Resultats de la cerca
Es mostren 567 resultats
Posnània
Divisió administrativa
Regió històrica de Polònia, al voltant de la ciutat de Poznań, dins la Gran Polònia.
Acollí des del s XIII una nombrosa immigració alemanya, que contribuí al seu desenvolupament econòmic El segon repartiment de Polònia 1793 l’atribuí a Prússia la política germanitzadora iniciada pel govern de Berlín vers el 1830 s’intensificà en temps de Bismarck i de Bülow i comportà l’adquisició de terres per societats i particulars alemanys i la substitució del polonès per l’alemany a l’ensenyament i a l’administració L’acció solidària de pagesia, classe mitjana urbana, clerecia i noblesa féu fracassar la germanització, alhora que revifava la consciència nacional A la darreria del 1918,…
Club de Golf Llavaneres
Golf
Club de golf de Sant Andreu de Llavaneres.
Fundat l’any 1945, és el quart club de golf més antic de Catalunya El primer president, que dirigí l’entitat fins el 1966, fou August Batlló Bofill El camp fou dissenyat per FW Hawtree, Ramon Espinosa, Magí Sardà i Alfonso Vidaor Originalment tenia nou forats i el 1989 s’amplià a divuit de par 68 El 2001 passà a ser de par 70 Des de l’any 1954 organitza el campionat del club per a amateurs i des del 1988 també per a professionals Organitza el Campionat del Mediterrani El 1978 acollí el Campionat de Catalunya per a professionals Disposa d’escola de golf, de camp de pràctiques i de camp de…
Club Atlètic Castellar
Atletisme
Club d’atletisme de Castellar del Vallès.
Fundat el 1978 amb el nom de Club Atlètic El Casal, el 1984 prengué el nom actual La manca d’installacions –només disposaven d’unes pistes de 300 m de corda a 2 km del poble– marcaren els primers anys de vida La construcció de l’estadi municipal, l’any 1999, amb una pista de vuit carrers de material sintètic, impulsà l’activitat i els èxits dels atletes més joves Organitza el Cros Vila de Castellar, que es disputa des del 1978, el Campionat de Catalunya i la Milla Urbana de Castellar Acollí el Campionat de Catalunya de cros 1990 Xavier Ballester, Toni Creus i Montse Bergadà n’han…
Camp Municipal Carlos Pérez de Rozas

Camp Municipal Carlos Pérez de Rozas
Ajuntament de Barcelona
Beisbol
Estadi de beisbol de Barcelona.
Situat al costat de l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc, duu el nom del destacat fotògraf de premsa barceloní Carlos Pérez de Rozas S’inaugurà el 1990 per a la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 És obra dels arquitectes F Correa, A Milà, C Buxadé i J Margarit, i té una superfície de 15279 2 Es remodelà el 1997 per ser una de les seus del Campionat d’Europa de beisbol de seleccions Acollí també la Copa Intercontinental i la Copa Mundial 2009 Des del 2008 és la seu anual de la Final Four de beisbol Hi juga els seus partits l’equip del FC Barcelona També acull…
Squash Barcelona
Esquaix
Club d’esquaix de Barcelona.
Fundat el 1983, fou un dels clubs catalans d’esquaix més destacats durant els anys vuitanta L’equip femení es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya dos anys consecutius 1984, 1985 Sobresortiren Maria Bachs i Mònica Espadaler Acollí diverses competicions, entre les quals cal esmentar el Trofeu Ballantines El 1987 remodelà les installacions i construí dues pistes de raquetbol i tres noves pistes d’esquaix, i passà a tenir-ne quinze També disposava de dues pistes de futbol sala, gimnàs, sauna, piscina i escola d’esquaix El 1992 tenia 600 socis Desaparegué a mitjan anys noranta i…
Euric
Història
Rei dels visigots (466-484).
Pujà al tron després d’assassinar el seu germà Teodoric II Expandí les fronteres del territori visigot des del Loira i Provença fins a tot el llarg de l’Ebre, amb Tarragona i Barcelona, malgrat l’oposició dels sueus, dels nobles de l’Alvèrnia i dels burgundis L’emperador Juli Nepos li cedí tots aquests territoris, i el regne visigot, sota el seu mandat, assolí l’expansió màxima Fou el primer que plasmà un codi de lleis, molt romanitzat Codex Eurici , conservat fragmentari tot i la seva importància Malgrat el seu arianisme, no perseguí sistemàticament els catòlics La seva cort, fastuosa,…
Natasha Richardson
Cinematografia
Actriu anglesa.
Filla del director i productor Tony Richardson i de l’actriu Vanessa Redgrave, es formà al Central School of Speech and Drama, a Londres Debutà als escenaris el 1983 amb l’obra On the Razzle La capital anglesa acollí el muntatge de la peça teatral d’Anton Čekhov, Čajka ‘La gavina’, en què intervingué el mateix any que s’estrenava la seva primera pellícula, Every Picture Tells a Story 1984 Entre els seus títols cinematogràfics cal destacar, Patty Hearst 1988, de PSchrader, Shadow Makers 1988, de RJoffé, Nell 1994, de MApted, Widow's Peak 1994, de JIrving, i The White Countess…
Casa de Misericòrdia de Barcelona
Institució de beneficència destinada a acollir noies, dependent de la ciutat i del bisbat de Barcelona.
Fou fundada el 1581 per l’eclesiàstic Diego Pérez de Valdivia i el Consell de Cent com a asil de pobres, i fou habilitat l’edifici anomenat Casa dels Àngels des del 1584, hospital de la Mare de Déu de la Misericòrdia Estigué a cura de les germanes terciàries de Sant Francesc o germanes de la Misericòrdia 1600, orde fundat expressament pel canonge Pere Roig i Morell actualment, de les filles de la caritat Des del 1684 acollí només noies els homes i els nois passaren al collegi episcopal de Sant Rafael El 1849 fou confirmat el caràcter ciutadà de la institució contra l’intent de…
Ingilberga
Història
Darrera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1017).
Era filla illegítima d’ Oliba Cabreta , comte de Cerdanya i Besalú, i, segons sembla, d’Ingilberga, muller d’Ermenir, senyor de Besora Regí l’abadia fins el 1017, que en fou expulsada per una butlla del papa Benet VIII, obtinguda pel seu germà Bernat I Tallaferro , comte de Besalú, amb el pretext o l’acusació de dissolució moral del monestir Bernat I cobdiciava els béns del monestir com a dotació del naixent bisbat de Besalú , circumstància que fa dubtar de la veracitat de l’acusació S’acollí a la protecció del seu germà Oliba , bisbe de Vic, i residí fins a la seva mort,…
Bernat Sala
Literatura catalana
Escriptor.
El 1827 ingressà al monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, que hagué d’abandonar el 1835 El 1840 es refugià a l’abadia de San Martino de Scalis Palerm, on esdevingué bibliotecari i professor de teologia moral El 1848 fou obligat per la situació política a retornar a Catalunya i entrà en la congregació dels missioners del Cor Immaculat de Maria, que acabava de fundar Antoni M Claret A partir del 1854 —i durant disset anys— fou director general de les germanes carmelitanes de la caritat de Vic El 1875 l’abat Miquel Muntadas l’acollí a Montserrat, on fou mestre de novicis Feu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina