Resultats de la cerca

És situat al NE de la vila, als vessants sud-occidentals de la mola de Godall, sota una cinglera calcària on abunden coves i abrics, en els quals foren descobertes el 1975 per un grup d’espeleòlegs del Centre Recreatiu d’Ulldecona una notable sèrie de pintures prehistòriques del grup dit dels pintors de les serres Aquestes balmes tingueren tradició eremítica al s XVI es retirà a la de Santa Magdalena el comanador d’Ulldecona Ramon Simó de Pallarès, i sembla que és d’origen també eremític el santuari de la Pietat, conegut des de la fi del s XIII, situat també en una balma o cova…

Juntament amb dos illots situats al S, constitueixen un nomós de les illes Jòniques 406 km 2 30014 h 1981 La capital és Zacint 9767 h 1981 Sorgeix damunt la mateixa plataforma submarina de Cefalònia i d’Ítaca, i és de natura calcària, amb zones de relleu muntanyós i planures amb extensos conreus De clima mediterrani, s’hi donen sovint fenòmens sísmics és rica en el conreu de vinya, oliveres, cítrics, figues, etc El recurs econòmic principal és, però, el turisme, que es concentra sobretot a la capital, sorgida en un vessant d’un pujol dominat per un castell venecià i estesa vers…

Situació Aquesta casa és al costat mateix de l’església de Sant Joan del Pla Mapa L38-12295 Situació 31TDG736527 Història Tot i la dificultat d’establir hipòtesis cronològiques, resulta raonable pensar en la contemporaneïtat de les estructures més antigues de la casa amb la propera església de Sant Joan del Pla Casa Aquesta masia presenta unes estructures d’èpoques molt diverses, però destaca la façana sud, construïda amb petits carreus de pedra volcànica unida amb morter de calç i que conserva un conjunt de quatre finestres, amb arcs de mig punt, parcialment paredades i perfectament…

El lloc del Pont d’Armentera és conegut des de l’any 980, quan apareix esmentat en les afrontacions del castell de Cabra L’església del Pont d’Armentera fou en un primer moment sufragània de la de Querol L’any 1348 l’arquebisbe Arnau Sescomes erigí en església parroquial la capella de Santa Magdalena del Pont d’Armentera, fins aleshores feligresia de Querol Tanmateix, al final del segle XV consta que la parròquia del Pont d’Armentera era de collació i patronatge del rector de la parròquia de Querol L’any 1936 foren cremats els nombrosos retaules de l’església, llevat de l’altar major,…

Constitueix el nus orogràfic d’aquella mar, i els seus dos components principals són la Cordillera Central —la més antiga Mesozoic—, prolongació de la Sierra Madre cubana i de composició cristallina, i la Cordillera Meridional —formada en el Terciari—, prolongació de la dorsal jamaicana i de natura calcària un tercer component és la Cordillera Septentrional El clima és tropical, amb una temperatura mitjana anual de 25°C i pluges superiors als 1500 mm Els rius principals són el Yaque del Norte i el Yuma, al vessant nord, i el Yaque del Sur i l’Antibonite al vessant sud Descoberta per Colom el…

Comprèn tota la vall baixa del Verdoble, des del pas de la Vaca, límit amb el Perapertusès Occitània, fins a les gorges del Verdoble poc abans de l’aiguabarreig d’aquest riu amb l’Aglí i un sector del vessant de l’esquerra de la conca baixa del riu de Maurí, al peu del grau de Maurí, al límit amb la Fenolleda, on hi ha els importants masos de les Fredes i de la Devesa El sector oriental comprèn una bona part de la serra de Talteüll 518 m alt, important massa calcària que constitueix una de les branques més meridionals de les Corberes, continuada, vers el N, després de la vall de…

Situació Església situada al clos del cementiri, a poca distància de la parròquia de Santa Maria, dedicada inicialment, sembla, a sant Joan Baptista ECSA - A Roura L’esglesiola de Sant Lluc es troba al mig del clos del cementiri del poble de Montferrer, uns 20 m a migdia de l’entrada de l’església parroquial de Santa Maria Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 26′21″ N - Long 2° 34′7″ E Història Aquesta capella cemeterial és emplaçada dins l’àmbit de l’antiga sagrera medieval de l’església parroquial de Santa Maria de Montferrer No se n’han localitzat fins avui dia referències documentals d’època…

Situació Capella en ruïnes que anteriorment havia estat molt modificada, segons mostra la diversitat d’aparells E Pablo La pista que porta a Olivars surt del quilòmetre 732,2 de la carretera N-II, a la baixada de la Costa-roja, a mà esquerra i en direcció a Figueres La pista passa per sota l’autopista, i fins a Olivars hi ha 1,5 km Mapa L39-12296 Situació 31TDG871557 MLlC-JAA Història L’antiga església o capella del veïnat d’Olivars és situat al sector septentrional del terme, a la dreta del Terri No en coneixem notícies antigues, i és probable que el titular original en fos un altre En resta…

Prolongació de les Ardenes, és compartimentat en uns quants llocs principals el Taunus 880 m, el Hunsrück 818 m, el Westerwald 464 m i l’Eifel 760 m El Rin i alguns dels seus tributaris l’entallen amb una sèrie de profunds congosts Els materials que el formen es dipositaren durant el Primari en una zona geosinclinal que comprenia una part de les illes Britàniques sinclinal anglogermànic Aquests sediments es plegaren en el Carbonífer Westfalià i també en el Permià, i sofriren després una sèrie de processos erosius fins a esdevenir una espècie de peneplà L’orogènia alpina Terciari els enlairà i…

Els mascles són molt petits uns 2 o 3 cm, molt més que les femelles, que mesuren fins a 15 cm Els mascles tenen un braç hectocòtil que, un cop desenvolupat dins una bossa, es desprèn del cos per autotomia en el moment de la fecundació, l’extrem d’aquest braç, portador dels espermatozoides, penetra a la cavitat pallial de la femella i la fecunda Les femelles tenen dos dels braços repleglats endarrere i molt modificats són amples i aplanats a l’extremitat i secreten una ooteca fràgil, calcària, espiralada i estriada que mesura uns 15 cm, a la qual, a més, serveixen de suport…