Resultats de la cerca
Es mostren 926 resultats
doxa
Filosofia
Opinió, creença personal.
En la filosofia clàssica el terme es contraposa al concepte de veritat, de certesa, etc, i designa el caràcter relatiu o deficient del coneixement humà ordinari
Carles Benpar
Cinematografia
Pseudònim del realitzador cinematogràfic i productor Carlos Benito Para.
Vida Membre del Cineclub Montseny de Barcelona 1965-70, el 1968 inicià el rodatge, amb mitjans força precaris, del seu primer llarg com a director, guionista i actor, Soplo de esplendor / La sombra de los gigantes , que finalitzà cinc anys després, i que fou legalitzat el 1981 En aquest film ja mostrà un interès pel cinema clàssic nord-americà El 1980 fundà Filmsclot, productora de De mica en mica s’omple la pica 1977-83, film policíac basat en la novella homònima de Jaume Fuster, que tingué una primera versió, El procedimiento , presentada a la Setmana…
genealogia
Filosofia
Denominació aplicada a diferents mètodes de pensar que volen fonamentar-se en la recerca de les fonts originals.
L’introductor fou Nietzsche, el qual en feu el seu mode de pensar característic i el diferencià de la història la genealogia és “la història efectiva”, mentre que la història és fonamentalment metafísica, perquè es construeix des d’un punt de vista suprahistòric i pressuposa una veritat eterna i unes identitats inalterables Tampoc no recolza sobre cap constància i el seu fruit no és mai una identitat original, ans la discòrdia de les coses, el disbarat La preocupació genealògica caracteritza també el pensament de Martin Heidegger es mostra en la seva…
Leonardos Della Porta
Literatura
Escriptor cretenc.
Combaté a Itàlia i exercí l’advocacia al seu país Fou ambaixador de Venècia davant els otomans Empresonat, escriví en la captivitat una reflexió autobiogràfica, en forma de diàleg, entre la poesia i la veritat
Marc Vidal i Bru
Literatura catalana
Escriptor.
Residí molt temps a l’estranger, i després a Mataró Estrenà el sainet L’herència d’en Tòfol i publicà Versos escollits segona edició, 1965 i la comèdia en vers L’estudiant de la veritat 1957
,
Carles Benpar
Cinematografia
Director i productor.
Vida Membre del Cineclub Montseny de Barcelona 1965-70, el 1968 inicià el rodatge, amb mitjans força precaris, del seu primer llarg com a director, guionista i actor, Soplo de esplendor / La sombra de los gigantes , que finalitzà cinc anys després, i que fou legalitzat el 1981 En aquest film ja mostrà un interès pel cinema clàssic nord-americà El 1980 fundà Filmsclot, productora de De mica en mica s’omple la pica 1977-83, film policíac basat en la novella homònima de Jaume Fuster, que tingué una primera versió, El procedimiento , presentada a la Setmana…
partició d’un conjunt
partició d’un conjunt
Matemàtiques
Família de subconjunts d’un conjunt donat, tal que dos subconjunts qualssevol de la família tenen intersecció buida i la reunió de tots els subconjunts de la família és el conjunt donat.
Per exemple, un criteri de veritat indueix una partició en el conjunt de les proposicions el subconjunt de les que són certes i el subconjunt de les que són no certes
Iṣḥaq Albalag
Filosofia
Filòsof aristotèlic jueu, autor d’una traducció, amb un comentari, de Les tendències dels filòsofs d’al-Gazzālī, escrit el 1292.
La seva problemàtica se centra en les relacions entre la filosofia i la religió i la veritat segons l’una i l’altra Tingut per heterodox, fou estudiat pels pensadors posteriors, però no citat
mitomania
Psicologia
Inclinació malaltissa a inventar mites, històries fantàstiques, etc, que acompanya sovint certs estats psicopatològics.
En l’infant la mitomania és gairebé fisiològica La mentida, com a alteració de la veritat, la fabulació i la simulació són modalitats corrents de mitomania, la qual revesteix clínicament diverses formes mitomania vanitosa, maligna, perversa, etc
La república
Obra de Plató, amb un segon títol, περί τῆς δίκης (‘sobre la justícia’), la més extensa d’entre els seus Diàlegs acabats i potser la més típicament expressiva del seu pensament.
Composta de 10 llibres, hom en sol datar la redacció vers el 390 aC llibre primer, de caràcter introductori i en 384-374 aC els altres 9 llibres Testimoniatge, doncs, dels ideals i esforços de l’autor pel que fa a una realització política més justa i afermada en la veritat —com cercà d’ensenyar a Dionís de Siracusa, en el seu primer viatge a Sicília 389-387 aC—, l’obra reflecteix les més fermes conviccions filosòfiques, antropològiques i socials de Plató, alhora que presenta el que hauria d’ésser la ciutat ideal, l’ordenació més…