Resultats de la cerca
Es mostren 3019 resultats
Guillem Colom i Casasnovas
Geologia
Història
Geòleg, membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Especialitzat en geologia balear, publicà Estudios sobre la sedimentación profunda de las Baleares 1947, Más allá de la prehistoria 1950, Los foraminíferos del burdigaliense de Mallorca 1952 i Biogeografía de las Baleares 1957
American Philosophical Society
Institució fundada el 1743 a Filadèlfia (EUA) per Benjamin Franklin ‘‘per la promoció dels coneixements útils’’.
És l’acadèmia més antiga dels EUA i fou constituïda seguint el model de les europees La institució ha tingut un notable paper en el desenvolupament tant de les lletres com de les ciències del seu país És dividida en cinc seccions ciències exactes, ciències naturals, ciències socials, humanitats i membres en general Financia i dirigeix recerques en tots els camps de les ciències, i la seva activitat principal en les humanitats ha estat la investigació històrica Concedeix el Magellanic Premium, que és el premi científic més antic…
Wilhelm Dilthey
Wilhelm Dilthey
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof neocriticista alemany.
Intentà de completar l’obra de Kant amb una gnoseologia de les ciències de l’esperit i una crítica de la raó històrica separà radicalment, per llur contingut, les ciències de l’esperit i les ciències de la natura, i instaurà el mètode de l’autognòsia Selbstbesinnung , segons el qual són determinades les condicions de la consciència que permeten, amb una validesa universal, l’elevació de l’esperit a un nivell d’autonomia Negà tant el coneixement metafísic com el naturalisme i, cercant de superar un relativisme historicista, s’orientà cap a una filosofia…
El Laboratori
Medicina
Societat fundada el 15 de gener de 1872 per cinc estudiants de medicina de Barcelona (Salvador Cardenal, Josep A.Barraquer, Joan Viura, Manuel Riba i Manuel del Vilar) amb intenció d’efectuar pràctiques de vivisecció i de fisiologia, que mitiguessin la vacuïtat del retòric ensenyament oficial.
Entre els socis que ràpidament s’hi inscriviren figuren Giné i Partagàs, Letamendi i Bartomeu Robert, que ja eren mestres consagrats El 30 de novembre de 1878 es fusionà amb una Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques i constituïren l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears
Guillem J. Guillén i Garcia
Història
Enginyer industrial, membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Collaborà en publicacions de caràcter tècnic, i les dirigí Publicà La malvasía de Sitges, su historia, la vid, cultivos 1886, Productos obtenidos de la naranja 1871, El olivo, la aceituna y el aceite 1902, etc
Ignacio Bolívar Urrutia
Entomologia
Entomòleg especialista en ortòpters.
Catedràtic d’entomologia a la facultat de ciències de la Universitat de Madrid 1877, director de Museo Nacional de Ciencias Naturales i del Jardín Botánico de Madrid 1899-1939 Membre corresponent de la Institució Catalana d’Història Natural 1901 i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1909 Collaborà en l’organització de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona Era pare del zoòleg i polític Cándido Bolívar
Jaume Marcet i Riba
Geologia
Geòleg.
Estudià a Barcelona el 1925 es doctorà en ciències naturals Fou ajudant de MSan Miguel a la Universitat de Barcelona, i collaborà sovint amb ell El 1921 anà a Ginebra, on estudià mètodes petrogràfics moderns, amb LDuparc Preparà una Géologie des Pays Catalans per al XIV Congrés Geològic Internacional 1926 El 1927 publicà la tesi doctoral Nuestros métodos estereográficos de determinación cristalográfica , i el 1928, Estudio petrográfico de los alrededores de Toledo premi Agell 1926 Ingressà en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1930, i fou collaborador, i més…
Universitat Jaume I
Centre d’ensenyament superior públic creat a Castelló el 1991.
Disposa de tres campus el de la carretera de Borriol, el del Riu Sec i el de Penyeta Roja Disposa de tres centres facultat de ciències jurídiques i econòmiques, facultat de ciències humanes i socials i Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals i quatre instituts Institut Universitari de Tecnologia i Ceràmica, Institut Interuniversitari Joan Lluís Vives, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Institut Interuniversitari d’Economia Internacional Per al curs 2005-06 oferia 31 titulacions
Francesc Pardillo i Vaquer
Biologia
Naturalista.
Estudià ciències naturals a Barcelona i a Madrid El 1907 es doctorà amb la tesi El microsterógrafo y su aplicación a la medida de los cristales microscópicos El 1911 fou nomenat catedràtic de cristallografia de la Universitat de Barcelona, càrrec que ocupà 42 anys i des del qual exercí una gran influència sobre els estudis de cristallografia a l’Estat espanyol Després d’una breu estada a Alemanya, on treballà amb el professor Goldschmidt, introduí als Països Catalans l’aplicació dels raigs X a l’estudi de l’estructura dels cristalls Fou secretari de la Junta de Ciències…
Centre National de la Recherche Scientifique
Institució pública creada el 1939, dependent del ministeri francès responsable de la recerca científica; s’encarrega de desenvolupar, orientar, coordinar i subvencionar investigacions científiques de tot tipus i de reunir informació sobre la situació científica.
Comprèn també l’INAG Institut National d’Astronomie et de Géophysique i l’IN 2 P 3 Institut National de Physique Nucléaire et de Physique des Particules Primer organisme francès de recerca, comprèn tots els àmbits científics seccions de física nuclear i de les partícules, matemàtica i física, física per a enginyers, química, ciències de la terra i de l’espai, ciències de la vida, ciències socials i humanitats, i diversos centres de documentació i de càlcul, i controla més de 1500 laboratoris i centres d’investigació El nombre d’investigadors és d’uns…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina