Al Museu d’Art de Catalunya hi ha una sèrie de capitells d’origen desconegut que tenen en comú certes característiques i que s’han relacionat amb Castellterçol.
Capitell que ha estat considerat sovint com a procedent de Castellterçol (MNAC núm. inv. 24004).
Rambol
Fins ara n’hi havia quatre exposats a la sala 10 amb el següent número d’inventari: 24 003, 24 004, 24 018, 24 019; el cinquè forma part del fons del museu amb el número 113 731. Tots ells es podrien relacionar entre si perquè presenten bastantes de les característiques fonamentals dels capitells anomenats de tipus califal (segles X-XI)(*): a) proporcions cúbiques, llur alçada és gairebé idèntica a l’amplada(*); b) la part inferior del tambor té forma cilíndrica, mentre que la superior s’avança per formar les volutes dels angles; c) no tenen astràgal; d) l’àbac té un dau a cadascuna de les cares del capitell; e) les fulles d’acant estan adossades al tambor des del seu origen (part inferior), però se separen en la part superior doblegant-se cap enfora.
L’única característica diferent és que presenten un sol rengle de fulles d’acant, que cobreix les dues zones inferiors del tambor(*), mentre que el capitell califal típic en té dos(*).
En aquesta sèrie de capitells n’hi ha un que no reuneix totes les característiques esmentades, el núm. 24 019. No presenta la decoració de fulles d’acant, sinó la figura d’una sirena amb dues cues, que agafa amb les mans, ni les volutes dels angles, però sí que participa de la resta de les característiques. En els catàlegs del Museu d’Art sempre s’ha presentat formant parella amb el capitell núm. 24 018(*), amb una datació que es pot considerar paral·lela.
Només del núm. 113 731 d’aquesta sèrie de capitells es coneixen algunes dades documentades. Se sap que es va trobar a l’eixida d’una casa de Castellterçol(*). S. Llonch apunta la hipòtesi d’una possible procedència de l’església parroquial de Sant Fruitós de la Ginebreda, dins del terme de Castellterçol, que ja existia l’any 964. Dels altres quatre capitells no hi ha cap tipus de documentació; alguns autors apunten, en els catàlegs del museu del 1926, el 1936 i el 1961, que el claustre de Sant Serní de Tavèrnoles en podria ésser el lloc de procedència(*).
Capitell trobat a Castellterçol (MNAC núm. inv. 113731).
Rambol
Dins d’aquesta sèrie de capitells, amb les característiques comunes abans esmentades, podem establir dos grups diferents: 1) els que presenten decoració vegetal; 2) els que presenten una decoració composta de temes vegetals i altres elements iconogràfics o solament d’aquests últims. En el primer grup s’inclouen els capitells núms. 24 003, 24 004 i 113 731, que són els que corresponen més genuïnament a l’anomenat tipus califal. Els dos primers no presenten la tija d’on surten els caulicles o volutes; aquesta és substituïda en el núm. 24 003 per una palmeta de tres fulles, tema típic de l’estil visigòtic, i en el núm. 24 004 per una corona d’òvuls jònics, que sembla que és sostinguda per les fulles d’acant de la zona inferior. Aquests dos elements, la palmeta i els òvuls jònics, els trobem també junt amb les fulles en un capitell reutilitzat en l’església romànica de Sant Pau del Camp. El tercer capitell, el núm. 113 731, presenta la típica tija d’on surten els caulicles, habitual en altres capitells de tipus califal trobats a Ripoll, Sant Mateu de Bages, Cornellà, etc., motiu pel qual es pot incloure en el mateix corrent. (CPeiG)
El capitell inventariat amb el núm. 113 731 del Museu d’Art de Catalunya, de pedra sorrenca, de color gris, és l’únic que té garantia certa de procedir de Castellterçol, per bé que això no treu que fos originàriament d’una altra procedència.
És decorat en tres dels fronts per un sol rengle de fulles d’acant adossades que cobreixen les dues zones inferiors del cistell. Aquestes fulles estan separades per un tany cordat d’on neixen els calicles, els quals es bifurquen, doblegant-se cap a l’exterior, formen volutes i s’arquegen vers l’interior, on s’afronten sota el dau central. L’àbac és llis.
De tots els capitells d’aquest tipus conservats a Catalunya, aquest és l’únic que presenta la part posterior llisa i amb un sortint que té 2,5 cm a la part de davant, característica que permet suposar que era probablement adossat al mur.
El capitell fou trobat a l’eixida d’una casa de Castellterçol. A la mateixa vila, en una altra casa particular, n’hi ha un altre de característiques i mides semblants (32,5 × 32,5 cm), si bé és escapçat a la part inferior del cistell, i amb el quart front molt erosionat, la qual cosa fa difícil saber si era o no decorat. (SLIP)
Bibliografia
- Folch i Torres, J. 1936, pàgs. 63-95 i 100
- Junta de Museus, 1936, pàgs. 42 i 60
- Batlle, 1961, pàgs. 67 i 106
- Ainaud, 1973, pàgs. 90 i 92
- Llonch-Tarracó, 1979, pàgs. 161-180
- Llonch, 1981, s.p