Resultats de la cerca
Es mostren 951 resultats
Sant Miquel de Guarda-si-venes (Guissona)
Art romànic
Els orígens d’aquesta església són parallels a la repoblació, al segle XI, del lloc de Guarda-si-venes, al nord-oest de Guissona Vinculat al terme del castell de Guissona, el castellum Guardasivenen formà part dels llocs atorgats a la seu urgellesa en la consagració del 1040 El vincle eclesiàstic de Guardasi-venes amb l’església canonical de Santa Maria de Guissona resta especificat en la consagració del 15 de setembre de 1098 L’actual església de Sant Miquel és un edifici de petites dimensions, amb la porta oberta al mur de ponent, que és coronat per un petit campanar d’…
Rià
Poble
Poble i cap de municipi de Rià i Cirac, Conflent (rianesos; 382 m alt).
Es divideix en dos sectors l’antic, dit la Lliça , situat en amfiteatre al vessant d’un turó granític que s’alça a l’interfluvi de la Tet i la riera del Callau, coronat per les ruïnes de l’antic castell de Rià esmentat ja el 1194, i el barri del Pont de Rià a la dreta de la Tet els dos nuclis són units pel pont de na Bernada, on foren construïts els alts forns Rià, esmentat ja el 855, fou dependència del monestir de Cuixà El 1973 li fou annexat el terme municipal d’Orbanyà malgrat que els dos municipis no són limítrofs, que en fou segregat de nou el 1983
Eus

Municipi
Municipi del Conflent, situat a la vall de la Tet, entre Prada i Marquixanes, i estès vers el nord fins a la serralada que separa la comarca de la Fenolleda (roca Gelera, 1 104 m alt).
El sector septentrional, desboscat i d’escàs rendiment agrícola, correspon a l’antic terme de Coma El poble 320 m alt és esglaonat als costers d’un turó granític, a la riba esquerra de la Tet, coronat per les ruïnes de l’antic castell d’Eus , esmentat el 1218 i al voltant del qual al s XIV fou construït un recinte fortificat, des del qual fou rebutjat l’assalt francès el 1598 El 1793, durant la Guerra Gran, fou incendiat per l’artilleria del general Ricardos Al peu del turó, vora el riu, hi ha la primitiva església parroquial de Sant Vicenç d’Eus L’actual església parroquial és…
Sant Miquel de Valljunquera
Art romànic
La vila de Valljunquera és al marge dret del torrent del mateix nom, als vessants sud-orientals de la serra de Mirablanc Valljunquera fou, des d’antic, una aldea agregada a Alcanyís, fins que l’any 1629 obtingué la segregació i el títol de vila La seva església parroquial, sota l’advocació de sant Miquel, consta en les relacions d’esglésies i parròquies que sufragaren la dècima papal recaptada els anys 1279 i 1280 El temple parroquial actual és un edifici del segle XVIII de notables dimensions, d’estil neoclàssic amb elements barrocs, amb tres naus, creuer amb una gran cúpula, i un campanar…
Conrad III de Germània
Història
Rei de Germània i dels romans (1138-52), fundador de la dinastia Hohenstaufen o de Suàbia.
Fill de FredericI, duc de Suàbia, fou duc de Suàbia i de Francònia 1115, el 1127 s’oposà a l’emperador Lotari II i fou coronat temporalment rei d’Itàlia 1128 Fou elegit rei a la mort de Lotari II, enfront d’Enric X el Superb, duc de Baviera i de Saxònia, cap dels güelfs Això provocà una devastadora guerra civil, origen de les lluites entre güelfs i gibellins El 1142, fou convinguda a Frankfurt una pau molt inestable Participà en la segona croada i, en tornar-ne 1149, començà de nou la guerra civil contra Enric XII el Lleó, fill d’Enric el Superb Morí sense haver aconseguit de…
José Santos Chocano
Literatura
Política
Poeta i polític peruà.
Fou, a Mèxic, secretari de Pancho Villa i, a Guatemala, conseller d’Estrada Cabrera empresonat diverses vegades, morí assassinat Es donà a conèixer amb Iras Santas 1895, que publicà amb tinta vermella Residí a Madrid en missió diplomàtica 1905 i representà el paper de "poeta de raza" el 1922 fou coronat com a tal a Lima El 1925 en fou publicada la sorollosa polèmica amb José Vasconcelos, que l’acusà d’ésser un poeta al servei del totalitarisme, cosa que ell admetia i justificava Entre la seva obra, relacionada amb el Modernisme, de llenguatge grandiloqüent i metafòric, es…
Wala
Història
Cristianisme
Política
Polític i eclesiàstic franc.
Nebot de Carles Martell, fou conseller de Carlemany i exercí una notable activitat durant el regnat de Lluís I el Piadós, sobretot en la redacció de l' Ordinatio Imperii del 817, per la qual Lluís regulava la successió entre els seus fills Monjo a Corbie 816 i abat 822, fou tutor de Lotari, que ell acompanyà a Roma perquè hi fos coronat emperador S'oposà obertament a la concessió d’una part del territori al fill de Judit, segona muller de Lluís el Piadós, el futur Carles el Calb, i fou l’ànima de la revolta dels altres tres fills contra Lluís i l’emperadriu 830 Fou exiliat a…
Pius II
Cristianisme
Nom que adoptà Enea Silvio Piccolomini en esdevenir papa (1458-64).
Notable humanista, assistí al concili de Basilea , les actituds conciliaristes del qual defensà Fou bisbe de Trieste 1447 i de Siena 1450 Esmerçà el seu pontificat en la convocatòria d’una croada, després d’haver intentat per carta la conversió del soldà Mehmet II, que s’havia apoderat de Constantinoble celebrà dos congressos de prínceps a Màntua 1459/60 i a Roma 1463, però la croada no fou duta a terme Expedí la butlla de canonització de sant Vicent Ferrer 1458 i condemnà l’apellació del papa al concili 1460 es mostrà nepotista, bé que contrari a concedir mercès als humanistes Per la seva…
Castell d’Enfesta (la Molsosa)
Art romànic
El puig a l’entorn del qual es troba el petit poble d’Enfesta és coronat per un casal senyorial, avui en estat ruïnós, que molt possiblement té els seus orígens en època romànica Aquest castell o fortalesa era la residència dels castlans, els quals administraven l’indret pels Cardona La primera notícia sobre el lloc d’Enfesta és de l’any 1314 En aquesta data era un dels termes inclosos dins el vescomtat de Cardona Dins el vescomtat, i després comtat i ducat de Cardona, Enfesta formà part de la batllia de Torà Va tenir una especial vinculació amb el castell de la Molsosa, la qual…
Sant Cugat del Racó

Vista del nucli de Sant Cugat del Racó
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Navars (Bages), entre els nuclis de Castelladral i de Navars.
El poble de Sant Cugat del Racó tenia 30 h el 2001 La festa major s’escau el diumenge més proper al 25 de juliol L’església romànica de Sant Cugat del Racó , o Salou, és un temple d’estil romànic llombard del segle XI, en el qual es manifesta una certa influència oriental perquè té la planta de creu grega —poc usual en terres catalanes— i és coronat per un airós cimbori cilíndric Al N de l’església de Sant Cugat del Racó hi ha l’anomenat pla de Sant Pere, lloc que presenta vestigis d’ocupació ibèrica i on hom ha trobat diferents restes arqueològiques tombes excavades a la roca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina