Resultats de la cerca

Claude-Joseph Vernet Avinyó 1714 — París 1789 residí molts anys a Itàlia, on completà la seva formació S'especialitzà en paisatges marins, entre els quals destaca la sèrie dels principals ports francesos, que li fou encarregada pel marquès de Marigny Port de La Rochelle , Musée de la Marine, París El seu fill i deixeble Antoine-Charles-Horace Vernet , anomenat Carle Bordeus 1758 — París 1836, guanyà el premi de Roma el 1782 Pintor de temes de caça La caça del cérvol , 1827 Musée du Louvre, París, militars i històrics El matí d’Austerlitz , 1808 Versalles, fou també un bon…

La femella és àptera i emet una fosforescència de to verd brillant molt més intensa que la dels mascles i les larves

El 1954 debutà a la Comédie Française i l’any següent ho feu al cinema És especialment remarcable el seu treball amb Claude Lelouch , del qual protagonitzà moltes pellícules Hom pot destacar de la seva abundant filmografia Rocco e i suoi fratelli 1960, de Luchino Visconti La donna scimmia 1963, de Marco Ferreri Le belle famiglie 1964, d’Ugo Gregoretti Trois chambres à Manhattan 1965, de Marcel Carné Vivre pour vivre 1967, de Claude Lelouch Un homme qui me plaît  1969, de Claude Lelouch Traitement de shock 1972, d’Alain Jessua Les Feux de la Chandeleur…

Hom el classifica dins la família del romà antic

Constitueix un dels instruments d’anàlisi del discurs literari més apreciats actualment Tot seguint l’enfocament i la metodologia formalista i estructuralista, ha reunit illustres collaboradors francesos o estrangers, com Gérard Genette, Tzvetan Todorov, Roland Barthes, Michel Riffaterre, Philippe Hamon, Paul Ricoeur, Claude Bremond, Michel Charles, Paul Ricoeur, Claude Bremond, Michel Charles, Paul Zumthor i altres Defineixen les propietats del discurs literari a partir d’un simple aspecte ritme, figures, sintaxi narrativa, o de la problemàtica dels gèneres, o bé…

D’entre els seus membres destaquen Claude II Audran Lió 1639 — París 1684, pintor, collaborador de Charles Lebrun en l’ornamentació del Louvre i de Versailles Gerard II Audran Lió 1640 — París 1703, gravador, el més famós de la família, que fou el millor intèrpret de l’obra de Lebrum Claude III Audran Lió 1658 — París 1734, pintor d’arabescs, el qual contribuí en bona mesura a la creació de l’estil ornamental del s XVIII i treballà en la decoració de les residències reials Benoit II Audran París 1698 — 1772, gravador, un dels millors intèrprets de les obres de Watteau

Deixeble de Lambert-Sigisbert Adam i gendre d’Augustin Pajou, pensionat a Roma 1762 Es féu famós per les seves estatuetes i baixos relleus, de temàtica mitològica, que tractà amb elegància i sensualitat

Hom li dóna aquest nom en recordança de Claude Louis Berthollet

Claude Henri de Rouvroy, conegut per Saint-Simon, publica Du sistème industriel

Inicià els estudis de piano al conservatori de la seva ciutat natal, on a dotze anys aconseguí el primer premi de piano Més tard estudià a París amb Yves Nat i Pierre Pasquier L’any 1948 fou distingit amb el premi de piano del Conservatori de París Posteriorment inicià una carrera en la qual, juntament amb el concertisme, la pedagogia ocupà un paper molt destacat Entre el 1953 i el 1960 fou professor del Conservatori de Grenoble, i del 1974 al 1980, del de Bobigny abans de ser nomenat professor a Lió També impartí classes a Porto i fou director de programació dels concerts del Théatre Essaïon…