La “villa Lertio” o “Lercio” és esmentada entre els llocs on tenia possessions l’abadia de Sant Pere de Rodes en epístoles papals dels anys 974 i 990 i en un precepte del rei Lotari, de l’any 982. El clergue Guigó, en el testament de l’any 982, deixà unes terres a l’església o esglésies de Sant Julià i Sant Esteve de Llers. L’església parroquial de Llers apareix esmentada com a tal en el testament del comte Bernat Tallaferro de l’any 1020. L’any 1459, a causa de l’estat del temple, calgué construir una nova volta. Al final del segle XVIII fou aixecada una nova ¡ àmplia església que fou destruida pel febrer del 1939, any en què, convertida en polvorí, fou volada, juntament amb la major part del barri antic de Llers. La nova parroquial fou construïda en un altre lloc, al “Poble Nou” de Llers.