Resultats de la cerca

Al nord del poble de Bolvir, a tocar de la població, hi ha el barri o raval anomenat d’Amunt o del castell de Bolvir, que s’estén al voltant de la força o torre de Bolvir És més que probable que aquesta fortificació, refeta segurament al segle XIV, sigui tot el que ha arribat a nosaltres del que fou el castell o força de Bolvir Consta des del 1233, en què en una concòrdia de Nunó Sanç, senyor de Rosselló i Cerdanya, amb Roger Bernat II, comte de Foix, s’establí que la nova fortalesa de Bolvir fos destruïda El document citat parla de “ munitio sivi forcia ” La fortificació actual…

El castell de Mata, del qual sembla que no resta res, devia ésser situat al costat de l’església de Sant Andreu de Mata D’ençà de la segona meitat del segle XI, trobem diversos senyors de Mata L’any 1107 és documentat un Bernat Ramon de Mata, i el 1099 s’esmenta un Pere Ramon de Mata L’any 1111, segons Pere Català en un instrument comtal és mencionat “ipso kastro de Mata” El 1142, Bernat Joan, fill de Guillem Bernat de Cornellà, casà amb Dispòdia de Mata L’any 1208 hi hagué una concòrdia entre Pere de Mata i el seu germà Guillem Durant el segle XIII i XIV s’esdevingueren…

Aquest temple era a l’antic lloc de Remolins, que segons J Lladonosa s’ha de situar on avui s’aixeca la Torre dels Canonges, al marge dret del Segre Actualment, el topònim Remolins designa una sèquia que rega l’horta del terme de Soses L’indret és documentat per primera vegada l’any 1153, com a afrontació d’una terra situada al lloc de Torres de Segre L’any 1154, torna a esmentar-se en una concòrdia feta entre el bisbe de Lleida i els templers sobre la recepció dels delmes de diversos llocs L’església de Remolins es consigna per primer cop en les dècimes papals dels anys 1279 i…

A l’edat mitjana rebien el nom de concordat tota mena de convencions entre els bisbes i els poders laics o els monestirs Els primers concordats foren signats després de l’emancipació de l’Església de la tutela temporal la convenció de Londres 1107 i la de Worms 1122, aquesta última entre Calixt II i Enric V Alexandre III i Frederic I 1176, Innocenci III i Frederic II 1212 i Climent IV i Carles d’Anjou 1265 sobre la investidura de les dues Sicílies firmaren uns altres concordats de caràcter polític Aquest tipus de tractat era conegut amb el nom de concòrdia a la corona…

El 1495 fou concertat el seu matrimoni amb l’arxiduc Felip d’Àustria, hereu de l’emperador Maximilià I i de Maria de Borgonya, i el 1496 es casà a Valladolid, per poders, i a Lilla, en persona Per mort dels seus germans, els prínceps Joan i Isabel, i del fill d’aquesta, el príncep Miquel de Portugal, es convertí 1500 en hereva de la doble corona El 1502, havent tornat dels Països Baixos, amb el seu marit foren jurats, a Toledo, prínceps d’Astúries, i ella sola, a Saragossa i a Barcelona 1503, princesa de Girona, amb la condició que si el seu pare tenia un fill masculí seria ell l’hereu En…

Es tenen molt poques dades sobre la seva biografia Se sap que estigué actiu a Londres entre el 1676 i el 1728 El 1680 fou nomenat músic privat de Carles II, lloc que conservà amb cinc monarques més El 1689 obtingué llicència reial per a organitzar uns concerts públics, que assoliren un èxit notable S’associà amb J Banister i es dedicà també a la venda d’edicions musicals arribades a Anglaterra des de Roma i Amsterdam, amb obres d’A Corelli i altres compositors El valor de la producció musical de King és irregular i mostra certa influència italiana El tractament melòdic de les àries…

L’any 1718 era nen cantor a la catedral de València, on es formà amb Pere Rabassa durant onze anys Amb les referències del seu mestre, el 1733 ocupà el lloc de mestre de capella a Albarrassí en substitució de Josep Gargallo El 1743 succeí a Salvador Noguera com a mestre de capella de l’església parroquial dels Sants Joans de València El 1747, durant el període de mestratge de Manuel Just al capdavant dels Sants Joans, s’esdevingué un fet important per a aquesta església, ja que per una concòrdia s’uní a les capelles musicals de Sant Martí i de Sant Andreu de València, a fi i…

El nombre dels consellers era reduït de 124 a 93 9 de l’estament militar i 18 de cadascun dels estaments de ciutadans, mercaders inclosos els notaris i menestrals i 30 representants de les viles foranes Els electors eren trets a sort entre els presents de la parròquia a la qual requeia el govern, i els candidats elegits per aquests eren votats per majoria pel sistema de faves blanques i negres Els nous consellers elegien, el dia de sant Tomàs 21 de desembre, els jurats per un intricat sistema, mescla de sorteig i de votació entre els diversos estaments Revocat el règim de pragmàtica per ordre…

El llogaret de Veri és enlairat a 1 469 m d’altitud, al turó que domina la vall anomenada de Sant Feliu de Veri Els homes de Veri són consignats al capbreu de Castillo de Sos, vers el 1068 D’antuvi formava un sol domini amb Sant Feliu i altres caseries de la vall Al segle XI els Roger senyorejaren aquestes terres, que vincularen a Roda A mitjan segle XII Ramon III aprofità l’interinatge comtal per a acaparar part del feu En la concòrdia del 1187, Berenguera d’Erill cedí al seu oncle Arnau II l’honor que tingué el seu pare in Berin Al principi del segle XIII, d’alguna manera, la…

Jacques Gabriel París 1667 — 1742 és l’autor de l’Hôtel Biron de París i de la llotja i les duanes de Bordeus El seu fill, Ange-Jacques París 1698 — 1782, fou arquitecte de Lluís XV La seva obra, plena de serenitat, representa un pas endavant cap al neoclassicisme, en contraposició amb el rococó A Versalles projectà les dues ales del palau que donen al pati, l’Opéra 1753-70, obra de gust refinat, i el Petit Trianon, començat el 1762, en forma de cub gairebé sense cap decoració exterior, veritable culminació del seu estil simplificador A París féu l’escola militar, començada el 1751, i el…