Resultats de la cerca
Es mostren 1351 resultats
excusat
Història
Impost concedit pel papa (1567) a la monarquia hispànica que consistia en la percepció dels delmes i els drets de la casa que pagava més per cada parròquia.
Juntament amb el de la Croada i subsidi de quarta , formava part de les Tres Gràcies, concedides pel papa als reis hispànics La generalitat de Catalunya es negà a pagar-lo des del 1570, allegant que els delmes eren de domini temporal i no eclesiàstic i que, per tant, no en podia disposar el papa Després de lluites i excomunions —que culminaren amb l’empresonament dels diputats i oïdors de comptes—, l’afer fou deixat a decisió de la cort del 1589, que decidí de no pagar-lo De nou es renovà la lluita, sense èxit, el 1626 Des del principi del s XVIII, tanmateix, fou implantat sense…
autoexcitació
Electrònica i informàtica
En un generador elèctric, producció del corrent necessari per a la pròpia excitació.
En aquest sistema d’excitació cal que els nuclis del inductors tinguin algun magnetisme romanent que iniciï el corrent d’excitació quan la màquina comença a girar aquest corrent augmenta el camp, i així successivament, fins a estabilitzar-se Si el circuit magnètic és mancat d’aquest magnetisme inicial, cal excitar la màquina almenys una vegada amb una font externa de corrent continu L’autoexcitació és emprada comunament en els generadors de corrent continu dinamo, mentre que en els alternadors hom sol disposar una màquina excitatriu acoblada axialment a aquest alternador, però…
cronometratge
Tecnologia
Fase d’un estudi de temps consistent a mesurar i enregistrar el temps invertit en una operació, element d’operació o inactivitat.
Durant el cronometratge el cronometrador observa un o més operaris o una o més màquines que fabriquen uns elements, per tal de determinar-ne el temps d’execució normal Per a calcular el temps normal de cronometratge d’un element hom ha de disposar d’una sèrie de valors que permeti d’obtenir una mitjana estable i representativa Convé que el nombre de vegades que hom cronometra els elements sigui com més petit millor però, com que l’exactitud dels temps normals obtinguts augmenta amb el nombre de valors, cal determinar en cada cas el nombre mínim de vegades que hom ha de…
pau d’Augsburg
Acord signat entre els catòlics i els seguidors de la confessió d'Augsburg (1555); en foren, per tant, exclosos els partidaris de Zwingli i els anabaptistes; amb aquest acord fou establert un compromís politicoreligiós que marcà la divisió d’Alemanya entre les dues confessions.
Era concedit el dret de reformar els estats de l’imperi i de disposar que la religió de cada príncep fos obligatòria per als seus súbdits el qui no l’acceptava podia emigrar sense danys ni en l’honor ni en els béns les ciutats imperials reformades havien de respectar les minories catòliques Reconeixia també als prínceps alemanys les terres de domini eclesiàstic que havien estat secularitzades fins al tractat de Passau 1552 L’arxiduc Ferran d’Àustria hi afegí l’anomenat reservatum ecclesiasticum , en virtut del qual els bisbes i els abats que passaven a la Reforma perdien l’ofici…
pàgina web
Electrònica i informàtica
Document al qual s’accedeix a través d’un servidor World Wide Web.
Les pàgines web poden contenir qualsevol format d’informació multimèdia de text a imatges en moviment, passant per so, dibuixos o imatges estàtiques Cada element d’una pàgina web pot ésser informatiu per si mateix un text, un mapa, etc o pot estar vinculat a un enllaç hipertext a una altra pàgina web, no necessàriament pertanyent al mateix sistema, ni tan sols al mateix servidor WWW Les pàgines web s’escriuen directament en el llenguatge HTML Hyper Text Mark Language, llenguatge de marques d’hipertext o indirectament mitjançant un editor específic de pàgines web, i per tal de presentar-les en…
pista
Electroacústica
En els sistemes d’enregistrament d’informació (magnètics, com magnetòfons, ordinadors, etc, o òptics, com pel·lícules, discs òptics, etc.), zona del suport mòbil de la informació (cinta, disc, tambor, pel·lícula, etc.) on és enregistrada una informació determinada.
Les pistes d’un disc són circulars i van disposades concèntricament Cada cara d’un disquet conté un nombre determinat de pistes, que depèn del tipus de disquet i del format utilitzat Al seu torn, cada pista és subdividida en diferents elements, anomenats sectors, en nombre també variable segons el tipus de disc En els discs durs, en què hi ha més de dues cares, les diferents pistes que es troben a la mateixa distància del centre constitueixen un cilindre D’aquesta manera, els sectors que són en un mateix cilindre poden ésser llegits sense moure el mecanisme de lectura-escriptura de la pista…
contres
Música
En l'orgue, dit generalment dels jocs de la família dels flautats greus que es troben en el teclat de pedal.
El més greu, normalment de 16', rep el nom de contres majors Si va acompanyat d’un de 8', aquest s’anomena contres menors Els grans instruments poden disposar-ne de 32' A voltes s’ha utilitzat el nom de contres obertes quan es tracta de tubs oberts flautats, principals, etc i de contres tapades o sorderes quan es tracta de tubs tapats subbaix, bordó major, etc Per extensió, s’ha aplicat aquest nom a les tecles del pedal quan aquest joc no disposava d’un tirador que li permetés de poder sonar independentment Era el moment en què el pedal escassament tenia l’àmbit d’una octava, i…
Observatori de Neologia
Lingüística i sociolingüística
Grup de recerca nascut l’any 1988 a la Universitat de Barcelona i que, des del 1994, s’incorporà com a projecte de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra.
L’Observatori de Neologia OBNEO, dirigit per la doctora MTeresa Cabré, analitza el fenomen de l’aparició de paraules noves o neologismes en l’ús, tant pel que fa al català com al castellà La tasca d’aquest grup de recerca consisteix a disposar d’un corpus de neologia de gran difusió en ambdues llengües, corresponent al buidatge de textos escrits i textos orals descriure i analitzar els recursos d’actualització del seu lèxic difondre periòdicament les noves creacions lèxiques i contribuir a l’actualització del lèxic contingut en diccionaris de llengua general, i promoure i organitzar…
gestor de residus
Agronomia
Persona o entitat, pública o privada, registrada mitjançant autorització o comunicació, que realitza una o vàries de les activitats següents: recollida, transport, classificació, emmagatzematge, valorització, comercialització o eliminació de residus.
Pel cas concret dels gestors d’aplicació agrària de residus orgànics, no és necessari disposar d’installacions específiques No es considera gestió de residus el reciclatge en origen de residus que es reincorporen en el procés productiu que els ha generat A la Unió Europea la gestió de residus ve regulada per l’anomenada Directiva marc de residus Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, que fou transposada a l’ordenament jurídic espanyol a través de la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats L’esmentada llei preveu que l’elaboració dels programes correspon a…
biblioteca escolar
Arxivística i biblioteconomia
Biblioteca que dóna suport a una comunitat escolar.
És un equipament educatiu format per documents en tot tipus de suport que té la missió d’afavorir l’adquisició de les competències bàsiques i el desplegament dels continguts curriculars en totes les àrees i etapes educatives En concret és fonamental per a l’assoliment de la competència informacional, el foment de la lectura i l’adquisició d’aprenentatges autònoms La legislació catalana del 2009 estableix que els centres educatius de Catalunya han de disposar d’una biblioteca escolar, però a la gran majoria de centres no s’ha assolit un servei de qualitat Des del 2005 la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina