Resultats de la cerca
Es mostren 1353 resultats
administració
Economia
Gestió general del patrimoni d’una empresa.
Consisteix a dirigir i harmonitzar totes i cadascuna de les funcions particulars de l’empresa mitjançant uns criteris selectius d’eficàcia tècnica i d’obtenció del màxim benefici La forma moderna d’administració té com a fonament l’obra d’Henri Fayol Administration industrielle et générale 1916 i la de Frederick Taylor Principles of Scientific Management 1911 L’administració d’empreses ha d’acomplir, segons aquestes obres, cinc funcions preveure, organitzar, coordinar, dictar ordres i controlar Després de Taylor i de Fayol, l’administració d’empreses ha esdevingut molt més…
Academia de la Llengua Catalana
Institució proposada per Francesc Pelagi Briz l’any 1868 amb l’intent d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica derivada del fracàs dels Jocs Florals del 1863.
El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea i n'acordà la creació Combatuda pel fet d’haver estat aprovada per un congrés polític, la iniciativa fou realitzada gràcies a l’entusiasme d’Àngel Guimerà La intransigència dels criteris en pugna impossibilità la seva existència des de la primera sessió, celebrada el 19 d’octubre de 1881 L’any 1915 fou ressuscitada pels elements contraris a l’Institut d’Estudis Catalans amb la finalitat de combatre les Normes Ortogràfiques del 1913 D’ací que no se'n conegui altra activitat que la confecció d’unes Regles ortogràfiques , que foren…
llei d’Ús i Ensenyament del Valencià
Llei lingüística aprovada per les Corts Valencianes al novembre del 1983.
Desenvolupa l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, que preveu l’establiment de criteris d’ús lingüístic en l’Administració, l’ensenyament i els mitjans de comunicació, i la delimitació dels territoris en què han de regir aquestes normes per al valencià, denominació utilitzada en la llei i l’estatut, sense esmentar-ne els vincles amb les llengües pròpies d’altres comunitats autònomes El seu abast és sensiblement inferior al de les lleis de normalització de les Balears i, especialment, de Catalunya hom hi admet, per exemple, la doble versió dels topònims i…
Stanislao Cannizzaro
Química
Químic italià.
Participà, a Sicília, en la revolució del 1848 i s’hagué d’exiliar a París Fou professor 1851 de química a Alessandria Piemont, on descobrí la reacció anomenada de Cannizzaro , i catedràtic a les universitats de Gènova 1855, Palerm 1861 i Roma 1871, i fou senador italià 1871 Desenvolupà mètodes precisos de determinació de pesos moleculars i atòmics basats en la llei d' Avogadro i aconseguí l’acceptació d’aquesta pel món científic de l’època congrés de Karlsruhe, 1860, així com també que fossin unificats els criteris de formulació dels composts químics Demostrà que la química…
falsabilitat
Filosofia
Mètode hipoteticodeductiu propugnat per K.R. Popper per tal d’establir un criteri de demarcació entre les teories científiques i les no científiques.
Segons Popper, la verificació per mitjà de la inducció no pot garantir la validesa d’una teoria científica Hom ha de recórrer a la falsació, que consisteix a contrastar la teoria amb el major nombre de fets que puguin contradir-la i derivar-ne prediccions que puguin ésser comprovades en casos particulars La teoria serà corroborada en un grau major o menor en la mesura que respongui satisfactòriament a les proves a què hom la sotmet per tal de falsar-la Aquest mètode s’oposa als criteris de verificabilitat, defensats en un principi pel Cercle de Viena i el neopositivisme, sobre…
Fabio Biondi
Música
Violinista i director d’orquestra italià.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i més tard els amplià a Roma, on es diplomà l’any 1981 Atret per la música barroca, estrenà l’oratori d’Alessandro Scarlatti Humanità e Lucifero a Beaune, França Fundà el grup orquestral L’Europa Galante, amb el qual ha enregistrat diverses obres, com ara Les quatre estacions de Vivaldi, sempre amb criteris historicistes i amb instruments originals L’estil de Biondi es caracteritza pel rigor musicològic i la frescor pròpia de la mediterraneïtat, especialment en el Barroc italià, però també en les seves interpretacions d’obres de…
Jean Estournet
Música
Violinista francès.
Es formà al Conservatori de Música de París, on es diplomà l’any 1963 Començà la seva carrera a l’Orquestra de l’Òpera de Lilla i posteriorment a París, primer a l’Orquestra de l’Òpera Còmica i posteriorment a l’Orquestra de l’Òpera de París Fundà l’Ensemble Rameau amb Martin Roche clave i Franky Daniel violoncel Amb ells es dedica a la interpretació d’obres del repertori barroc amb criteris històrics Del 1976 al 1983 fou violí solista de la Nova Orquestra Filharmònica de Radio-France i posteriorment de l’Orquestra de l’Òpera de Lió Ha fet nombrosos enregistraments d’obres de…
Carl Engel
Música
Musicòleg i compositor americà d’origen alemany.
Formà part de la primera generació de musicòlegs americans formats a Europa que aplicaren a Amèrica els criteris de la musicologia europea Es formà a les universitats d’Estrasburg i Munic, i el 1905 emigrà cap als Estats Units Allà fou editor de la Boston Music Company 1909-22, columnista i editor del "The Musical Quarterly" i cap de la secció musical de la Biblioteca del Congrés Biblioteca Nacional d’EUA en 1922-34, de la qual posteriorment fou assessor de musicologia Fundà la Societat Musicològica Americana juntament amb O Sonneck i O Kinkeldey Com a compositor fou autor de…
sector
Economia
Cadascuna de les parts en què hom divideix l’economia per al seu estudi d’acord amb diversos criteris.
Segons la mena d’activitat ha esdevingut clàssica la divisió de Colin Grant Clark en tres sectors productius primari, secundari i terciari El sector primari inclou les activitats relacionades amb l’agricultura, la ramaderia, la pesca, la caça i els boscs Són característiques generals d’aquestes activitats la vinculació amb la natura mitjançant factors físics i biològics el caràcter estacional i perible dels seus productes, que impedeix normalment la constitució d’estocs la rigidesa de l’oferta principalment en els productes agraris i ramaders i la seva variabilitat en funció d’elements aliens…
convencions de Ginebra
Història
Acords internacionals, signats a Ginebra, per tal d’establir uns criteris de protecció per a les víctimes de guerra.
La primera convenció 1864 acordà la protecció en temps de guerra als soldats malalts i ferits La segona 1906 amplià els acords anteriors als combats navals La tercera 1929, signada per uns 50 estats, elaborà un estatut relatiu al tracte dels presoners de guerra I la darrera 1949 actualitzà els acords anteriors i acordà, a més, protecció jurídica a les poblacions civils A l’impuls i a la preparació de totes aquestes convencions ha estat sempre molt vinculada la Creu Roja Internacional
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina