Resultats de la cerca

Afiliat al Partit Democràtic d’Abdó Terrades, el 1842 emigrà a Perpinyà, on defensà la posició independent fixada pels demòcrates en contra del lideratge de Joan Prim Fou secretari del comitè de propaganda del Partit Democràtic i director d’ El Republicano El 1855, arran de la repressió del capità general Zapatero, anà a Itàlia i, definitivament, als EUA Allà s’incorporà a la colònia icariana de Nauvoo Illinois, i en esclatar la guerra de Secessió 1861 ingressà als rengles federals fou ferit a la batalla de Murfreesboro

A sis anys, emigrà amb la família a l’Argentina i s’establí a San Nicolás de los Arroyos, província de Buenos Aires Hi cursà estudis de dret a la Universitat del Litoral, on es llicencià Dedicat també al periodisme, fou director del periòdic Libertad Ingressà al Partit Radical Més tard, fou diputat, senador i president de la Cambra de Diputats Formà part del govern argentí, en exercir com a ministre de l’Interior durant la presidència del General Lanusse Morí a conseqüència d’un atemptat

Es crià al Mississipí, bressol del blues , tocant un violí de fabricació casolana en orquestrines El 1920 emigrà a Chicago, aprengué a tocar la guitarra i, el 1927, enregistrà el seu primer disc L’èxit no li arribà fins al final dels anys trenta Durant els cinquanta actuà molt per Europa, incloent-hi Barcelona El seu estil, originat en la tradició, era evolutiu i fou un dels músics que actuaren de pont entre el blues rural i l’urbà És considerat un dels predecessors més directes del rock-and-roll

Cursà dret a la universitat mentre estudiava música amb F Keun a Viena Fou crític musical a la reputada publicació "Neue freie Presse" En la seva obra més important, titulada Deutsches Opernschaffen der Gegenwart 1922, dibuixa un panorama de l’òpera alemanya del seu temps El 1938 emigrà a Hollywood, on ja vivia el seu fill, que s’havia unit a un nombrós grup d’intellectuals alemanys, entre els quals el filòsof i musicòleg ThW Adorno, els literats B Brecht i Th Mann, i els compositors H Eisler i A Schönberg

Emigrà de Catalunya de jove i s’establí als Estats Units d’Amèrica És considerat el primer navegant en solitari català, ja que el 1930 creuà l’Atlàntic amb el veler Evalú acompanyat de la seva dona i la seva filla Sortí de Boston el 10 de juliol i arribà a Barcelona el 5 d’octubre, on fou rebut per una gran multitud El 1931 es publicà la seva aventura en dues edicions en català amb el títol Boston-Barcelona i en castellà amb el de La gesta del Evalú

Nascut András István Gróf, emigrà als Estats Units després de la revolta antisoviètica que tingué lloc a Hongria el 1956 Estudià enginyeria química al City College de Nova York i es doctorà el 1963 a la Universitat de California Berkeley 1963 Contractat per Gordon Moore, el seguí quan aquest fundà Intel , empresa de la qual fou president 1979-97, director executiu 1987-98 i president del consell d’administració 1997-2005 Tingué un paper decisiu en l’orientació de l’empresa vers el desenvolupament dels microprocessadors que impulsaren l’hegemonia de l’ordinador personal PC

Després d’haver ensenyat a Munic, Dresden i Viena on ocupà la càtedra de psicologia de la facultat de filosofia, emigrà a Califòrnia Influït per les investigacions de l’escola de Würzburg, s’orientà vers l’estudi experimental del pensament i del llenguatge, i seguí les teories biopsicològiques de l’escola de la Gestalt És autor de Die Gestaltwahrnehmungen ‘Les percepcions de les formes’, 1913, Die geistige Entwicklung des kindes ‘L’evolució psíquica de l’infant’ 1918, Die Krisis der Psychologie ‘La crisi de la psicologia’, 1927 i Sprachtheorie ‘Teoria de la parla’, 1934

De molt jove emigrà amb la seva família als EUA Estudià a la Universitat de Chicago, on es doctorà el 1938 Des del 1947 fins a la jubilació la seva carrera docent es desenvolupà a la Universitat de Purdue Indiana El 1979 compartí el premi Nobel de química amb G Wittig pels seus treballs sobre el bor, el tetrahidroborat de sodi i altres agents reductors avui emprats en la indústria farmacèutica, i la síntesi dels derivats orgànics del bor borans Codirigí la recerca del projecte Manhattan per a la fabricació de la bomba nuclear

Exercí una tasca important durant l’epidèmia de pesta del 1823 a Mallorca Per la seva vinculació al liberalisme, emigrà a Amèrica el 1824 S'establí a Arequipa Perú, on exercí l’homeopatia, i no tornà a Barcelona fins el 1863 Inventà diversos aparells, com el casalímetre , màquina pneumàtica exploradora amb la qual donà una nova explicació de les teories de la inflamació, i el casalimagnes , per a assenyalar fluids nerviosos Publicà La única anatomía fisiológico-patológica, fundada en un nuevo método de explorar el cuerpo humano 1863

Es doctorà 1949 a la Universitat Tècnica de Budapest, i després d’ocupar diversos càrrecs universitaris 1949-54 fou director del centre per a la recerca química de l’Acadèmia de Ciències hongaresa 1954-56 El 1956 emigrà al Canadà, on treballà en diversos laboratoris i universitats 1957-65 Posteriorment 1965 anà als Estats Units, on fou professor a la University of Southern California 1977 Des del 1991 ocupà el càrrec de director de l’Hydrocarbon Research Institute El 1994 li fou concedit el premi Nobel de química per haver demostrat l’existència dels carbocations