Resultats de la cerca
Es mostren 2121 resultats
Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Editorial
Editorial dependent del monestir de Montserrat, especialitzada en obres religioses i científiques i en publicacions periòdiques.
Iniciada, de fet, el 1907 amb la Revista Montserratina , fou potenciada a partir de l’abadiat d’Antoni M Marcet 1912 el 1914 aparegué la revista Vida Cristiana , i el 1917 començà la sèrie Analecta Montserratensia , impulsada per Anselm Albareda Poc després sorgiren les colleccions “Biblioteca Monàstica” 1920, “Biblioteca Popular Litúrgica” 1920, “Místics de Montserrat” 1925 i la Bíblia de Montserrat , de Bonaventura Ubach 1926 El 1927 començà la publicació del butlletí del santuari Montserrat i de la collecció Catalonia Monastica , seguits per Mestres de l’Escolania de Montserrat , collecció…
,
Lo Crestià
Obra monumental de Francesc Eiximenis, planejada en tretze llibres.
En resten solament els llibres Primer, Segon, Terç i Dotzè En el Primer , escrit vers 1378-79, procurà d’enumerar les creences i les pràctiques de la religió cristiana i de comparar-les amb les dels pagans i els heretges El 1383 n'escriví el Segon per aclarir l’ètica cristiana i, en el Terç vers 1384-85, amplià l’anterior parlant dels diferents pecats A vegades la descripció és molt pintoresca i inclou constantment contes i faules per illustrar la seva moral Els llibres Quart-Onzè havien de completar l’ensenyament cristià el Dotzè , dividit en dues parts, dóna una…
Francesc de Pertusa
Cristianisme
Literatura
Teòleg.
Era cavaller i seglar El 1440 acabà d’escriure un Memorial de la fe catòlica o cristiana , obra teològica dividida en tres tractats, a través dels quals s’exposen les raons demostratives dels dogmes de la fe cristiana Es tracta d’una obra feixuga que sembla que tingué, però, una certa difusió —és citada per Jaume Roig— entre els autors esmentats figuren sant Tomàs, Ricard de Sant Víctor, sant Agustí i Duns Escot Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel Rubio, JE 1999 “La fe raonada en una summa en vulgar…
,
Eduard Junyent i Subirà
Eduard Junyent i Subirà
© Fototeca.cat
Arqueologia
Historiografia
Arqueòleg i historiador.
Es formà al seminari de Vic en contacte amb J Gudiol i Cunill Ordenat de sacerdot el 1926, estudià a Roma al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana 1926-30, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma Tornà a Vic i fou nomenat conservador adjunt efectiu des del 1931 del Museu Episcopal i arxiver municipal de la ciutat El 1936 passà a Roma, on exercí 1937-41 la càtedra d’arquitectura cristiana a l’Istituto di Archeologia Cristiana Novament a Vic 1941, adjuntà als seus càrrecs anteriors el de professor del seminari, i des del 1944, el de director dels arxius capitulars El…
Santa Maria de Seròs
Art romànic
Es tracta de l’església parroquial del poble de Seròs, al sector sud-oest de la comarca La primera menció del lloc data del període andalusí Seròs fou un dels castells musulmans cedits per Ibn Hilgl de Lleida al comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, l’any 1120 Com en el cas d’Aitona, Seròs constituí una de les al james sarraïnes més importants de la regió i la comunitat cristiana hi fou sempre minoritària fins a l’expulsió dels moriscs l’any 1610 Des d’un començament, però, aquesta petita comunitat cristiana s’aplegà entorn de la seva església parroquial La seva…
Saïd
Literatura catalana
Protagonista de Mar i cel, d’Àngel Guimerà.
Pirata, fill d’una cristiana i d’un morisc, fou educat prop de València en la tradició religiosa catòlica i en la musulmana «Mon pare era moresc, amor sentia / a una noia cristiana, i s’uní amb ella / fingint sa conversió dels dos vaig nàixer / Apar un Jesuset, la mare em deia / Sembla un hurí d’hermós, feia mon pare / I amb sos petons creixia, en tant confosos / versículs del Coran i de la Bíblia, / despertant i dormint barbotejava / / Ella veia a Jesús ell al Profeta / i tan feliços eren, que semblava / com si haguessen fet pau en l’altra vida, / per tant amor…
Lo Crestià
Literatura catalana
Obra monumental de Francesc Eiximenis.
Desenvolupament enciclopèdic Està planejada en tretze llibres, en els quals es proposa«declarar què és vida cristiana» i contenir «tot lo fonament de cristianisme», tasca empresa sota l’estímul reial i a demanda dels consellers de la ciutat de Barcelona i «d’altres devots e honorables ciutadans» En realitzà solament els llibres Primer, Segon, Terç i Dotzè En el Primer , escrit entre el 1379 i el 1381, procurà d’enumerar en 381 capítols les creences i les pràctiques de la religió cristiana i de comparar-les amb les dels pagans i els heretges El 1383 n’escriví el…
Ramon Fuster i Rabés
Educació
Mestre, pedagog i activista catalanista.
Llicenciat en magisteri a Barcelona, estudià també filosofia i lletres Es dedicà a l’ensenyament i fou professor a l’escola Virtèlia, on impartí llengua catalana, i editorialista de la revista cristiana Forja , el butlletí de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de la qual formava part Virtèlia, on publicà articles favorables al concili II del Vaticà Collaborador de Qüestions de Vida Cristiana , fou un dels fundadors de Quaderns d’Orientació Familiar Cofundador de CC , participà en les protestes per l’ afer Galinsoga L’any 1965 fundà Tagore conjuntament amb…
Pacià
Imatge de sant Pacià en un fragment del retaule de la catedral de Barcelona (1688), obra de Miquel Sala
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Escriptor i bisbe de Barcelona (360-390).
Fou el prelat més famós de la Hispània romana pels seus escrits, en els quals es trasllueix una gran formació clàssica —amb esments de Virgili, Hesíode i Soló— i eclesiasticopatrística beguda en la Bíblia, sant Pau, Tertullià i Cebrià, i un extraordinari zel pastoral són una font preciosa per al coneixement de la vida cristiana del s IV Segons sant Jeroni, es remarcà per la seva afinada eloqüència i fou famós en virtut i ciència Casat i pare de Nummi Emilià Dextre , que l’imità en l’interès per l’erudició, fou ordenat sacerdot pel bisbe, que substituí en l’episcopat Combaté tota…
salmòdia
Música
Forma de cantar els salms (salm) en els oficis de l’Església cristiana.
La seva interpretació inclou alhora elements de la parla i del cant El salm es pronuncia gairebé en la seva totalitat sobre un mateix to, amb lleugeres inflexions melòdiques que segueixen la puntuació N’existeixen tres tipus la salmòdia directa, també anomenada sense refrany o in directum , la salmòdia responsorial i la salmòdia antifonal La primera prové directament de les formes de cantilenació sinagogal més antigues i es troba sobretot en les parts més arcaiques del repertori litúrgic Aquí els versets del salm es canten directament des del primer al darrer sense cap text ni música…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina