Resultats de la cerca
Es mostren 25786 resultats
Assemblea de Catalunya
Organisme unitari de l’oposició antifranquista al Principat, el més ampli des del 1939.
Fou creat per iniciativa de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya i sota l’impuls bàsic de comunistes PSUC , socialistes MSC i nacionalistes radicals FNC , PSAN , amb una presència menor de seguidors de Jordi Pujol i demòcrata-cristians UDC la sessió fundacional —clandestina— tingué lloc a l’església de Sant Agustí, a Barcelona, el 7 de novembre de 1971, i l’acord es féu entorn de quatre reivindicacions llibertat, amnistia, restabliment de l’Estatut del 1932, com a via cap a l’autodeterminació, i coordinació amb les forces democràtiques dels altres pobles de l’estat L’…
La Catalunya musulmana
La utilització de l’expressió Catalunya musulmana per a designar els territoris de l’antiga Tarraconense —sota dominació islàmica a partir del primer quart del segle VIII— pot semblar sorprenent Efectivament, es tracta d’una expressió del tot anacrònica Segons Joan Vernet el terme Ṭalūniya —emprat pel cronista al-‘Uḏrī 1003-85 al segle XI— es referiria a Catalunya Això és poc possible atès que, en aquella època, Ṭalūniya no era res més que un lloc de pas a la ruta entre Osca i Lleida Tampoc no seria raonable intentar minimitzar el pes que va tenir la presència…
Història de Catalunya
Historiografia catalana
Síntesi històrica escrita per Antoni Aulèstia i Pijoan apareguda el 1887, que marcà un veritable punt d’inflexió en la història de la historiografia catalana contemporània, ja que fou la primera visió de conjunt moderna escrita en la llengua autòctona.
Amb aquesta obra, el català assolí per al gran públic el rang d’idioma científic en el camp historiogràfic A partir d’aleshores, llengua i història pròpies anaren unides de manera creixent fins a l’adveniment del franquisme El fet meresqué les lloances d’historiadors com A Rovira i Virgili i F Soldevila, els quals, però, no deixaren de fer-li dures crítiques metodològiques El primer assenyalà que pertanyia a Aulèstia «l’honor d’haver restituït a l’idioma patri la dignitat de la llengua pròpia de la història general catalana» I el segon considerà que aquesta obra d’Aulèstia fou «l’expressió,…
cap de Catalunya
Cap
Promontori (290 m) del terme de Pollença a l’W del cap de Formentor, del qual és separat per la cala Figuera.
parc de Catalunya
Equipament del municipi de Sabadell (Vallès Occidental).
Jovestels de Catalunya
Grup d’escoltes fundat a Barcelona el 1913, amb projecció al Principat.
Fou impulsada per l’advocat i publicista republicà Ignasi Ribera i Rovira , que presentà la idea en una conferència al novembre del 1912 Suposà el primer intent de fer un escoltisme purament català i deslligat per complet del sentiment nacionalista espanyol que professaven grups com els Exploradores Barceloneses i els Exploradores de España De caràcter nacionalista català i paramilitar, era fora dels corrents polítics dominants de signe burgès S’installà inicialment a la seu del CADCI i, tot i que durà pocs anys, tingué el portaveu Civilitat , encara que durà pocs anys
La Jove Catalunya
Política
Entitat política fundada a Barcelona cap al final del 1869.
Fou el primer grup obertament catalanista, amb matisos radicals, i en certa manera precedent de la Unió Catalanista Entre els fundadors, tots ells participants destacats del moviment de la Renaixença , hi figuren Àngel Guimerà , Pere Aldavert , Josep Roca i Roca , Francesc Matheu i Fornells , Antoni Aulèstia i Pijoan , Joan Montserrat i Archs , Pere Nanot i Renart , Ramon Picó i Campamar , Joaquim Riera i Bertran , Francesc Manel Pau, Francesc Ubach i Vinyeta , Andreu Balaguer i Merino i Jaume Ramon i Vidales El nucli inicial s’amplià amb l’entrada, al final del 1870, del grup del setmanari…
,
Dreta de Catalunya
Política
Organització política conservadora constituïda a Barcelona el 1935.
Aplegà els elements dels antics partits monàrquics l’advocat Santiago Torent, l’industrial Joan Campmajó i es presentà a les eleccions per a diputats a les corts del 16 de febrer de 1936, dins el Front Català d'Ordre , sense èxit
Diari de Catalunya
Periodisme
Diari del matí, portaveu d’Estat Català, publicat durant la Guerra Civil de 1936-39 en deixar de sortir el Diari de Barcelona.
Sortí des del 15 d’agost de 1937 fins al 21 de gener de 1939
La Catalunya pintoresca
Àlbum de dibuixos de Xavier Nogués amb texts de Francesc Pujols i pròleg de Joan Sacs, editat per Salvat-Papasseit el 1919 (reeditat el 1933 i el 1947).
La sèrie, que havia estat iniciada a la Revista Nova , supera amb escreix el pintoresquisme i la categoria del simple dibuix humorístic Esdevingué l’obra típica de l’ala realista del Noucentisme, d’equilibrada composició i d’una aguda, però mai estrident, ironia Bona part dels originals són al Museu d’Art Modern de Barcelona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina