Resultats de la cerca
Es mostren 305 resultats
reineta
reineta
© Fototeca.cat
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels procels, de la família dels hílids, caracteritzat pel fet de tenir el cos esvelt, d’uns 3-4 cm, potes llargues i primes i els dits acabats en discs adhesius, la qual cosa li permet d’enfilar-se pels arbres amb molta facilitat.
Té la pell llisa i lluent, de color verd viu amb variants possibles, i una línia fosca al llarg de tot el flanc De costums nocturns i grimpadors, habita en llocs humits, a la vora de rierols i estanys, sovint en grups més o menys nombrosos, en indrets de vegetació densa arbustiva a la meitat nord de Catalunya Quan arriba l’època de la reproducció, els mascles fan xiscles eixordadors, que serveixen de reclam per a les femelles
mona vermella

Mona vermella
© Xevi Varela
Zoologia
Primat de l’infraordre dels catarrins, de la família dels cercopitècids, d’uns 80 cm de longitud i 80 cm de cua, cos esvelt i elegant, extremitats molt llargues, les posteriors més que les anteriors, i amb els dits de les mans reunits en la base per una membrana.
El pelatge del dors és vermell, i el del ventre és blanquinós a la boca hi ha bosses cutànies té callositats i tuberositats isquiàtiques normalment desenvolupades, cara allargada i musell apuntat Són diürns, preferentment herbívors i gregaris, amb grups comandats per mascles vells Habiten als límits de la selva i de les sabanes L’àrea de distribució va des del sud de Mauritània i el Senegal fins al Sudan, i hom en troba en una gran part de l’Àfrica oriental
bedoll

Bedoll (B. pendula)
Georgi Kunev (cc-by-3.0)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies, que ateny uns 20 m d’alçada, de fulles triangulars, dentades i glabres, tronc esvelt, escorça llisa i blanca, amb algunes bandes més fosques i branquetes i branquillons més o menys penjants; els fruits són petits i agrupats en aments penjants.
Es fa a l’estatge montà i subalpí, al Pirineu, i al Cabrerès, preferentment als sòls silicis i secs i forma poblacions importants a les planes d’Europa septentrional Dóna bons rebrots d’arrel i de soca i es reprodueix també per estaca La seva propagació exposa el sòl a una ràpida dessecació i pèrdua de fertilitat La fusta, d’un color blanquinós, lleugera, blana i fàcil de treballar, és poc apreciada a causa de la seva poca durabilitat També serveix per a fer carbó i pasta de paper Amb les seves fulles hom prepara una infusió diürètica El quitrà obtingut de la destillació és emprat contra…
guepard

Guepard
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors
fissípedes de la família dels fèlids, de fins a 2 m de llargària, de tronc esvelt i coll curt, cap petit, orelles petites, potes altes i cua llarga i prima, i de pelatge curt, escàs i de color groc terrós molt clar amb taques negres.
És el més ràpid dels mamífers arriba fins a 110 km/h i caça de dia a les planures de les sabanes d’Àfrica, i també de l’Iran i de l’Índia, on és pràcticament extingit
Alió

Església parroquial de Sant Bartomeu, a Alió
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita al N amb el terme de Vila-rodona per on passa l’autopista AP-2 de Barcelona a Lleida i Madrid i el Pla de Santa Maria, a l’W amb el de Valls i al S amb els de Puigpelat i Bràfim S’estén al mig de la plana, a llevant de la ciutat de Valls, formant gairebé un triangle travessat en direcció W-E per la carretera C-51 de Valls al Vendrell, al llarg de la qual s’estén el poble, únic nucli urbà del municipi La població i l’economia Alió tenia 16 focs el 1339, 33 el 1365 i el 1392, 21 el 1413, 17 el 1553 i 22 el 1563, d’on es desprèn que no resultà afectat per les pestes…
Sant Martí d’Areny de Noguera
Art romànic
Situació Restes de l’antiga portalada que s’obria al mur de ponent, l’únic que subsisteix de l’església ECSA - J Bolòs Les restes de l’antiga església de Sant Martí es troben molt a prop del poble d’Areny, tot just a la clenxa de la serra que separa la clotada d’Areny de la Valira de Cornudella, vora les ruïnes de l’antic castell d’Areny Mapa 32-11 251 Situació 31TCG124813 L’itinerari per a arribar als vestigis de l’església és el mateix que el descrit en la monografia anterior MAF Història En el seu origen aquesta església fou una capella del castell d’Areny, de titularitat comtal Al segle…
Rata negra
La rata negra Rattus rattus és, comparada amb la rata comuna R norvegicus , d’aspecte més esvelt, més gràcil, amb la cua més llarga supera la llargada del cap i el cos junts i amb els ulls i les orelles grans aquestes, doblegades cap endavant arriben fins a la meitat de l’ull o a cobrir-lo totalment Tot i que, en general, el seu color respon al seu nom comú, hi ha força variacions en el to del pelatge, el més freqüent dels quals és, però, el grisenc Les mesures corporals són les següents 176-210 mm de cap i cos, 184-235 mm de cua, 33,5-38 mm de peu posterior, 22,5-25 mm d’…
Sant Pere d’Abrera
Art romànic
Situació Vista de llevant, amb la capçalera triabsidal i l’esvelt campanar aixecat sobre la volta ECSA - Rambol L’església és situada a la plana de la dreta del Llobregat, al poble d’Abrera Mapa 36-15392 Situació 31TDF085971 S’hi arriba per la N-II, una desviació de la qual porta al poble i a la parròquia Història Tot i que el lloc d’Abrera, que pertanyia al terme del castell de Voltrera, és documentat el 951, l’església no és esmentada fins el 1110, data en què Guillem Ramon I de Castellví, que feu testament abans de pelegrinar al Sant Sepulcre, li llegà cinc mancusos per a la…
Sant Miquel de Serra-sanç (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació Vista del conjunt exterior de l’església des del costat de migjorn Hom hi pot observar, entre d’altres coses, com el mur de tancament de la nau, pel costat de llevant, surt per damunt la teulada F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Miquel es dreça dalt una serra que emergeix al centre del municipi, on li fan costat els masos Soler i Vilaseca Long 1°53’38” - Lat 41°50’45” Per anar-hi cal anar a Sallent i entrar pel segon pont aixecat sobre el Llobregat Després d’haver-lo travessat, cal desviar-se, a mà esquerra, per seguir els carrers Verge del Pilar, Camí del Pal i Conrad Pujol,…
Sant Sadurní o Santa Maria de Vernet o Santa Maria del Puig (Vernet)
Art romànic
Situació Porta d’entrada, oberta al mur sud, amb un arc de mig punt i la llinda i el timpà monolítics ECSA - A Roura L’església parroquial de Vernet es troba a la part més alta del nucli medieval de la vila, anomenada també Vernet Vell, al costat del castell del qual, originàriament, havia estat capella Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 32’ 60” N - Long 2° 23’ 22” E Per a arribar a l’església cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent JBH Història La primitiva església parroquial de Vernet era més al nord de l’actual població, a l’esquerra del riu de Cadí, en el lloc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina