Resultats de la cerca
Es mostren 4638 resultats
coeficient evaporatiu
Ecologia
Grau d’humitat d’una comunitat vegetal calculat com el quocient entre l’evapotranspiració real (Ea) i la demanda evaporativa de l’atmosfera (Eo).
El seu símbol és k, per tant k = Ea/Eo El valor de k és indicatiu de l’aigua disponible en una comunitat vegetal durant un determinat interval de temps Definit per Fitzpatrick i Nix el 1970, des d’aleshores ha estat àmpliament utilitzat
col·legiata de Sanaüja
Comunitat eclesiàstica formada per quinze preveres beneficiats i presidida pel rector, que des del segle XVII era instal·lada a l’església parroquial de Santa Maria de Sanaüja (Segarra).
Alguns d’aquests beneficis existien des del s XIV, però la reglamentació de la comunitat es feu vers el 1635
Fons Social Europeu
Economia
Fons estructural de la Comunitat Europea creat el 1960, destinat a millorar les facilitats d’ocupació (formació professional, contractació, revalorització) i la mobilitat geogràfica i professional dels treballadors.
Els seves contribucions financeres complementen les dels estats en un 50% El seu àmbit territorial és el de tota la Comunitat
Toledo

Vista de la ciutat de Toledo sobre un batòlit envoltat pel riu Tajo
© CIC-Moià
Municipi
Ciutat de la comunitat de Castella-la Manxa, capital de la província homònima.
Bastida damunt un batòlit granític fendit pel riu Tajo, que la mig encercla i s’hi encaixa epigènicament, la situació estratègica controlant la ruta E-W del Tajo, explica el seu paper de capital fins el 1563 La manca d’indústria i l’absorció comercial per part de Madrid expliquen que els 37000 h que li són atribuïts durant el califat de Còrdova no hagin estat superats fins el 1950 40243 h La seva artesania, de gran prestigi or de Toledo —avui en part fabricat a Menorca—, armes blanques, ha cedit la importància davant les noves indústries pol de descongestió de Madrid i, sobretot, davant el…
castell de Grealó
Castell
Castell del terme de Lleida (Segrià), que al s XIV pertanyia a Bernat Gralla i posteriorment fou de la comunitat de beneficiats de la seu de Lleida.
Hi ha restes del castell de Grealó , que al s XIV pertanyia a Bernat Gralla i posteriorment fou de la comunitat de beneficiats de la seu de Lleida Darrerament el terme ha estat repartit entre els antics colons i pagesos de l’horta
consensus fidelium
Religió
Expressió llatina, que significa ‘consens dels fidels’, amb què hom designa el criteri de veritat religiosa consistent a considerar definitiu allò que creu tota la comunitat.
El cristianisme pensa que la totalitat dels fidels, pel fet d’haver rebut l’Esperit, no es pot equivocar quan expressa acord universal en les coses de fe i costums També l’islam reconeix que la comunitat mai no estarà d’acord en l’error, sinó en la veritat, bé que l’abast d’aquest acord popular iǧmā' no tingui sempre una mateixa interpretació
prevere
Cristianisme
Cristià que ha rebut l’orde del presbiterat per a exercir, en comunió amb el bisbe propi, el ministeri eclesial en una comunitat de creients.
Anomenat normalment capellà o sacerdot, cal cercar-ne l’origen no pas en cap sacerdoci, sinó en la institució dels preveres πρεσβύτεροι de la primitiva comunitat cristiana ancià presbiteri Té per missió primordial de presidir la celebració de l’eucaristia També li pertany dirigir la proclamació de la paraula cristiana, batejar, fer la unció dels malalts, administrar el sagrament de la reconciliació o de penitència i, per dret —el qui és rector—, ésser testimoni principal del consentiment matrimonial A l’Església oriental, és també ministre ordinari de la confirmació Les…
carisma
Cristianisme
En llenguatge teològic, do especial de Déu, destinat a influir socialment en la comunitat eclesial i atorgat a un cristià prescindint del seu grau jeràrquic.
Les lletres apostòliques, sobretot de Pau, són un testimoni de l’existència i de l’abundància dels carismes gr Χάρισμα , chárisma, 'do’, ‘gràcia’ en l’Església primitiva Però ja aleshores el gran problema fou destriar els autèntics dons de Déu de les imitacions i el d’harmonitzar-los amb la disciplina de la comunitat, i es desenvolupà una doctrina del discerniment dels dons de l’Esperit Segons el Concili Vaticà II, que ha reconegut que els carismes formen part de l’estructura més essencial de l’Església, el judici sobre llur autenticitat i llur bon ús pertany a les seves…
opinió pública
Sociologia
Estat de consciència col·lectiu a què arriba una comunitat davant un fet o un estímul determinats.
Té, a més, un significat instrumental dins la mecànica espontània que regula la relació entre el poble i les mesures del govern En aquest segon sentit l’opinió pública s’interpreta com l’estat de consciència collectiva de la comunitat en una doble fase com una opinió pública donada en el moment que és consultada i com una força política que serà utilitzada segons que aquest estat collectiu vagi en una direcció o en una altra Si el coneixement de l’opinió pública ha estat un sistema eficaç d’orientació de la mateixa política, la possibilitat de controlar-la ha estat un factor…
ecologia humana
Geografia
Estudi del desenvolupament i l’organització de les relacions funcionals de la comunitat humana en el procés d’adaptació al medi.
Hom pot situar els antecedents d’aquesta ciència en la morfologia social de Durkheim, però el terme fou introduït el 1921 per Robert Park seguint el desenvolupament de la ciència ecològica general, amb el qual mantingué una estreta dependència en els seus escrits i els de l’Escola de Chicago La continuació d’aquesta dependència feu que l’interès només se centrés en la distribució espacial dels homes i que els estudis d’ecologia humana decaiguessin cap als anys quaranta Al cap d’una dècada, fou novament formulada per James Alfred Quinn i Amos Hawley, que posaren l’èmfasi sobre els aspectes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina