Resultats de la cerca

Participà en la tercera croada formant part del seguici del rei de França Es conserven vint cançons seves, dinou de les quals amb música, i moltes en diverses versions Les tençons Amis Richard, j’eüsse bien mestier i A vous mesire Gautier , en què dialoga amb Richard de Fournival, i dues cançons dedicades a Gace Brulé manifesten la seva relació amb altres trobadors La resta de la seva producció la formen les chansons courtoises i tres descorts , que són els primers que es coneixen La producció de Gautier és una de les més originals dins el moviment dels trobadors Les estrofes acostumen a ser…

S’inicià en la boxa amateur en el Club de Boxa Barceloneta Disputà una dotzena de combats amb un balanç de deu victòries, un matx nul i una derrota per punts Després de la Guerra Civil abandonà la competició i treballà com a periodista en la Revista Junior-Films Des del 1951, i durant els anys seixanta, setanta i vuitanta, fou l’autor de les cròniques pugilístiques del diari Mundo Deportivo Compaginà aquesta activitat amb la de cap de secció i secretari de la revista Febox-Boxeo de la Federació Espanyola de Boxa També treballà en altres publicacions com Vida Deportiva i Cine…

Autodidacta, es professionalitzà als vint anys compaginant les tasques de dibuixant d’historietes amb les de dissenyador gràfic de publicitat Més endavant s’introduí en el món de la illustració treballant per a edicions italianes El 1980 començà a illustrar llibres i contes infantils, habitualment en collaboració amb l’escriptor Carles Cano, entre els quals destaquen Pericot Rodaire Voltamón 1988, Mitja dotzena 1984, L’espasa i la cançó 1986, Història del príncep Pipó 1987 i L’escletxa assassina 1990 Ha collaborat també en diaris i revistes, i ha publicat cartells, quaderns…

Director del laboratori d’atmosferes planetàries Fou professor en diverses universitats, entre les quals la de Cornell Conegut pels seus treballs sobre atmosferes i superfícies planetàries, formulà la hipòtesi de l’existència de l’efecte hivernacle en l’atmosfera de Venus 1960 formà part dels equips de treball de les missions Mariner 9 i Viking 1 i 2 a Mart i Voyager 1 i 2 a Júpiter i Saturn De 1968 a 1979 estigué al capdavant de la revista Icarus , portaveu internacional dels estudis planetaris Treballà també en l’ exobiologia A més de molts articles científics és autor o coautor de més d’…

Vida Després d’estudiar dos anys a l’Escola de Cinematografia Aixelà, el 1969 entrà de meritori als estudis Balcázar sota les ordres de Lluís Puigvert i Teresa Alcocer Ja com a muntador en cap d’aquests estudis, edità una cinquantena de documentals, curts, publicitat i més d’una dotzena de films de directors com ara Francesc Bellmunt, La Nova Cançó 1975-76, La torna 1978 i L’orgia 1978 Josep Joan Bigas Luna, "Bilbao" ídem v o , 1977-78 en català, 1985 i Caniche 1978-79, i Gonzalo Herralde, Últimas tardes con Teresa 1983 A partir del 1983 es dedicà a tasques de realització i producció…

Vida Deixeble de N Paulís i M Oltra, ha estat una figura clau en el procés de regeneració que experimentà la música de cobla des del 1976 Ha destacat per la seva tenacitat en el perfeccionament dels instruments catalans i per la recuperació i divulgació del llegat per a música de cobla, ja que donà a conèixer el flabiol com a instrument de concert i en fomentà el repertori de cambra El 1977 creà la classe de flabiol i tamborí al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i a partir del 1979 en fou professor al Conservatori del Liceu El 1983 fundà la Cobla Sant Jordi, que també…

Especialista en eslàlom i estil lliure, es formà al Club Cadí Canoë Kayak Fou diverses vegades campió de Catalunya i d’Espanya en eslàlom, modalitat en la qual formà part de la selecció espanyola al llarg de quinze anys i obtingué resultats com una dotzena posició en el Campionat del Món 1993 o el tercer lloc a la Copa del Món de la Seu d’Urgell del mateix any Participà també en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en què aconseguí la vint-i-vuitena posició En estil lliure, participà en diverses competicions internacionals i es proclamà subcampió del món 2001 en la modalitat de canoa oberta…

Fou fundada el 1955 per substituir Catalonia, Sociedades Paulista de Cultura Catalana, que fou dissolta per motius d’incompatibilitat amb la normativa jurídica brasilera sobre associacionisme L’únic canvi entre la primera societat i la segona fou el nom en efecte, no variaren ni la directiva ni el president, ni tampoc el local social Entre altres activitats, cal esmentar l’aplec de sardanes anual que s’inicià el 1957 i que el 1969 arribà a la dotzena convocatòria també organitzà representacions de teatre català i creà el Grup Folklòric Pau Casals Publicà durant bastants anys un…

El terme ocupa una depressió o fondó gairebé tancada i de probable origen càrstic, allargada entre la serra de Crevillent 835 m alt, al S, la d’Algaiat 1 053 m alt, al N, i la de l’Ofra, a l’E, i travessada per la rambla de Tolomó, afluent a la de Tarafa El fons de la coma és a uns 300 m d’altitud Gairebé la meitat del sòl és forestal 3 127 ha en les 3 634 ha de conreu, els deu darrers anys hi ha retrocedit radicalment la cerealicultura tradicional, a favor del vinyet 1 140 ha i de parrals, alguns dels quals en regadiu predomina no obstant el secà La ramaderia és poc important i destaca el…

Fill d’Eduard Marquina i Angulo Féu estudis d’enginyeria industrial i aprengué tècnica cinematogràfica a París i a Berlín, on residí un temps Tornà a Barcelona el 1933 i, més tard, treballà com a enginyer de so per als Estudios CEA de Madrid El 1935 dirigí Don Quintín el Amargao —on collaborà Luis Buñuel—, per a la casa productora Filmófono i poc abans de la guerra civil fou director de El bailarín y el trabajador , els seus dos millors films Des del 1939 treballà a CIFESA, dins el gust característic d’aquesta productora i sense gaire encert Fou director, a Amèrica, del film La chismosa , amb…