Resultats de la cerca

Es caracteritza pel fet que, en un instant donat, tots els seus punts es mouen en una mateixa direcció i amb una mateixa velocitat És el moviment que posseeixen els planetes respecte al Sol i els satèllits respecte a llur planeta En el cas de la Terra, la translació defineix l'any astronòmic

Un cas freqüent i molt important és el de l’ocultació d’un estel per la Lluna En aquest cas, la mesura dels instants d'immersió i d'emersió dóna informació sobre els moviments de la Terra i de la Lluna Són freqüents també les ocultacions dels satèllits galileians de Júpiter pel mateix Júpiter D’altra banda, cal dir que les ocultacions del Sol per la Lluna són anomenades usualment eclipsis eclipsi

La nau espacial, a diferència de l’aeronau, és concebuda per a desplaçar-se per un medi on regna el buit quasi absolut, i seguint una trajectòria que correspon normalment a una cònica La no-existència d’un medi capaç de resistir l’aplicació d’una força de tracció obliga a dotar les astronaus d’un sistema autònom de propulsió, basat en el principi de l’acció-reacció o tercer axioma de Newton actualment les astronaus són propulsades per coets, que els proporcionen una velocitat suficient per a fugir de l’atracció gravitatòria de la Terra o de qualsevol altre astre Les formes…

Els seus complements matemàtics són, d’una banda, la mecànica celeste i, en general, tota l' astronomia teòrica i, de l’altra, el que hom designa com a astronomia esfèrica L’astrometria no s’ocupa de la distància a què es troben els astres, sinó de la direcció en què són observats, la qual cosa permet d’usar la projecció de llur posició real en una esfera ideal, l’esfera celeste, en la qual són representats tots els sistemes de coordenades Combinant aquestes amb les coordenades geogràfiques mesurades damunt l' esfera terrestre , representació també ideal de la Terra, hom podrà obtenir la…

Quan un cos celeste té la part no illuminada dirigida cap a la Terra no és visible, i hom diu que és en la fase nova Quan hom observa únicament una part del disc illuminada i aquesta part va augmentant cada dia, diu que és en la fase creixent , i si, per contra, va disminuint, és anomenada minvant Si el disc d’un cos celeste és observat perfectament rodó des de la Terra, hom diu que l’astre és en la fase plena La Lluna i els planetes inferiors poden presentar totes les fases esmentades, però els planetes superiors únicament es poden presentar en fase creixent o…

És una de les constellacions que foren descrites per primera vegada per Lacaille en la seva obra Coelum australe stelliferum Conté 24 estels visibles a ull nu, dels quals no n'hi ha cap de les quatre primeres magnituds per tant, és una constellació poc aparent L’astre principal, α -Mensae , té una magnitud de 5,14 i pertany al tipus espectral G6 és situat a una distància de 28 anys llum i té unes dimensions una mica més petites que les del Sol Al N d’aquesta constellació hi ha una petita part de la galàxia anomenada Gran Núvol de Magalhães , bé que la major part d’aquesta…

L’estel α Octantis pertany al tipus espectral F4, és a una distància de 148 anys llum i té una magnitud aparent de 5,4 En l’Octant, però, contràriament als convenis establerts, l’astre més brillant és catalogat com a β Octantis i té una magnitud aparent de 4,34 La regió del firmament ocupada per l’Octant conté també el pol sud celeste Malgrat això, la constellació de l’Octant no és utilitzada en l’orientació nocturna dels navegants, perquè els 56 estels visibles a ull nu que conté són poc brillants La constellació que hom utilitza com a referència per a situar el pol sud és la Creu del Sud,…