Resultats de la cerca

Es graduà a l’escola normal d’Alacant i a l’Escuela de Estudios Superiores del Magisterio de Madrid on rebé la influència de la Institución Libre de Enseñanza Exercí el magisteri i fou inspector en cap de primera ensenyança d’Osca, Lleida i Barcelona 1931-39 Del 1933 al 1937 fou professor de pedagogia a la Universitat de Barcelona Creà, també a Barcelona, la Cooperativa Espanyola de les Tècniques Freinet, i cal considerar-lo com l’introductor i el difusor del moviment de L’École Moderne, molt coneguda a Catalunya El 1940 s’exilià a Cuba, on fou professor de filosofia de l’educació i didàctica…

A set anys restà orfe de pare una institució benèfica sufragà els seus estudis al conservatori de Santa Maria di Loreto Nàpols Inclinat vers la música teatral, aviat es convertí en un dels capdavanters de l’escola napolitana d’òpera bufa amb L’italiana in Londra 1779, Giannina e Bernardone 1781 i L’impresario in angustie 1786, bé que conreà també l’òpera seriosa amb obres de tema clàssic Caio Mario 1780, Oreste 1784 Admirat per Goethe i per diversos sobirans d’Europa, fou nomenat mestre de capella de la cort 1787-91 de Caterina II de Rússia Hi compongué un Rèquiem 1787 i algunes òperes…

Llicenciat en pedagogia 1965, filologia clàssica 1967, teologia 1973 i filologia catalana 1977 Blauet de Lluc 1945, fou ordenat de prevere En 1967-69 promogué activament el català a l’escola a Mallorca Des del 1971 residí al País Valencià Fou professor de grec al Collegi Universitari de Castelló i a la Facultat de Filologia de València el 1979 fou professor de català al Collegi Universitari de Castelló 1979 i a l’Escola de Mestres de València 1984-86, dedicat a la didàctica del valencià Titular de filologia catalana a la Universitat de València des del 1986, publicà 1975-77, amb la…

Ordenat sacerdot 1588 i rector de Vilafermosa Alt Millars, fou capellà de l’emperadriu Maria d’Àustria Amic del comte de Lemos, l’acompanyà al Regne de Nàpols, on exercí càrrecs polítics Retornat a Saragossa, fou nomenat canonge, i des del 1615, cronista del Regne d’Aragó Horacià fervorós, defensà una poesia didàctica i propugnà la imitació dels clàssics, sense caure en una imitació servil Una part dels poemes foren impresos amb els del seu germà a les Rimas 1634 i una altra part ha romàs oblidada fins a una època recent De temàtica bastant uniforme, abunden els satírics, de correcció elegant…

En foren els principals impulsors Joan Teixidor , Ignasi Agustí i, especialment, Josep Vergés , el qual en fou gerent fins el 1989 Des del 1944 publica el premi Nadal de novella en castellà El 1946 inicià publicacions en català amb la collecció “El Dofí” assaig, novella, memòries, història Posteriorment publicà les colleccions “L’Àncora”, “El Trident” i “Llibres a mà” i, conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra “Sunion”, dedicada a clàssics de la literatura universal També publicà monografies illustrades sobre temes catalans, les colleccions de llibres d’art i l’obra completa de Josep Pla…

Fou fundat el 1974 com a societat per Josep M Mestres Quadreny , Lluís Callejo i Andrés Lewin-Richter , amb l’objectiu de desenvolupar les noves tecnologies electroacústiques, en particular les informàtiques, aplicades a la composició musical i al control de so Les activitats del centre se centren en la recerca, la pedagogia, la creativitat i la difusió Comptant únicament amb recursos propis, adquirí una part de l’equipament i en construí la resta, de manera que l’any 1975 inaugurà un laboratori modest però complet, obert a tots els compositors interessats en aquests mitjans Poc després n’…

Graduat 1946 a Zuric, el 1949 hi obtingué el títol de docent Habilitation Fou professor a l’Acadèmia Pedagògica de Kettwig 1957-65 i catedràtic de filologia germànica a l’Escola Tècnica Superior d’Aquisgrà 1965-78 Membre del consell científic de l’Institut de la Llengua Alemanya de Mannheim 1965-78 i 1984-97 i president de la comissió per a la reforma ortogràfica 1970-78, feu aportacions a la teoria i a la didàctica del llenguatge, a la gramàtica comparada i contribuí a l’elaboració d’una gramàtica alemanya allunyada dels models llatins Die innere Form des Deutschen Eine neue deutsche…

Normalment es basa en un únic aspecte tècnic en el qual es fa insistència durant tota la peça a fi que l’atenció i el treball de perfeccionament tècnic de l’intèrpret recaiguin sobre aquest Abans del segle XIX, les obres escrites amb voluntat didàctica eren essencialment per a teclat i eren designades més aviat per termes com exercicis , lliçons , etc Al principi del segle XIX, la creixent popularitat del piano, lligada a l’afició de la burgesia per la pràctica d’aquest instrument, va fer que autors com JB Cramer, M Clementi o C Czerny publiquessin nombrosos volums d’estudis per a piano Ja en…

De família benestant, en morir el pare i arruïnar-se el comerç familiar residí a l’estranger Anglaterra, Constantinoble, fins el 1885 Des d’aleshores residí sempre a Alexandria, i, no podent acomplir la seva vocació intellectual, treballà de funcionari en l’administració Reclòs a casa seva, produí la seva obra poètica, d’extensió limitada i única pel seu to hi revela un pessimisme i un sentiment tràgic davant la vida, salvats només per l’evocació tèrbola i constant dels amors prohibits —l’amor grec— i de la voluptat que ofereixen a qui —segons el poeta— gosa gaudir-ne Alhora també hi…

Fill i deixeble de Josep Berga i Boix Fou un dels principals introductors del Modernisme a Olot Membre de l’Institut de les Arts de les Ciències i de les Indústries d’Olot, on exposà sovint, collaborà amb escrits i illustracions a Catalunya artística , La Ilustració Catalana , L’Esquella de la Torratxa i L’Olotí , del qual fou director Excellí sobretot com a dibuixant hom ha comparat els seus retrats al carbó amb els de R Casas, mentre que la seva producció pictòrica és bastant inferior Conreà també l’escultura, illustrà un gran nombre de llibres i revistes, i destacà també com a cartellista…