Resultats de la cerca
Es mostren 575 resultats
línia trigonomètrica

línies trigonomètriques de l’angle α (OA=1); sin α=MP; cos α=OM; tg α=AT; cotg α=BS; sec α=OT; cosec α=OS
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Cadascun dels segments amb els quals hom representa geomètricament, basant-se en una circumferència de radi 1 (cercle goniomètric), les funcions trigonomètriques.
anatomia
Anatomia
Ciència que estudia l’estructura dels éssers vius basant-se en l’observació mediata o immediata, i recorrent, generalment, a la dissecció.
Segons el grup d’éssers estudiat des del punt de vista anatòmic, hom distingeix l' anatomia animal una branca de la qual és, de fet, l’anatomia humana i l' anatomia vegetal
segon principi de la termodinàmica
Física
Principi que diu que les transformacions termodinàmiques més probables que poden tenir lloc en un sistema aïllat són aquelles en les quals la variable extensiva, anomenada entropia (S), augmenta o roman constant, segons que la transformació sigui irreversible o reversible, respectivament.
El segon principi ja fou enunciat per Carnot el 1824, restringit a les màquines tèrmiques, i afirmava que, per a produir treball a partir d’energia tèrmica, cal disposar d’una diferència de temperatures Hom l’escriu formalment d Sg0 Tenint en compte aquesta relació, Clausius, que considerà que el segon principi era un postulat, afirmà que, atès que hi ha una munió de transformacions termodinàmiques que són irreversibles, l’entropia de l’Univers tendeix a un valor màxim, en arribar al qual desapareixen tots els fenòmens tèrmics Clausius justificà, doncs, la fi del món amb el segon principi de…
adventisme
Cristianisme
Doctrina comuna a diversos grups cristians segons la qual és imminent el retorn de Jesucrist al món per tal d’establir-hi el seu regne i menar aquell vers la seva fi.
Entre els seguidors de l’adventisme hi ha dues tendències els postmillenaris , que creuen que el regne de Déu es realitzarà mitjançant un procés gradual i que la segona vinguda de Crist s’esdevindrà després del millenari esmentat a l' Apocalipsi L’altre grup és constituït pels premillenaris , que es basen en el progrés social per esperar la segona vinguda abans del millenari i creuen que el regne de Déu començarà amb un cataclisme còsmic Una gran part d’adventistes pertanyen a aquest segon grup, i generalment hom considera l’adventisme i el premillenarisme com a sinònims L’adventisme preveu…
Escola Eina
Escola d’art situada en una torre post-modernista de Rubió i Bellver, entre Sarrià i Vallvidrera, a Barcelona, que començà a funcionar el curs 1966-67, sota la direcció d’Albert Ràfols Casamada.
Nascuda d’una escissió d’Elisava, pensava dedicar-se en un començament als tres tipus de disseny gràfic, industrial i interiorisme, tot basant-se en el suport teòric de la Teoria de la Forma Gestalttheorie procedent del Bauhaus Progressivament, a través de les aportacions lingüístiques, en especial procedents d’Itàlia Eco, Barilli, Spinelli, Dorfles, Colombo, Borini i altres, s’arribà als estudis semiòtics i a una preocupació viva pels llenguatges no verbals, en especial durant els cursos 1969-70, 1970-71 i 1971-72, curs en el qual s’organitzà la gran reunió internacional de…
Robert Boyle
Física
Físic i químic irlandès.
Fou membre preeminent de l’Invisible College, que el 1660 es transformà en la Royal Society El 1657 construí amb Robert Hooke una bomba pneumàtica basant-se en els treballs de l’alemany Otto von Guericke Observà que a l’aire hi ha un component necessari per a la combustió i la respiració, i que l’aire és suport de les ones sonores però no influeix sobre els fenòmens elèctrics i magnètics Perfeccionà el termòmetre de Galileu i adoptà com a punt fix de l’escala termomètrica el de la fusió del glaç En la resposta a una crítica al seu llibre New Experimental Physico-Mechanical…
Pelegrí Clavé i Roqué

Pelegrí clavé i Roqué, Autoretrat (cap al 1833-34)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Format a l’escola de Llotja de Barcelona 1822-33 Fou deixeble del pintor Salvador Mayol A Roma, estudià amb Tommaso Minardi 1833, que el formà estèticament en l’escola purista, també anomenada dels natzarens, i residí amb l’escultor Manuel Vilar del 1834 al 1845, any que aconseguiren, respectivament, les places de director de les classes de pintura i d’escultura de l’Academia de San Carlos, de Mèxic la reorganització que en féu fou de gran importància per al futur de la pintura mexicana 1846-67 El 1868 tornà a Barcelona, on es conserven algunes de les seves primeres obres, com retrats al…
Robert Walpole

Robert Walpole en un oli realitzat per Godfrey Kneller en 1710-15
Història
Política
Polític anglès, primer comte d’Oxford.
Propietari rural, fou diputat, líder dels whigs , ministre de la guerra 1708-10 i tresorer de la flota 1710-11 Acusat de corrupció, fou empresonat 1712 En instaurar-se la dinastia dels Hannover 1714, els drets de la qual al tron anglès ell havia defensat, fou rehabilitat i nomenat canceller de l’Exchequer 1720-40, càrrec des del qual dirigí la política del país, acomplint les funcions de primer ministre Partidari convençut del liberalisme econòmic, impulsà l’expansió econòmica, afavorí el desenvolupament industrial i financer, l’agricultura, el comerç i l’explotació colonial i assentà les…
difusor
Electrònica i informàtica
Objecte o dispositiu destinat a modificar la distribució espacial del flux lluminós d’una font, basant-se en el fenomen de la difusió.
oposició
Lògica
Relació entre dos conceptes, dos membres, dos aspectes, etc, l’un dels quals és la negació de l’altre o posseeix una qualitat que no pot donar-se simultàniament amb la d’aquest altre.
Així, hom ha distingit tradicionalment entre l' oposició per contradicció la d’ésser i no-ésser, l' oposició per privació la de visió i ceguesa, l' oposició per contrarietat la de virtut i vici i l' oposició relativa la de pare i fill En la lògica aristotèlica l’oposició per contradicció en què no poden ésser veritables o falses alhora ambdues proposicions es dóna entre proposicions del tipus A universal afirmativa i O particular negativa, i entre les de tipus E universal negativa i I particular afirmativa, mentre que l’oposició per contrarietat en què ambdues proposicions no poden ésser…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina