Diverticle esofàgic

Definició

És anomenada diverticle esofàgic la dilatació anormal d’un sector de la paret de l’esòfag que, formant una bossa, es manté en comunicació amb la llum esofàgica a través d’un orifici o un conducte. Els divertides, que se solen presentar en persones adultes, poden ésser asimptomàtics o bé causar molèsties i dificultats relacionades amb la deglució dels aliments.

Tipus i causes

Segons la localització que presenten, hi ha tres tipus de divertides esofàgics: l’anomenat diverticle de Zenker, que es localitza a la zona d’unió de la faringe amb l’esòfag; el diverticle de l’esòfag mitjà, situat al trajecte mitjà de l’òrgan, i l’anomenat diverticle epifrènic, localitzat a la part inferior de l’esòfag, per sobre del múscul diafragma que separa la cavitat toràcica i l’abdominal.

El diverticle de Zenker, el més freqüent, és degut a una incoordinació de les contraccions de l’esfínter esofàgic superior, és a dir, el localitzat al trajecte inicial de l’òrgan. En condicions normals, aquest esfínter es relaxa quan el bol alimentari entra en contacte amb les parets de la faringe que en permet el pas cap a l’esòfag. En aquest cas, per raons desconegudes, la relaxació de l’esfínter esofàgic superior s’endarrereix anormalment alguns segons, durant els quals el bol alimentari queda retingut a la zona d’unió de la faringe amb l’esòfag i empeny la paret esofàgica cap enfora. Gràcies a aquest mecanisme, al llarg de molts anys, la zona posterior de la faringe i de la primera porció de l’esòfag es dilaten progressivament i originen un diverticle.

El diverticle de l’esòfag mitjà sol constituir una complicació de la tuberculosi pulmonar. Aquesta malaltia provoca l’engrossiment dels ganglis limfàtics de l’interior del tòrax, de manera que de vegades origina una adherència anormal entre alguns ganglis i la superfície externa de l’esòfag. Així, quan amb el tractament de la tuberculosi hom aconsegueix una reducció de la grandària d’aquests ganglis limfàtics, és possible que els mateixos ganglis traccionin des de fora un sector de la paret de l’esòfag, la qual cosa forma un diverticle.

El diverticle epifrènic, que afecta homes gairebé sempre, és degut a l’existència d’una pressió anormalment elevada i persistent al segment inferior de l’esòfag, a conseqüència de la qual un sector d’aquesta paret finalment es dilata. Hom desconeix la causa de l’elevació de la pressió interna esofàgica en aquests casos.

Manifestacions

Les manifestacions depenen fonamentalment de la localització i la grandària dels divertides.

En el cas del diverticle de Zenker, durant les fases inicials és freqüent la sensació de sequedat a la boca i el coll, com també la sensació de tenir un cos estrany a la faringe, la qual cosa indueix moltes persones a tossir i voler escurar-se el coll. Progressivament, al llarg d’alguns anys, el diverticle va creixent fins que impedeix que els aliments davallin normalment per l’esòfag, de manera que una part queden retinguts a l’interior del mateix diverticle. En aquest punt, és habitual que es manifestin disfàgia o dificultat per a deglutir i regurgitacions, és a dir, la tornada d’una part dels aliments retinguts al diverticle fins a la boca, sobretot durant el repòs nocturn, afavorides per la posició horitzontal. Els aliments continguts al diverticle poden arribar a descompondre’s, i aleshores l’alè presenta una olor fètida o àcida. De vegades, el material regurgitat es pot desviar cap a les vies respiratòries i originar episodis repetitius de bronquitis i pneumònia. De vegades, després dels àpats, es manifesta una tumefacció al costat del coll que correspon al diverticle ple d’aliments, que es poden fer passar cap a la boca per compressió.

L’anomenat diverticle de l’esòfag mitjà és generalment asimptomàtic, per bé que de vegades pot causar disfàgia.

El diverticle epifrènic solament provoca símptomes quan és d’una grandària considerable, i en aquest cas es pot manifestar amb dolor a la part superior de l’abdomen, crisis de singlot, disfàgia i regurgitacions.

Diagnosi i tractament

La diagnosi, a més de l’estudi dels símptomes, inclou la realització d’una exploració radiològica, ja que en les imatges que se n’obtenen hom pot advertir les dilatacions localitzades en un determinat segment de l’esòfag.

El tractament és variable. En els casos lleus o asimptomàtics, hom recomana de menjar sense pressa i mastegant bé. En els casos greus, com s’esdevé en general en el diverticle de Zenker, cal de vegades una intervenció quirúrgica que repari el segment afectat i permeti de millorar la funció de l’esòfag.