Situació
Restes dels murs que configuraven l’antic castell de Pasan.
ECSA - J. Bolòs
Les restes del castell i de l’antic poble de Pasan són situades al cim d’un petit turó cobert d’alzines que s’alça entremig dels camps, en part abandonats, a l’W de Rofiac, prop del terme de Solatge. Un centenar de metres cap a l’E, en un altre petit turó, hi ha les restes de l’església de Sant Miquèl de Pasan i poc més enllà, a l’altra banda d’una riera, s’alça l’actual casa de pagès de Pasan.
Mapa: IGN-2447. Situació: Lat. 42° 52′ 52″ N - Long. 2° 31′ 51″ E.
Si anem de Rofiac cap a Solatge, després de fer 1, 5 km i de passar el mas actual de Pasan hem de deixar l’automòbil i pujar, per entremig dels camps, fins a un bosquet d’alzines (actualment en part tallat) que cobreix el turó i que amaga les restes del castell i del poble rònec. A la part més alta del turó podem veure les restes d’una fortificació de planta rectangular, a la qual s’adossaren algunes altres construccions. Als costats sud i est d’aquesta fortificació, en un nivell una mica més baix, hi ha restes de nombrosos habitatges del poblat medieval, abandonat a la darreria de l’edat mitjana o a l’època moderna. (JBM-JSM)
Història
Són poques les referències històriques sobre el lloc i el castell de Pasan. L’any 889 la villa Pecianum —identificada amb Pasan— va ser donada a l’abadia de Sant Policarp, al Rasès, prop de Limós. El 1116 es té notícia d’un tal Guillem de Pasà, potser un representant d’una família noble procedent del lloc; aquest personatge apareix en l’acta de consagració de l’església de Sant Nazari de Torderes, a la diòcesi d’Elna. Al segle XIV el terme de Pasan sembla domini eminent de l’arquebisbe de Narbona. Hi posseïa, entre altres béns, el castell amb la seva torre. (DB)
Castell
Planta de la construcció principal del castell, de base rectangular, amb la restitució dels murs desapareguts.
J. Bolòs
La construcció principal del castell era un edifici de planta rectangular. A l’interior tenia una longitud, de S a N, d’11, 7 m. La seva amplada és més difícil de calcular, atès que de la paret est gairebé no s’ha conservat res; devia fer, però, uns 6 m d’ample, a l’interior. Els fragments de murs més ben conservats són la façana nord i l’angle del SW.
La cara nord es conserva gairebé amb tota la seva longitud i amb una alçada de 7 m. Si ens mirem aquesta paret des de fora veiem que el sector oest és fet amb un aparell i amb unes pedres una mica diferents d’allò que trobem a la resta del mur. Mentre que els 3, 3 m situats més a ponent són fets amb carreus grossos (30 cm d’alt per 45 cm de llarg), de gres, i col·locats en filades (se’n veuen deu), units amb morter de calç format per molta sorra, la resta del mur és feta amb unes pedres de tipus diferent, menys treballades i de mida més petita, bé que també siguin col·locades en filades; són unides amb un morter dur, potser més matusser. Podríem pensar, a primer cop d’ull, que aquesta diferència reflecteix dos moments constructius diversos, tot i que no ho podem assegurar sense fer-hi un estudi més acurat.
Per dins veiem que a la cara interior del mur resta reflectida l’existència d’almenys dos trespols o sostres de fusta. A uns 2 m de terra hi ha un regruiximent de la paret, que passa de 120 a 150 cm; uns 2, 5 m més amunt el mur encara es fa més estret; poc més amunt la paret encara es fa més prima, bé que aquest darrer canvi no és pas probable que correspongui a cap trespol. En aquest mur veiem alguna espitllera (una de situada a l’extrem est, a fora, fa 10 cm d’ample per 85 cm d’alt). Al cim, a l’angle del NE, hi ha algunes pedres que tal com són col·locades fan pensar en les restes d’una mena de matacà.
A l’angle del SW, veiem un mur amb una alçada d’uns 7 m. Algunes de les pedres del mur hi són posades verticalment.
A la banda meridional d’aquest castell o força hi havia un edifici adossat, ara molt malmès. Uns quants metres més cap al S sembla com si hom hi hagués buidat un vall. De fet, tot l’espai on s’alça el castell és una mica més alt que la resta de l’espai edificat, on hi devia haver el poble, actualment —i des de ja fa bastants segles— abandonat. El castell de Pasan, nucli del lloc de poblament, segurament fou fet al segle XII o potser ja al segle XIII. (JBM-JSM)
Vilatge
El poble s’estenia al S del castell, on veiem nombroses restes de parets al llarg d’uns 40 m, des del final de la zona ocupada per les fortificacions. Cap a l’E també veiem restes de construccions fins a uns 30 o 40 m del peu del petit turó del castell. Hom hi pot veure moltes restes d’habitatges ensorrats, pedruscall cobert per alzines, mates i molsa. Al SE de la fortificació hi ha un mur més alt que pot correspondre a alguna de les construccions que fou abandonada més tardanament; segurament tenia un trespol de fusta i un pis superior.
Al S de la fortificació veiem amb facilitat les parets enderrocades que delimiten el perímetre d’un d’aquests possibles habitatges. Feia uns 7 m de llarg per uns 5 m d’ample; els seus murs tenien un gruix de menys de 70 cm. És difícil, però, d’assegurar gaire cosa més pel que fa a aquestes cases. Actualment, s’està tallant el bosc d’alzina al costat oriental del turó, fet que fa més fàcil de veure-hi els testimonis de les antigues cases, però al mateix temps també en pot facilitar la destrucció. És un jaciment prou interessant i important per a merèixer que hom en faci una acurada excavació, per tal d’aclarir com era aquest poble, que a l’edat mitjana va acollir ben bé una dotzena de famílies, al voltant del castell. (JBM-JSM)
Bibliografia
- Mahul, 1857-72, vol. 4, pàg. 578
- Quehen - Dieltiens, 1983, pàgs. 279-280