals introductors a l’Estat espanyol Rector de les…

Desenvolupà les tècniques d’impregnació argèntica amb una cinquantena de variants L’aplicació d’alguns dels seus mètodes permeté la descripció de la micròglia i de quatre menes de cèllules d’oligodendròglia glia neuròtropa diferenciant-les de les cèllules de mesòglia, anomenades avui cèllules d’Hortega Relacionat inicialment amb Ramón y Cajal i la seva escola, se n'allunyà per un seguit de discrepàncies amb el mestre Exiliat a l’Argentina, fou nomenat director de l’Instituto Nacional del Cáncer a Buenos Aires 1931, on fundà la revista Archivos de histología normal y patológica

Vida Orb de naixement, estudià a Barcelona a l’escola municipals de cecs La major part de les fonts assenyalen que rebé lliçons de P de Sarasate i de F Pedrell De jove sobresortí com a gran intèrpret de mandolina, fins al punt que se li ha d’atribuir la recuperació d’aquest instrument a Espanya El 1908 fou nomenat director de l’Escola de Música per a Cecs de Barcelona, així com de la Casa Provincial de Caritat, i l’any següent una operació ocular pionera al seu temps li permeté recuperar la visió Exercí com a professor d’instruments de corda polsada amb pua al Conservatori del Liceu El 1916…

Nebot de Juan de Torquemada, convers del judaisme, fou dominicà i prior de Santa Cruz de Segòvia Autor del memorial a Isabel I Las cosas que debían remediar los reyes , sobre els conversos, reclamava un estatut repressiu contra els jueus que li ha valgut la fama —errònia— de creador de la inquisició Primer gran inquisidor de Castella 1478, ho fou també de Catalunya 1483, on delegà Juan Franco i Guillem Caselles 1484 Les seves Instrucciones , publicades pel cardenal Manrique Compilación de las Instrucciones del Oficio de la Santa Inquisición , 1576, constituïren el fonament del procediment…

Milità dins l’ala dreta del partit liberal i fou diputat, representant els interessos proteccionistes de la Liga Agraria castellana Fou ministre de foment 1883 i d’ultramar 1885 amb Sagasta i maldà per concedir una certa autonomia a les colònies En 1887-88 començà a distanciar-se de Sagasta, però encara en 1892-94 participà en el govern de notables, juntament amb el seu cunyat Antoni Maura, com a ministre de finances El 1898 fou un altre cop ministre de foment, però després s’apartà dels liberals i arrossegà vuitanta-quatre diputats, i fundà el diari “El Español” El seu hereu polític, Antoni…

Militar i polític mexicà Oficial de l’exèrcit virregnal, contribuí a reprimir els moviments independentistes populars però, guanyat després pels nous ideals, signà amb Guerrero el pla d’Iguala Constituït el congrés, Itúrbide presidí primerament la regència, però després es féu proclamar emperador Hagué d’abdicar i d’exiliar-se 1823 i, havent tornat a Mèxic, fou afusellat

La geografia La geografia física La forma dominant del relleu és constituïda per planes molt extenses i elevades, sense gairebé accidents topogràfics i en els vorells de les quals apareixen sistemes orogràfics de desigual importància Essencialment, Castella i Lleó ocupa els sediments miocènics que fossilitzen el sòcol, nucli fonamental de la península Ibèrica, al qual s’anaren adossant les restants unitats geològiques Cap al N i cap al S el relleu es fa més abrupte, si bé continua formant part d’una mateixa unitat geològica En efecte, la Meseta septentrional és constituïda pel primitiu sòcol…

Filla de Felip el Bell i de Joana la Boja, el 1522 es casà amb Lluís II d’Hongria i Bohèmia En morir aquest, fou regent 1526-28 El 1531, nomenada governadora dels Països Baixos pel seu germà, l’emperador Carles V, dominà el tumult de Gant causat pels imposts de guerra, i participà en les guerres imperials contra França El 1555 es retirà a Castella

Vida Desenvolupà la seva carrera per diverses corts europees La seva activitat començà el 1471 al servei del duc de Milà, Galeazzo Maria Sforza El 1474 es traslladà a Florència i als Països Baixos El 1476 es troba documentat a la catedral de Cambrai com a cantor Després d’un temps actiu a la capella reial francesa retornà a Florència com a cantor de la seva catedral fins el 1492, i passà algun temps al servei de la cort aragonesa de Nàpols El 1500 entrà al servei de Felip el Bell, duc de Borgonya i rei de Castella Com a membre de la seva capella musical viatjà per França i, en dues ocasions,…

Fou casada amb João Lourenço da Cunha, senyor de Pombeiro Intrigant i ambiciosa, aconseguí del rei Ferran I que trenqués el seu compromís matrimonial amb la infanta Elionor de Castella, que fos anullat el matrimoni i que es casés secretament amb ella Féu matar tots els qui se li oposaren o li foren un perill i afavorí amb càrrecs, béns i títols els seus familiars i el seu amant, el cavaller gallec Xoan Fernández de Andeiro, a qui féu concedir el comtat d’Ourém A la mort del seu marit, féu proclamar reina la seva filla Beatriu, muller de Joan I de Castella, i n'exercí la regència, amb gran…