Situació
Capella en ruïnes que anteriorment havia estat molt modificada, segons mostra la diversitat d’aparells.
E. Pablo
La pista que porta a Olivars surt del quilòmetre 732,2 de la carretera N-II, a la baixada de la Costa-roja, a mà esquerra i en direcció a Figueres. La pista passa per sota l’autopista, i fins a Olivars hi ha 1,5 km.
Mapa: L39-12(296). Situació: 31TDG871557. (MLlC-JAA)
Història
L’antiga església o capella del veïnat d’Olivars és situat al sector septentrional del terme, a la dreta del Terri. No en coneixem notícies antigues, i és probable que el titular original en fos un altre. En resta un edifici romànic amb la volta esfondrada i l’absis molt clivellat. La façana de ponent sembla refeta i sobre la porta hi ha inscrit l’any 1633. En la construcció de l’absis s’aprofitaren teules romanes d’algun jaciment els encontorns. L’església depenia dels comunitaris de Sant Vicenç de les Roquetes, priorat veí del lloc. (ASA)
Església
Planta de l’església totalment alterada per reformes posteriors.
R. Castells i R. Vidal
L’edifici és d’una sola nau, capçada per un absis semicircular que s’obre directament a la nau, de la mateixa amplada que aquesta. Actualment sense coberta, s’observen vestigis que fan pensar que devia ésser amb volta de canó.
A l’absis, en part derruït i cobert de vegetació, s’hi obre, al centre, una finestra de doble esqueixada, i a la façana hi ha la porta rectangular, amb una llinda, corresponent a una reforma del segle XVII, datada l’any 1633, sobre la qual s’obre un ull de bou. Aquesta façana és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls, en part derruït.
La primitiva porta, avui desapareguda, devia ésser precisament a la part de mur ara esfondrada, o bé al mateix frontis reformat. El mur oposat, sencer, té tres contraforts exteriors, fets per resoldre les lesions, que a la llarga, però, provocaren la ruïna del temple. Aquest mur presenta dos arcs formers aplacats a ell, la qual cosa, juntament amb un regruix de mur ensulsiat, fa pensar que la primitiva coberta devia ésser l’embigat, i que hom reforçà interiorment els murs per suportar una volta, moment en què es devia unificar l’ample de la nau i de l’absis, que originalment devia ésser més estret, com és habitual. Això, però, entra ja en el terreny de la hipòtesi.
L’aparell és de petits carreus de pedra calcària, escairats i ben tallats, disposats formant filades regulars i força uniformes. En la construcció de l’absis s’utilitzaren teules romanes. La façana refeta al segle XVII fou reedificada amb carreus de pedra calcària i sorrenca barrejats.
L’edifici és mancat d’ornamentació, i el seu estat de ruïna no permet establir conclusions certes sobre l’època de construcció, però de tota manera sembla avenir-se amb les formes rurals del segle XII. (MLlC-JAA)