Resultats de la cerca

El sector meridional forma part de la vall de capçalera de la Canta-rana o riera de Sant Amanç i la del seu afluent per l’esquerra la riera de Fontcoberta ambdós rius, fins a llur confluència, formen el límit oriental del municipi, i comprèn els pobles i antics termes de Queixàs i de Fontcoberta El sector septentrional, drenat per diversos torrents que aflueixen directament a la Tet, comprèn els pobles i antics termes de Santa Coloma de les Illes o Giramonts i de Montoriol d’Amunt o de les Illes A l’W, comprèn encara un sector del vessant oriental de la vall del Bulès, limitat al S pel…

Encara en edat juvenil, s’imposà en el rànquing de Catalunya sènior de dards de punta d’acer 1997, títol que repetí dues vegades més 2005, 2006 Fou quatre vegades campió de Catalunya sènior 1999, 2004, 2005, 2006 i en cinc ocasions campió de Catalunya en la modalitat bullshooter 2001-05 També fou campió d’Espanya, dues vegades en individual, una per parelles i una altra per equips del 1999 al 2002 Igualment, fou diverses vegades campió d’Europa per parelles, i d’Europa i del món amb la selecció espanyola 2000-04 També es proclamà campió del món individual en la categoria triple petit 2000, i…

Situació Restes dels murs que configuraven l’antic castell de Pasan ECSA - J Bolòs Les restes del castell i de l’antic poble de Pasan són situades al cim d’un petit turó cobert d’alzines que s’alça entremig dels camps, en part abandonats, a l’W de Rofiac, prop del terme de Solatge Un centenar de metres cap a l’E, en un altre petit turó, hi ha les restes de l’església de Sant Miquèl de Pasan i poc més enllà, a l’altra banda d’una riera, s’alça l’actual casa de pagès de Pasan Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′ 52″ N - Long 2° 31′ 51″ E Si anem de Rofiac cap a Solatge, després de…

La serra de Borriol , un dels límits septentrionals de la Plana de Castelló i que constitueix, amb les serretes de la Magdalena, els contraforts meridionals de les muntanyes del desert de les Palmes, és termenal amb el municipi de Castelló La vegetació natural ocupa els sectors més muntanyosos és formada per boscs de pins, d’alzines i de roures i per pasturatges L’agricultura de secà predomina sobre la de regadiu 26%, que produeix taronges i hortalisses El principal conreu és el de garrofers, seguit del d’oliveres hom conrea també ametllers i cereals Predomina el règim d’…

Els Apenins són constituïts sobretot per roques sedimentàries del Triàsic, del Juràssic, del Cretaci, de l’Eocè i del Miocè, igual que les àrees externes dels Alps Al final de l’Eocè, el plegament fou màxim i s’inicià l’activitat volcànica Els moviments tectònics continuen encara actualment, tal com demostra el Pliocè poc plegat i aixecat a més de 1000 m d’altura i l’activitat volcànica els volcans Stròmboli i Vulcano, a les illes Eòlies Vesuvi a Nàpols i sísmica, que fan dels Apenins una de les serralades de plegament més joves del món Pel nord, els Apenins s’estenen per la Ligúria i formen…

El terme, situat a la vall d’Almonesir, a l’aiguavés occidental de la serra d’Espadà, és molt muntanyós, accidentat per la mateixa serra d’Espadà és drenat pel barranc del Baladrar, afluent del Palància, eix d’un ample fons pla ocupat també pels municipis veïns de Matet i la Vall d’Almonesir La part muntanyosa és coberta de pins i d’alzines sureres i, també, de pasturatge, de propietat particular, on pasturen els ramats transhumants d’Aragó L’àrea conreada, gairebé tota de secà, ocupa les zones menys accidentades i els costers en bancals esglaonats Els principals conreus de secà són oliveres…

Al vessant septentrional d’aquesta serra comprèn una gran part de la capçalera del riu de Frainos al vessant meridional, un petit sector de la vall de Seguró, capçalera del barranc del Port o de Tagarina, a la conca del riu de Sella El port de Tudons, per on passa la carretera que comunica el Comtat amb la Vila Joiosa, és el punt de contacte entre aquests dos sectors La part més muntanyosa del terme és coberta de pasturatges i de boscs de pins i d’alzines La terra és, en general, molt repartida i és explotada pels propietaris Al secà hom conrea oliveres, arbres fruiters i,…

Drena també el terme el riu de Xiva El territori, molt accidentat comes de la Fatarella, mola de Miró, és ocupat en una bona part unes 2 600 ha per alzines, pins i matollar L’agricultura és predominantment de secà cereals 500 ha i vinya el regadiu unes 100 ha és destinat a cereals, hortalisses i farratge Hi ha cria de bestiar porcí i avicultura Hi té tradició l’espardenyeria, avui en regressió La vila 513 h agl 2006, forcallans 699 m alt és a l’enforcament que formen el riu de Calders i la rambla de Cantavella abans de desembocar al Bergantes La plaça major és porticada, i l’…

El municipi, administrativament pertany a Aragó, però és inclòs en la zona de domini lingüístic català Històricament ha depès de la diòcesi de Lleida L’altitud mitjana 200 a 300 m és donada per replans tabulars de calcàries eocèniques prou resistents per a obligar el Matarranya a formar dos meandres encaixats el de ponent, dit revolt de Ribers i l’Ebre a enfondir-se de 100 a 200 m en un cañón que prolonga el de Mequinensa Els terrenys incultes són ocupats per garriga clara, pins i alzines Als replans són conreats oliveres i cereals, abundants seguint el Matarranya El pantà de Riba-roja Riba-…

El terme, molt extens, ocupa la part més accidentada de la serra de Tramuntana, amb les màximes altures puig Major, 1 443 m puig de Massanella, 1 348 m puig Tomir, 1 102 m puig Roig, 1 002 m s’hi destaquen les formes de relleu de tipus càrstic, com el canyó del torrent de Pareis, el polje de la coma de son Torrella, els camps de lapiaz de la vall de Turixant i de sa Calobra, nombrosos avencs i coves, algunes d’un gran interès arqueològic El relleu i la pluviositat relativament alta dins la isoieta de 1 000 mm justifiquen la localització dels pantans de Cúber i del gorg Blau que donen aigua a…