Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de París amb Paul Taffanel, Adolphe Hennebains i Philippe Gaubert El 1908 debutà amb l’Orquestra Pasdeloup Del 1913 al 1938 fou solista de l’orquestra de l’Òpera Còmica El 1933 fundà el famós Trio Moyse, amb el seu fill Louis, pianista, i la seva nora Blanche, violinista El trio feu gires per Europa, els Estats Units i l’Amèrica del Sud Del 1932 al 1949 fou professor de flauta al Conservatori de París Es traslladà als Estats Units, on el 1952 fou un dels fundadors de la Marlboro School of Music i del Marlboro Festival Autor de molts enregistraments, en destaquen el…

Fou alumne de Joseph Rampal al Conservatori de Marsella, on es diplomà el 1952 Es perfeccionà a París, i el 1961 fou guardonat amb un premi al Concurs de Ginebra El 1964 fou nomenat flauta solista de l’Orquestra de la Radiotelevisió Francesa Del 1967 al 1972 fou membre de l’Orquestra de París Aquest darrer any passà a ser solista de l’Orquestra Nacional de França, i a partir del 1977 formà part de l’Ensemble InterContemporain, fundat per Pierre Boulez Fou professor del Conservatori de París i al Centre Internacional de Niça, que dirigí des del 1986 També impartí classes magistrals al…

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare Fou alumne de TÉ Laforge al Conservatori de París, on es graduà el 1902 amb un primer premi en viola El 1907 fou contractat com a membre de l’Orquestra de l’Òpera de París, de la qual formà part fins el 1949 El 1918 succeí a Laforge com a professor del Conservatori de París Intèrpret reconegut de música de cambra, fou membre del Quartet Parent i del Quartet Touche Collaborà de manera continuada amb alguns dels solistes més cèlebres del seu temps, entre els quals sobresurten P de Sarasate, P Casals, J Thibaud, M Long, P Fournier i E Ysaÿe…

Estudià al Conservatori de París, on fou alumne de L Talluel, J Benvenuti i J Calvet Es perfeccionà amb Henryk Szeryng Del 1960 al 1967 fou professor a l’Escola de Música de la Universitat de Los Andes Mérida, Veneçuela i posteriorment a l’Escola de Música de Caracas Des del 1973 resideix a Londres L’any 1978 debutà als EUA amb un concert amb l’Orquestra de Cleveland Des del 1986 és professor de la Royal Academy of Music de Londres La seva carrera de concertista internacional l’ha portat a Israel, Europa, l’Amèrica del Sud, els Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda i Hong Kong La seva…

Estudià cant amb I Jessner i debutà amb el paper de Mimì La bohème a Toronto amb la companyia de l’Òpera del Canadà 1958 Un any després guanyà el premi del Metropolitan de Nova York, fet que li permeté debutar en aquest teatre, on aparegué en temporades successives Ha estat convidada a cantar a Atenes, Munic, Hamburg, París, Salzburg i Moscou El 1979 protagonitzà l’estrena a París de la versió acabada per F Cerha de Lulu , d’A Berg, sota la direcció de P Boulez L’any 1983 protagonitzà la versió cinematogràfica de La Traviata dirigida per F Zeffirelli També ha intervingut en musicals de…

Al segle XVII, els compositors francesos recolliren el terme tombeau tomba de la tradició poètica del segle XVI i l’aplicaren a obres instrumentals Sovint hi veneraven els seus mestres o altres músics admirats, de manera semblant a les déplorations dels segles XIII i XIV Tot i presentar generalment un estil molt ornamentat i interpretativament lliure, talment una peça de caràcter, molts tombeaux s’assimilen formalment a la pavana o l' allemande De fet, alguns substituïren l' allemande inicial d’algunes suites És sobretot en la música francesa per a llaüt on aquesta forma instrumental tingué…

En 1864-71 se’n feu càrrec el conservatori de la capital francesa, i durant les dues guerres mundials fou suspès Instituït per Napoleó amb l’objectiu d’impulsar la cultura francesa, avaluava tant els coneixements tècnics com la creativitat dels concursants, i la prova definitiva, un cop passada una primera eliminatòria, consistia en la composició d’un fragment de música escènica a partir d’un text proposat pel jurat El premi consistia en una beca, facilitats per a l’estrena de les obres, dispensa d’algunes obligacions civils, com ara el servei militar, i el finançament d’estudis musicals…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, que era organista a Lió, i els continuà amb Isidore Philipp, Édouard Risler i Louis Victor Vierne Durant vint anys fou professor del Conservatori de Lió i a partir del 1941 dirigí el centre Gaudí d’un notable prestigi com a concertista i estrenà obres de cèlebres compositors francesos, entre les quals Menuet sur le nom d’Haydn , de M Ravel, i Hommage à Haydn , de C Debussy Fou, a més, un eminent musicòleg amb un ampli camp d’interessos Realitzà estudis sobre l’obra de Jean-Marie Leclair, A Scarlatti, G Bononcini, Greber, l’escola…

A nou anys d’edat guanyà el primer premi en un concurs per a nens prodigis A tretze anys fou guardonada amb el primer premi de piano al Conservatori de París, i també amb els de contrapunt i fuga El 1911 debutà amb el director C Chevillard i l’Orquestra dels Concerts Lamoureux i poc temps després tocà amb l’Orquestra dels Concerts Colonne de París Contribuí decisivament a la difusió del Concert per a piano en sol M de M Ravel, que interpretà més de cent vegades Pau Casals, amb qui actuà en diverses ocasions, la convidà al Festival de Prada de Conflent Interpretà la integral de les sonates per…

Fou un dels professors de piano francesos més importants del segle XIX Estudià al Conservatori de París amb PJG Zimmermann piano i F Halévy i JF Lesueur composició, i el 1832 hi aconseguí el primer premi de piano Professor d’aquest centre del 1848 al 1887, entre els seus alumnes hi hagué G Bizet, C Debussy, V d’Indy, I Albéniz, M Emmanuel, el seu fill Antonin Marmontel i L Diémer, que li succeí al conservatori Fou mestre de nombrosos pianistes catalans, com ara Ll Bau, J Biscarri, J Canals, E Compta, CA Fontova, A Salvans i CG Vidiella Compongué nombroses obres per a piano -la…