Resultats de la cerca

Estudià al Seminari Patriarcal de Lisboa, on també treballà com a organista El 1787 fou nomenat mestre de la capella reial, per a la qual compongué un gran nombre d’obres sacres, com la Missa do Espirito Santo Del 1793 al 1800 ocupà la plaça de director del Teatro de São Carlos Escriví catorze òperes en italià i dues en portuguès - A sàloia namoranda ou O remedio é casar 1793 i A vingança da cigana 1794-, essent un dels primers compositors que empraren aquesta llengua per a la música escènica Una de les òperes italianes, Il disertore francese , fou estrenada al Teatro alla Scala…

Publicat el 1516 en una primera versió 40 cants, la definitiva 46 cants en octaves sortí el 1532 Amb matèria procedent de l’èpica cavalleresca, però amb un llenguatge i un esperit del seu segle, l' Orlando furioso reflecteix la vida íntima del seu autor La multiplicitat de personatges i episodis, que van desapareixent i reapareixent en una trama complicada però resolta amb habilitat, s’estructura en tres motius principals l’èpic lluita entre cristians i sarraïns, l’amorós la passió d’Orlando per Angèlica i la seva follia en casar-se ella amb Medoro, que forma el nucli del poema,…

Fill de Miquel de Sentmenat i d’Alentorn, d’infant fou nomenat patge de Felip III de Castella 1609, però els antecedents polítics del seu pare impediren el seu accés al càrrec Fou capità de la Coronela de Barcelona 1634 En iniciar-se els conflictes amb Felip IV de Castella, fou dels primers partidaris de demanar ajut a França i, juntament amb Francesc de Vilaplana, entrà en tractes amb Md’Espenan, governador francès de Leucata Amb el pretext de casar-se a Perpinyà, hi anà i adquirí armes que introduí al Principat Detingut pel cap de les forces castellanes del Rosselló, Juan de…

Fill del segon duc d’Alba Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez i d’Isabel de Zúñiga Marquès de Vilafranca do Bierzo pel seu matrimoni amb María Pimentel-Osorio Patge de Ferran II de Catalunya-Aragó Participà el 1512 en la conquesta de Navarra i posteriorment en les campanyes de Flandes, Alemanya i Itàlia Virrei de Nàpols, reduí la noblesa i combaté els bandolers El 1538 inicià la construcció de fortificacions a la ciutat i al llarg de la costa dugué a terme impotants millores urbanístiques a la capital El 1540 decretà l’expulsió dels jueus del regne Aconseguí d’implantar a Nàpols la…

Fill de Joan II de Castella i d’Isabel de Portugal, fou utilitzat com a pantalla per la facció contrària a Enric IV de Castella, el qual accedí a confiar-lo a Juan Pacheco, marquès de Villena El rei acceptà que fos jurat hereu del regne, però amb la condició de casar-se amb la seva filla Joana poc temps després revocà la seva decisió i reclamà l’infant Fracassada una primera proclamació a Valladolid, l’any 1465 els seguidors d’Alfons el proclamaren rei a Àvila amb el nom d’Alfons XII i fou reconegut per algunes ciutats El 1467 fou derrotat per Enric IV a la batalla d’Olmedo, però…

Fou vocal i després secretari de la junta de comerç de Barcelona 1792-1817 El 1808 formà part de les corts de Baiona, però no hi pogué arribar a causa dels aixecaments nacionals A Barcelona es negà al jurament a França i, escollit com a ostatge i tancat a la Ciutadella, obtingué la llibertat pel fet d’ésser cònsol de Rússia Sense ésser advocat defensà dos individus acusats d’anar contra França i escriví Defensa ante comisiones militares francesas 1808 També és autor d’ España con industria, fuerte y rica 1816 El seu fill Pau Fèlix Gassó el succeí com a secretari de la junta de comerç i…

Per exemple, la inacabada Missa en do menor KV 427 fou el resultat d’una promesa feta per WA Mozart en el cas de fer realitat el seu desig de casar-se amb Constanze Weber Quan després de llurs noces anà per primera vegada a Salzburg, la promesa havia de fer-se efectiva, però faltaven, com és sabut, bona part del credo i tot l’agnusdei El més probable és que Mozart la fes interpretar el 25 d’agost de 1783 tot afegint-hi fragments d’altres misses per completar el que mancava Representa un interessant cas de missa votiva, en el qual el compositor es fa l’encàrrec a ell mateix…

Filla natural de l’emperador Frederic II, en casar-se 1241 amb Joan III Ducas Vatatze, emperador dels grecs, es canvià el nom pel d' Anna segons el costum bizantí Després de la caiguda dels Làscaris i l’ascensió al poder de Miquel VIII Paleòleg 1259, que enamorat d’ella intentà en va de retenir-la, es refugià a Sicília, a la cort del seu germà Manfred, i des del 1274, a Catalunya, prop de la seva neboda Constança de Sicília Fins a la seva mort fou sovint objecte de donacions i mostres d’afecte per part dels reis de Catalunya-Aragó Constança, en agraïment, instituí Jaume II hereu…

Primera filla del comte Jaume II El 1412 el seu pare negocià de casar-la amb un fill de Ferran I, i es convingué que portessin ambdós els títols de ducs de Montblanc i comtes d’Urgell El 1415 fou separada de la seva mare i portada a Balaguer a casa de Ramon d’Empúries, que la dugué a València, on residia la cort, i després, per ordre del rei, a Castella Allà residí amb la vídua de Ferran I El 1428 fou casada, per procuració, al castell d’Alcolea de Cinca que ella aportà en dot i, en persona, a Portugal, amb l’infant Pere de Portugal, duc de Coïmbra El 1433 el seu marit segrestà l…

Vida i obra Familiar d’Alexandre VI, fou secretari particular seu i de Joan de Borja, segon duc de Gandia, quan anà a Barcelona, per casar-s’hi amb Maria Enríquez, i, posteriorment, quan anà a València i a Gandia per prendre possessió dels seus estats 1494-96 Fou rector de Poios, canonge de València i de Cartagena, i beneficiat de Saragossa i d’Oriola Autor de la resposta poètica “Ans que peccant, general malaltia”, dirigida a Narcís Vinyoles, publicada a  Les trobes en llaors de la Verge Maria València 1474 També fou un dels jutges, juntament amb Baltasar Sorió i Francesc de…