Resultats de la cerca

El lloc de Ferran podria correspondre al topònim Feran Mistata que s’esmenta l’any 1056 prop de la quadra de l’Arboçar, en el cartulari de Poblet La primera noticia d’aquesta església és del 1227 Aquell any Guillem de Canals, fill de Guillem de Ferran, en fer testament, nomenà marmessors Berenguer Ferran i Ponç de la Torre, i elegí sepultura a l’església de Santa Maria de la Torre El testament és signat per Pere, clergue de la Torre Posteriorment, l’any 1294, en el testament de Bernat de Vilafranca, es fa una deixa a l’església de Santa Maria de la Torre de Ferran de 10 diners…

El petit veïnat d’Aguilella és situat en un enclavament del municipi de Barbens entre els termes municipals de Tornabous, Anglesola i Tàrrega l’Urgell La seva església és documentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, on consta com una de les esglésies subjectes a l’esmentada canònica L’any 1178 el bisbe d’Arnau i el capítol d’Urgell concediren a Ramon de Torroja, entre altres béns i drets, la capellania de l’església d’Aguilella mentre visqués Després de la seva mort, la capellania d’Aguilella podia restar en mans de la família Torroja…

Fou clergue menor del convent de Sant Sebastià de Barcelona i gaudí de molta fama com a predicador Publicà alguns sermons com Sermón del Divino Redentor 1767 i una Oración fúnebre en las exequias de Carlos III 1789 Com a poeta, la seva abundosa producció Dècimes a Figueres , Epitafi a un escolà , entre d’altres, en català i castellà, resta majoritàriament inèdita També és autor d’un pronòstic humorístic, El Sarrabal de la ciudad de Barcelona para el año 1792 1820, i d’una comèdia de sants, Lo clarí de Aquitània i martell de l’heretgia, sant Hilari Deixà manuscrit un dietari en…

Sacerdot i capellà de Bolquera Alta Cerdanya, fou xantre i arxiprest i residí un quant temps a Carcassona De les tres poesies del  Cançoneret de Ripoll que porten el seu nom, la millor és Li fait Dieu son escur , cançó adjectivada on, a partir de rimes derivatives, encadena una sèrie de lamentacions sobre l’ordre material i espiritual de l’home Les seves composicions denoten una forta influència de Cerverí de Girona, a causa de la qual se li atribueix també altres poemes En l’obra conservada es mostra com a poeta cortès, clergue moralista, home turmentat i autor de sàtires…

Ingressà a la Universitat de Lovaina el 1534, i s’hi graduà el 1537 El 1546 entrà com a clergue i mestre de cant a l’església de Sant Pau de Lieja Al final del 1557 o principi del 1558 fou nomenat mestre de cant a la catedral de Sant Lambert d’aquesta ciutat belga El mateix 1558 publicà els seus primers motets El 1563, el capítol catedralici l’autoritzà a viatjar a la cort de Viena, on ocupà el càrrec de mestre de capella A la mort del rei Ferran I, ell i els dos cantants que l’acompanyaven perderen el lloc i tornaren a Lieja, on Guyot fou mestre de capella a la catedral de Sant…

Clergue de la diocèsi de Màlaga Succeí Juan de Valdolivos com a mestre de capella de la catedral de Màlaga Es mantingué actiu a la seu de Màlaga en 1507-51 i hi exercí diversos càrrecs musicals, entre d’altres el de capellán contralto 1513 L’any 1537 veié rebutjada la seva decisió de preparar només sis chanzonetas per a la missa de la nit de Nadal i el capítol catedralici li exigí que en compongués nou En canvi, però, en atenció a la seva edat avançada li permeteren tenir un mestre substitut per a ensenyar els nens del cor de la seu El seu successor com a mestre de capella fou…

El lloc, amb el nom d' Avetola , existia ja el 923, i la seva església de Sant Andreu fou consagrada el 1032 L’actual és el resultat d’obres i ampliacions de l’antiga dels anys 1594, 1774 i 1828 El seu terme formà ajuntament propi, amb el nom de la Vola i Curull , fins el 1926, que es fusionà amb Sant Pere de Torelló El terme, que tenia 531 h el 1857 i 275 al moment d’unir-se a Sant Pere de Torelló, s’ha despoblat quasi totalment Hom ha obert la carretera de Vic a Olot a través del coll de Bracons, que travessa tot el terme És popular a tota la comarca el Rector de la Vola , clergue francès…

El 1209, a precs del rei Pere I i dels homes de la vila de Molins de Rei, el bisbe de Barcelona atorgà llicència a la vila de Molins de Rei per tenir església i cementiri al lloc on hi havia la capella de Sant Miquel, que seria sufragània de Santa Creu d’Olorda, el clergue de la qual hi faria celebrar els oficis Els habitants es comprometien a donar cada any 20 quarteres d’ordi al capellà que la servís El 1247 és documentada l’obra de l’església, que es devia reedificar El 1325 es constituí en parròquia independent El 1361 Constança de Noguera, vídua de Francesc de Ferriol,…

La “ villa Lertio” o “Lercio ” és esmentada entre els llocs on tenia possessions l’abadia de Sant Pere de Rodes en epístoles papals dels anys 974 i 990 i en un precepte del rei Lotari, de l’any 982 El clergue Guigó, en el testament de l’any 982, deixà unes terres a l’església o esglésies de Sant Julià i Sant Esteve de Llers L’església parroquial de Llers apareix esmentada com a tal en el testament del comte Bernat Tallaferro de l’any 1020 L’any 1459, a causa de l’estat del temple, calgué construir una nova volta Al final del segle XVIII fou aixecada una nova àmplia…

El 1761 fou mestre de capella interí de l’església parroquial dels Sants Just i Pastor de Barcelona per la mort de Tomàs Milans, nebot de l’homònim mestre de capella del Palau de la Comtessa i de la seu de Girona El 1763 guanyà les oposicions al magisteri de capella de l’esmentada església, malgrat que encara no era clergue i que l’exercici de les oposicions havia suscitat una forta controvèrsia entre els membres del tribunal Anys més tard, escriví una Carta apologética en què es defensava, punt per punt —argüint i fonamentant-se en exemples extrets, entre altres, d’A Baylon, J…