Resultats de la cerca
Es mostren 165 resultats
heliotropi
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals o perennes, de la família de les boraginàcies, amb cimes de flors petites de corol·la hipocraterimorfa i blanquinosa i amb fruits secs nuculars.
Expositio Beda et Cantica
Art romànic
Arxiu de la d’Aragó Corona A Ms Ripoll 116 Expositio Beda et Cantica Foli 42, el qual, amb la presentació d’una caplletra “D” decorada amb motius fitomòrfics i zoomòrfics, constitueix una de les poques miniatures d’aquest còdex Arxiu Mas Aquest còdex, compost per 102 folis 18,30 × 25,40 cm, escrits en lletra carolina del segle XI * sobre pergamí, conté, en la seva major part, texts de Beda “ Incipit liber Bede presbiteri de gratia Dei contra Julianum …” foli 1 la seva part final és complementada amb alguns fragments de sant Gregori “…
Les dipsacàcies
Dipsacacies 1 Scabiosa atropurpurea a branca amb fulles, inflorescències i infructescències x 0,5 b detall d’un fruit amb el calze reduït a cinc sedes x 4 2 Knautia arvensis a aspecte de la planta x 0,5 b detall d’un fruit x 5 3 Dipsacus sylvestris aspecte de la infrutescència seca x 0,5 Eugeni Sierra Unes 300 espècies agrupades en 10 gèneres formen aquesta petita família distribuïda principalment per les terres d’Europa, Àsia i Àfrica central i meridional a les terres catalanes n’hi ha cinc gèneres i una vintena d’espècies Les dipsacàcies són generalment plantes herbàcies,…
papilionàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles típicament compostes i estipulades, de flors de corol·la papilionàcia, generalment agrupades en raïm, i de fruits en llegum.
Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela Afzelia sp afzélia Amorpha…
Les asteràcies o compostes
Capítols florits de la carxofera Cynara scolymus Fototecacat / MC Constituïdes per més de 20 000 espècies, són la família de dicotiledònies més nombrosa i més diversificada pel que fa a morfologia, hàbitat, formes vitals, sistemes de dispersió dels fruits, etc Com que comprenen un nombre tan elevat de representants, no és sorprenent que es trobin esteses per tot el món De tota manera, les zones més riques en plantes d’aquesta família són les temperades i subtropical, ocupades principalment per hàbitats oberts i amb poca superfície forestal Alguns dels representants de les compostes són…
gencianeta de tardor
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les gencianàcies, de 5 a 30 cm d’alçària, de fulles estretament lanceolades i de flors blaves amb la corol·la quadrilobulada i amb franges.
Es fa en prats, en roquissars i en boscs, als Pirineus
rododendre

Rododendre pòntic
Babij (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Gènere de plantes arbustives perennifòlies, de la família de les ericàcies, de fulles simples alternes, de flors pentàmeres, actinomorfes i amb la corol·la campanulada o infundibuliforme, i de fruits en càpsula loculicida.
Les espècies més importants són el neret Rferrugineum i el rododendre pòntic Rponticum , propi de la regió pòntica meridional, amb la subespècie baeticum , endèmica d’Andalusia i Portugal
begònia

Begònia ( Begònia elatior )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les begoniàcies, carnoses, de fulles alternes, més o menys irregulars i flors unisexuades sense corol·la, proveïdes de quatre sèpals petaloides, de color vistós.
Comprèn unes 800 espècies, gairebé totes tropicals, sud-americanes, de les quals hom ha obtingut un nombre enorme de varietats i d’híbrids flors grosses, o dobles, o molt nombroses conreats en jardins i hivernacles i com a plantes d’interior Tradicionalment, tenint en compte l’estructura de les arrels, hom les classificava en quatre grups bulboses, rizomatoses, tuberoses i fibroses, sistemàtica que resulta inadequada a causa de les nombroses excepcions Avui, les begònies es classifiquen en vuit grups d’ales d’àngel, de cistell, hirsutes, d’arrels fibroses, rex, rizomatoses, semperflorens o…
timó
Botànica
Gènere de mates o herbes perennes subllenyoses, de la família de les labiades, amb fulles enteres i petites, i amb flors purpúries, rosades o blanquinoses, de corol·la bilabiada, generalment agrupades en inflorescències capitades.
Són plantes xeròfiles i molt aromàtiques
tabac de jardí

Tabac de jardí
Krzysztof Ziamek, Kenraiz
Botànica
Jardineria
Arbust, de la família de les solanàcies, de 2 a 5 m d’alt, amb fulles alternes, el·líptiques i glauques, amb flors de corol·la tubular groga, agrupades en panícules terminals, i amb fruits capsulars el·lipsoidals.
Prové de l’Amèrica del Sud i és conreat com a ornamental també és naturalitzat a les contrades més càlides de la regió mediterrània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina