Resultats de la cerca
Es mostren 326 resultats
Sant Iscle i Santa Victòria de Talltendre (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Mur meridional de l’església, amb la seva porta d’entrada ECSA - A Roura Aquesta església és la parroquial del poble de Talltendre, llogaret enlairat a la dreta del Segre i arrecerat al turó de la Llacuna Mapa 35-10 216 Situació 31TCG985955 Per a anar-hi cal agafar una carretera de muntanya que surt de Bellver en direcció N i que passa per Ordèn RMAE Història L’esment més antic d’aquesta església parroquial es troba en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document pretesament redactat el 819, però que en realitat reflecteix l’estat de la diòcesi d’Urgell al final del segle X Per…
Mas de Serra-sanç (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’edifici des del costat de migjorn A desgrat de la seva ruïna, aquesta construcció encara deixa veure prou elements com per a endevinar-hi una típica funció de caire rural F Junyent-A Mazcuñan Les restes d’aquest edifici són situades dintre el municipi de Sallent a poca distància, vers tramuntana, de l’església de Sant Miquel de Serra-sanç, en un planell on es barregen els boscs i els conreus Long 1°53’40” - Lat 41°50’53” Un cop arribats al planell on s’alça l’església de Sant Miquel, cal prosseguir el camí, cosa de pocs metres, per a desviar-nos a l’esquerra,…
Diverticle esofàgic
Patologia humana
Definició És anomenada diverticle esofàgic la dilatació anormal d’un sector de la paret de l’esòfag que, formant una bossa, es manté en comunicació amb la llum esofàgica a través d’un orifici o un conducte Els divertides, que se solen presentar en persones adultes, poden ésser asimptomàtics o bé causar molèsties i dificultats relacionades amb la deglució dels aliments Tipus i causes Segons la localització que presenten, hi ha tres tipus de divertides esofàgics l’anomenat diverticle de Zenker, que es localitza a la zona d’unió de la faringe amb l’esòfag el diverticle de l’esòfag mitjà, situat…
envàs d’èmbol
Alimentació
Envàs dispensador per a productes alimentaris preparats, sovint gelats, constituït per un cos tubular on s’allotja el producte i un èmbol interior amb una tija acoblada que permet extreure el producte empenyent-lo cap enfora.
tur
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, d’uns 1,50 m de llargada i 0,90 m d’alçada a la creu, amb les banyes anellades i dirigides enrere i enfora.
Habita els cims més alts del Caucas i puja, a l’estiu, a les zones de neus perpètues Forma ramats nombrosos de fins a 40 individus
Diverticulosi
Patologia humana
Definició La diverticulosi constitueix un trastorn molt freqüent de causes que encara no han estat determinades clarament Es caracteritza per la presència de divertides al còlon , és a dir, de nombroses dilatacions anormals en forma de sac a la paret de l’intestí gros Sol ésser asimptomàtic en la majoria de les persones, per bé que amb una certa freqüència es manifesta amb alteracions de les deposicions, ja sigui en forma d’episodis de restrenyiment o de diarrea Igualment, de vegades els divertides intestinals s’inflamen i s’infecten, i originen una complicació específica de la diverticulosi…
tornaveu
Posts recobertes de plom o d’altres materials, col·locades obliquament i en sentit horitzontal a les finestres de certs campanars, les quals, a més de reflectir el so cap avall, serveixen per a escopir la pluja cap enfora.
Grup de capitells del Castellterçol al Museu d’Art de Catalunya
Art romànic
Al Museu d’Art de Catalunya hi ha una sèrie de capitells d’origen desconegut que tenen en comú certes característiques i que s’han relacionat amb Castellterçol Capitell que ha estat considerat sovint com a procedent de Castellterçol MNAC núm inv 24004 Rambol Fins ara n’hi havia quatre exposats a la sala 10 amb el següent número d’inventari 24 003, 24 004, 24 018, 24 019 el cinquè forma part del fons del museu amb el número 113 731 Tots ells es podrien relacionar entre si perquè presenten bastantes de les característiques fonamentals dels capitells anomenats de tipus califal segles X-XI * a…
descans
Gimnàstica
Posició gimnàstica adoptada en finalitzar una sèrie d’exercicis consistent a col·locar el peu esquerre lleugerament més endavant que el dret, mentre per darrera la mà dreta agafa el puny esquerre, amb els colzes cap enfora i el cos recte.
flor de lis

flor de lis
Heràldica
Figura que representa la flor de lliri formada per un pètal central dreçat i dos de corbats cap enfora, el conjunt dels quals, anomenat cap
, és generalment reunit per una mena d’anella que deixa veure la base o peu
de la flor.
A vegades pot anar proveïda de tija bastó flordelisat La flor de lis fou l’emblema de la casa reial de França des del s XII, fins a tal punt, que hom arribà a designar la monarquia francesa amb el nom d’aquesta figura
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina