Resultats de la cerca
Es mostren 1262 resultats
Albert de Buxhövden
Cristianisme
Prelat i missioner alemany.
El 1198 esdevingué bisbe de Letònia Dos anys més tard, amb la protecció d’Innocenci III, fundà Riga i la poblà amb alemanys Per protegir el cristianisme a Estònia, Livònia i Letònia, obtingué del papa la fundació de la Milícia de Crist, orde anomenat popularment dels cavallers portaespasa 1204
Ǧem
Història
Príncep otomà.
Fill del soldà Mehmet II, en morir aquest 1481 fou bandejat pel seu germà Baiazet II, que fou ajudat dels geníssers Cobejat pels estats cristians en llurs projectes de croada, fou acollit pels cavallers de sant Joan de Rodes 1482, per Innocenci VIII 1489 i per Carles VIII de França 1494
cavalleria de son Sant Joan
Història
Alqueria mallorquina anomenada antigament Imalasen i que des de la conquesta de l’illa pertangué als Montcada, vescomtes de Bearn.
Aquests la demanaren en feu el 1232 amb les alqueries d’Abennisar, Abenabdala i Pusentala, totes en el terme de Canarossa, a Pere de Mura Al s XIV ja pertanyia als Santjoan, cavallers, i per enllaç passà, a la primeria del s XVII, als Gual i, després, als la Cavalleria i als Vilallonga
Gaufred Bastons
Història
Cavaller que posseïa en feu els castells de Púbol i de Cervià.
Els comtes Ramon Berenguer I i Almodis de Barcelona els hi compraren el 1065 per una forta suma Bastons els jurà fidelitat i es comprometé a mantenir-hi vint cavallers Partidari de Ramon Berenguer II, aquest el cedí en ostatge 1080, ensems amb altres prohoms, al seu germà Berenguer Ramon II el Fratricida
Oms

Armes dels Oms
Llinatge de cavallers i després de nobles del Rosselló, originari del castell d’Oms, que li donà el nom.
El membre més reculat que hom troba és Ponç d’Oms , que vivia el 1011 encara que la tradició familiar els feia descendir d’un fill del rei visigot Ataülf Descendent seu seria Bernat I d’Oms mort després del 1251, senyor d’Oms, de la filla del qual i del senyor d’Orla nasqué Arnau I d’Oms , dit també de Montescot mort vers el 1260, senyor d’Oms, Orla i Montescot, que fou autoritzat pel rei 1250 a contruir un castell al lloc de Calmella Tingué dos fills, el petit dels quals, Berenguer, formà la línia de Calmella, i el gran, Bernat II d’Oms mort després del 1279, continuà la línia…
Suàbia
Geografia històrica
Regió humana i històrica del SW d’Alemanya, situada a cavall entre Baviera i Baden-Württemberg.
Històricament comprenia també territoris d’Alsàcia i de Suïssa Correspon a la capçalera del Danubi, i morfològicament és una conca sedimentària a la zona de contacte de la zona herciniana i el geosinclinal alpí, on predominen els altiplans com a forma de relleu Schwäbische Alb La seva riquesa és l’agricultura Regió històrica de l’antiga Germània que comprenia el que ara és la porció sud del land de Baden-Württemberg i el sud-oest del land de Baviera, a Alemanya, l’est de Suïssa i Alsàcia Habitada pels suabis segle I aC, els romans hi constituïren la província de Rètia Ocupada pels alamans al…
orde del Bany
Orde de cavalleria d’Anglaterra, el segon en importància del regne.
Fou fundat el 1399 per Enric IV i renovat el 1725 per Jordi I El nom és originat pel bany que prenien els donzells per purificar-se abans de rebre l’armadura Hom en modificà la constitució el 1815 i el 1847 Dins les categories militar i civil, els cavallers són distingits en tres classes
Gran i General Consell de Mallorca
Organisme representatiu de govern i de la ciutat i l’illa de Mallorca, constituït pels sis jurats, que presidien, els dos síndics clavaris de la part forana i un nombre variable de consellers.
Fou creat bàsicament el 1249 per Jaume I en confiar el govern i l’administració de l’illa a sis jurats, assessorats per un nombre indeterminat de consellers Al llarg del s XIV es concretà i perfeccionà el seu funcionament el 1299 Jaume II de Mallorca limità a cent el nombre de consellers el 1315 Sanç establí una representació permanent de la part forana formada per deu síndics Pere III 1351 diferencià els estaments dins el consell, que arribà a ésser compost de 256 membres, i el 1373 els reduí a 25 per cada estament de la ciutat cavallers, ciutadans, mercaders i menestrals i 38…
pic de Comaloforno

El pic de Comaloforno (Alta Ribagorça)
© Fototeca.cat
Cim
Cim (3.033 m) de la capçalera de la Noguera de Tor, a la vall de Boí (Alta Ribagorça), el més alt del massís granític del Besiberri, que separa la Ribagorça de la Vall d’Aran.
Domina Caldes de Boí Al vessant septentrional presenta una petita gelera La primera ascensió tingué lloc el 1882 el 1907 hi fou collocada una creu de ferro Al vessant SE s’estén la coma Loforno, centrada per un estanyet, l’emissari del qual desemboca a la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers
noble
Història
Durant l’Antic Règim, als Països Catalans, membre de la més alta de les classes privilegiades que comprenia a la baixa edat mitjana els magnats o barons, dits posteriorment títols, i llurs fills i descendents agnats, els quals gaudien dels privilegis militars.
Eren també armats cavallers noble cavaller o restaven donzells noble donzell A partir de la fi del s XIV, a aquest tipus de noble, dit noble de natura , s’afegí el noble de privilegi , sense que hi anés implícita cap concessió de títol específic Els nobles reberen, a partir del s XV, el tractament de don
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina