Resultats de la cerca
Es mostren 1219 resultats
Abū Ǧa‘far al Manṣūr
Història
Segon califa abbàssida (754-775).
Successor del seu germà Abu-l-'Abbās al-Saffāḥ, lluità contra els descendents d’'Alī i els prengué Medina el 762 el mateix any començà l’edificació de Bagdad, on traslladà la cort Durant el seu regnat, Al-Andalus musulmana es proclamà independent amb ‘Abd-al-Raḥman I, i el 770 el nord d’Àfrica es revoltà contra ell Reprengué la guerra contra Bizanci, però no progressà gaire en la conquesta territorial Consolidà l’estat abbassí tot afavorint la influència persa en la seva administració Edificà també al-Hilla i engrandí Al-Basra i Kūfa Impulsà la cultura i feu traduir a l’àrab diverses obres…
Establiments precedents de Sant Pere de Rodes (Port de la Selva)
Aspecte, en primer terme, del parament del mur sud de l’edifici de llevant al qual s’adossen construccions d’època posterior Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya - JS Carrera Els treballs de recerca arqueològica realitzats al monestir de Sant Pere de Rodes Port de la Selva, Alt Empordà des del 1989 pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya han permès identificar diverses edificacions anteriors a les construccions monàstiques L’edifici més antic documentat es troba a l’E del conjunt monàstic Es tracta d’una edificació de planta rectangular, de 7 × 25 m Des del punt…
Fortificació de Pèiralada (Sant Pau de Fenolhet)
Situació Un aspecte d’aquesta edificació medieval, amb una estructura de fusta moderna a la part superior ECSA - A Roura Aquest edifici, molt malmès, és situat prop de l’antic mas de Pèiralada, reconstruït al segle XIX Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 48′ 14″ N - Long 2° 28′ 02″ E Per a arribar-hi, partint de Sant Pau de Fenolhet, cal seguir la carretera D-117 en direcció a Caudièrs de Fenolhet, i després d’haver fet un recorregut d’uns 8 km, veurem el mas a mà esquerra, prop de la carretera L’edifici és a la vora MLIR Història D’aquesta edificació d’origen medieval —que la gent de…
es Port d’Alcúdia
Nucli
Poble i nucli marítim del municipi d’Alcúdia (Mallorca), situat a l’extrem septentrional de la badia d’Alcúdia, a uns 2 km de la ciutat.
A la fi del s XIX era una petita caseria, en gran part formada per magatzems a poc a poc anà augmentant en nombre de cases de pescadors s’hi establí un convent d’agustines i la seva capella esdevingué el 1935 església de la nova vicaria in capite SantPere el 1950 s’inicià l’edificació de la nova església el Carme i SantPere Des de la construcció, el 1957, de la central tèrmica, avui desmantellada, i el condicionament del port per a la recepció de combustibles líquids i gasosos, l’activitat industrial ha esdevingut la més important,…
el Verdum
Barri
Barri de Barcelona, dins l’antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar.
Es formà a partir d’una antiga barriada situada vora l’actual avinguda de la Meridiana — de la qual és separada pel barri de la Prosperitat—, on hi ha el sector més ben urbanitzat del barri i on habita població catalana i treballadors qualificats Vers el sector muntanyós turó de les Roquetes es començaren a edificar entre el 1950 i el 1955 grups d’habitatges de protecció estatal caracteritzats per la baixa qualitat de la construcció i l’alta densitat d’ocupació del sòl uns 694 h/ha 1972 Amb l’edificació del sector més muntanyós del turó de les Roquetes una part de l’antic barri del Verdum…
la Trinitat de Valldemossa
Ermita
Convent
Ermita i convent d’ermitans, del municipi de Valldemossa (Mallorca), prop del lloc on hi hagué l’antic col·legi de Miramar, fundat per Ramon Llull.
Fou fundada el 1648 per fra Joan de la Concepció Mir i Vallès aquest i el seu successor en el règim de la congregació ermitana, fra Antoni de Sant Pau Ferrer i Rizà 1688-93, edificaren l’oratori i les dependències annexes Fou el tercer superior, fra Antoni de la Presentació Sampol i Oliver, qui posà la primera pedra de l’edificació actual 1703, composta d’una església dedicada a la Puríssima Concepció, amb corredors, cuina i refectori, porteria i celles, que fou inaugurada el 1705 La comunitat d’ermitans hi residí fins al s XIX i hi fou restaurada al segle actual, després de l’erecció…
la Torre del Baró

Barri de la Torre del Baró de Barcelona, exemple de conurbació
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial obrer i perifèric de Barcelona, dins l’antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar.
S'estén des de l’autopista de Barcelona a Perpinyà vers els contraforts muntanyosos de la serra de Collserola turó de les Roquetes El seu origen es troba en el projecte 1935 d’urbanització d’aquest sector, del tipus de la caseta i l’hortet, que degenerà a partir del decenni 1940-50 en una edificació de tipus semibarraquístic, mancat d’urbanització Situat dins l’antiga quadra de Vallbona, prengué el nom del casal de la propietat rural del baró de Pinós, que, cremat per les autoritats borbòniques i reedificat el 1797, fou enderrocat definitivament amb la construcció de l’autopista…
Santa Eulàlia d’Argençola (Castellnou de Bages)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Balsareny, al lloc d’Argençola No ha tingut sempre la categoria de parròquia que té ara, sinó que fou sufragània de diverses parròquies El lloc d’Argençola i l’església apareixen documentats el 993 Deuria ser sufragània o simple capella rural de la parròquia de Sant Ramon de Subirana de Ferrans, per passar, abans del 1685, a sufragània de Sant Andreu de Castellnou de Bages actualment comparteix amb Sant Andreu la categoria de parròquia, bé que el fet que el 1361 aparegui un rector d’Argençola pot donar peu a pensar que durant el segle XIV hauria pogut…
Castell Arnau o torre Berardo (Sabadell)
Art romànic
Les referències documentals del castell Arnau són molt tardanes La primera menció d’aquesta fortalesa és del 1310, quan n’era el propietari Simó de Castell Arnau Aquest castell, que pertanyia a la jurisdicció de la vila i terme de Terrassa, era situat dins la parròquia de Sant Julià d’Altura El 1356 la possessió correspon a Borrell de Castell Arnau Al segle XV la propietat encara romania en poder dels seus descendents El 1662 la torre fou venuda a un genovès anomenat Francesc Berardo Sembla que les restes que encara se’n conserven pertanyen a una construcció feta a l’inici del segle XIII…
mandala
Art
Figura geomètrica de desenvolupament concèntric i forma simètrica en què tot equidista i se subordina respecte a un punt axial.
Utilitzada per la seva significació mística i simbòlica, tant en l’edificació arquitectònica com en les produccions plàstiques budistes Així, hom acostumava a edificar els temples segons una planta en mandala , en general quadrada, dividida en vuit seccions, dedicada cadascuna a una divinitat N'és exemple el temple de Borobudur també són nombroses les reproduccions pictòriques del mandala , com hom pot veure en les teles tibetanes El mandala , del qual hom pot trobar parallels en l’Europa medieval, ha tingut una forta influència en el món occidental contemporani a causa dels corrents…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina