Situació
Vista de llevant, amb la capçalera triabsidal i l’esvelt campanar aixecat sobre la volta.
ECSA - Rambol
L’església és situada a la plana de la dreta del Llobregat, al poble d’Abrera.
Mapa: 36-15(392). Situació: 31TDF085971.
S’hi arriba per la N-II, una desviació de la qual porta al poble i a la parròquia.
Història
Tot i que el lloc d’Abrera, que pertanyia al terme del castell de Voltrera, és documentat el 951, l’església no és esmentada fins el 1110, data en què Guillem Ramon I de Castellví, que feu testament abans de pelegrinar al Sant Sepulcre, li llegà cinc mancusos per a la seva dedicació i cinc més als seus clergues per a misses. Guillem Ramon III de Castellví, el 1176, deixà una mesura d’ordi a l’església. En l’entremig d’aquestes dues donacions, un document del 1141 es refereix a l’església com a parròquia. El 1252 a la parròquia de Sant Pere d’Abrera hi havia un altar dedicat a sant Joan. Es possible que hi hagués existit des de sempre, en un dels absis laterals. El que no sabem és el titular originari del tercer absis. El 1391 el papa Climent VII uní la capellania de Sant Pere d’Abrera a la mensa capitular de la seu de Barcelona. L’església parroquial de Sant Pere d’Abrera fou restaurada entre els anys 1956 i 1959 pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.
Església
Planta de l’església, amb la disposició trilobulada dels absis.
P. Poll
L’església de Sant Pere d’Abrera és d’una sola nau, J capçada per tres absis semicirculars que es disposen en creu entorn d’un creuer o presbiteri cobert amb volta per aresta. Sobre el tram immediat a aquest s’aixeca un campanaret de tres pisos. Aquesta capçalera trevolada és l’única part de l’edifici ornamentada exteriorment amb arcuacions i lesenes. A l’exterior té una aparença peculiar, per l’alçària igual dels absis i per la curiosa forma exterior de la coberta del presbiteri, en una mena de cupulí baix. Interiorment, els tres absis configuren tres espais troncocònics ben diferenciats, oberts per arcs de mig punt i coberts per voltes de quart d’esfera.
La nau enllaça amb la capçalera per mitjà d’un arc triomfal de mig punt. El tram de la nau immediat al presbiteri suporta el pes del campanaret de torre que hi ha bastit al damunt, per la qual cosa fou reforçat interiorment amb un arc, el qual s’uneix a les parets de la nau per sota la línia d’arrencament i descarrega així el pes de la part superior del campanar sobre els murs laterals. Aquest campanar situat al damunt de la nau és una torre quadrada de 3,20 m de costat, amb les filades inferiors una mica més sortides, a manera de sòcol. El darrer dels seus tres pisos va ser afegit en la restauració de 1956-59. Aleshores s’obriren les finestres que eren tapiades, geminades les del segon pis i de mig punt les del primer. Les columnetes són noves. El campanar és construït amb una pedra calcària molt porosa, la mateixa que s’utilitza per als arcs. La motllura amb què es coronaven els dos pisos, de dos bocells amb una mitjacanya, ha estat reproduïda al capdamunt del tercer pis.
Els murs de la nau, amb porta a migdia, fan 1,25 m de gruix. Sostenen directament l’empenta de la volta de canó (no apuntada com a vegades s’ha dit), que conserva el pes de l’encanyissat en sentit paral·lel a l’eix de la nau. Les finestres de l’església, incloses les tres a l’absis central, una a cadascun dels laterals i una a la paret de migdia, són totes de mig punt, amb l’ampit recte i construïdes amb pedra tosca. La de la nau és de doble biaix, mentre que les altres són d’esplandit només interior. A l’exterior, les tres de l’absis central i la de l’absis de migdia tenen un arc que les emmarca, com una mena de fals esplandit. La de l’absis de tramuntana té les rebranques i l’arc exterior tallats en un lleuger esplandit. L’aparell amb què és construït l’edifici és de petits blocs o llambordes, una mica més grans a la part inferior, disposats en filades homogènies.
Puig i Cadafalch parla de l’església d’Abrera com a exemplar de traspàs entre els temples que tenen cimbori i els que no en tenen. Whitehill la compara a les de Montgrony i el Brull. I Junyent en fa una descripció més completa però amb algun error. Penso que, tot i les diferències, les esglésies que s’hi assemblen més són Sant Pere de Mogrony, Sant Llorenç del Munt (Osona), Sant Oïsme de la Baronia i Sant Celdoni i Ermenter de Cellers, de la fi del segle XI i començament del XII, data que no contradiu la que assenyalen els documents per a Sant Pere d’Abrera, ja que l’argument més segur per a la seva datació és el testament de Guillem Ramon I de Castellví, del 1110, que deixa cinc mancusos per a la seva dedicació, cosa que vol dir que les obres del temple es trobarien aleshores prou avançades.
Portada
Portada amb una lleu decoració esculpida a l’arquivolta i els capitells, característica d’un moment avançat dins el romànic.
ECSA - Rambol
La porta, del segle XII, és a migdia, emmarcada per una arquivolta sobre columnes i capitells; l’arcada exterior és resseguida per un guardapols motllurat en cavet. Arcada i arquivolta són decorades, l’arcada amb l’aresta assenyalada per un seguit de puntes de diamant i l’arquivolta amb un relleu molt baix de palmetes. Una arcada interior emmarca el timpà, que és llis, format per grans carreus. La llinda també és llisa.
Els capitells, coronats per altes impostes, són iguals d’alçària però de proporcions diferents. L’escultura és rudimentària. El de l’esquerra té el cistell recte, una mica acampanat. Hi ha una mena de modelatge que recorda vagament els acants llisos d’alguns capitells califals. El collarí, molt marcat, forma part del capitell. El capitell de la dreta, encara que es troba molt erosionat, sembla que era de millor factura. Té el cistell de forma cúbica, allargat per un petit tros cilíndric amb el collarí incorporat, i és decorat amb unes àligues situades als angles, amb cua de ventall i cap rodó o ovalat. El cos de les àligues és en relleu destacat del cistell, però les plomes del cos i de la cua han estat obtingudes per incisió en la pedra, no per talla. Al centre de cada cara, les ales es toquen. Sobre les ales, hi ha un dibuix inscrit de tiges i fulles ondulades que sembla obra posterior.
Bibliografia
Bibliografia general
- Pagès, 1988, pàgs. 8-9
- Pagès, 1992, en premsa
Bibliografia sobre la portada
- Puig i Cadafalch, Falguera, Goday, vol. II, 1911, pàg. 287
- Whitehill, 1973, pàg. 52
- Junyent, 1975, pàg. 186