Resultats de la cerca

Des del 1929 ensenyà a la Universitat de Praga, de la qual fou nomenat rector Fou cofundador del Cercle Lingüístic de Praga i un exponent destacat de l’estructuralisme Influït, en un principi, pel formalisme rus, les seves primeres teories subratllaven els aspectes més estètics de l’obra literària, com és palès a l’assaig Přispěrek k estetice českého verše ‘Contribució a l’estètica del vers txec’, 1923 Més endavant, volgué integrar els aspectes lingüístics i sociològics en una teoria coherent, que exposà en Estetická funkce, norma a hodnota jako sociálni fakty ‘Funció, norma i…

Els membres més importants foren els germans Cosmas Damian Asam Benediktbeuern 1689 — Weltenburg 1739, pintor, i Egid Quirin Asam Tegernsee 1692 — Mannheim 1750, escultor i estucador, que gairebé sempre treballaren plegats Viatjaren a Roma 1712-13, on estudiaren les obres d’Andrea Pozzo, Pietro de Cortona i Bernini, i de tornada feren triomfar el gust italià en el barroc bavarès Entre llurs obres destaquen l’altar major de Rohr, la restauració dels interiors de la catedral de Freising, la decoració de l’abadia d’Einsiedeln Suïssa, que recorda l’obra de Cosmas Damian a l’abadia de Weingarten,…

Fou un dels principals continuadors del llenguatge arquitectònic de Brunelleschi Entre les seves obres cal esmentar l’església de Prato Madonna delle Carceri, 1485-92, primer exemple renaixentista de planta central on també són paleses fórmules d’Alberti la Villa Mèdici de Poggio a Caiano 1480-85, on aixecà un pòrtic, preludi de Palladio la sagristia de l’església del Santo Spirito a Florència 1489-92 i el Palazzo Gondi a Florència 1490-94, darrer exponent de la tradició brunelleschiana A Roma projectà el claustre de San Pietro in Vincoli i l’església de Santa Maria dell’Anima i…

Residí a París, on fou deixeble de Carle Vernet 1808 i de PN Guérin 1810, que professava el neoclassicisme davidià Influït pel baró Gros, al Salon del 1812 exposà amb èxit el seu Oficial de caçadors Louvre, fogós exponent del que Guérin qualificà de “pintura d’insensat” Anà a Itàlia 1816, on l’Académie de France de Roma el decebé, i, novament a París, pintà el Rai de la “Medusa ", que exposà al Salon del 1819 Louvre i que E Delacroix considerà una revelació Un viatge a Anglaterra 1820 li revelà l’escola anglesa, i pintà el Derby d’Epson Louvre En tornar pintà diversos retrats de…

Sembla que visqué a la cort dels Banū Hūd de Saragossa, on exercí el càrrec de jutge de la comunitat hebrea Escriví, en àrab, un tractat eticomoral, Kitāb al-hidaya ilā farā'id al-qulūb ‘Llibre de la guia sobre els deures dels cors’, dividit en deu seccions o capítols, el qual constitueix un exponent important del corrent neoplatònic de l’època Aquesta obra assolí ràpidament una gran fama i fou aviat traduïda a l’hebreu per Yehudà ibn Tibbon 1160, ultra una altra versió de Yosef Quimhí La traducció fou més coneguda amb el títol abreujat de Hobot ha-lěbabot ‘Els deures dels cors’…

Educat a Montalban Occitània i Anglaterra Cambridge, viatjà per Alemanya, França i Itàlia i el 1935 es traslladà a Nova York Convertit al catolicisme 1938, ingressà 1941 al monestir trapenc de Gethsemani, a Kentucky Destacat exponent de la pau i justícia mundials, propagà les seves idees en nombroses obres The seven Storey Mountain ‘La muntanya dels set cercles’, 1948 traducció catalana de Guillem Colom, 1966, autobiogràfica, Seeds of Contemplation ‘Llavor de contemplació’, 1949 traducció catalana, 1959, The Sing of Jonas ‘El signe de Jonàs’, 1953, No Man is an Island ‘Ningú no…

S’inicià en la música de molt jove i a tretze anys entrà a formar part de la banda de San Ildefonso en qualitat de cornetí El 1899 es traslladà a Ciutat de Mèxic, on ingressà al Conservatori Nacional de Música per a estudiar cornetí, orgue i composició Fou professor d’harmonia i composició en aquest centre 1917-29 i director de l’Escola Nacional de Música 1929-33, del Conservatori Nacional de Música 1934-38 i de la revista "Orientación Musical" Immers de ple en una estètica postromàntica amb influències provinents de la música francesa del final del segle XIX, una de les seves obres més…

Estudià a Roma amb S Falchi i, posteriorment, a Venècia amb E WolfFerrari La seva carrera com a director d’orquestra el portà a fer d’assistent de P Mascagni i T Serafin, i a dirigir arreu d’Europa i de l’Amèrica del Sud Fou crític musical de "Secolo", "La Sera" i "Il Giornale d’Italia" Entre els seus escrits cal destacar Viaggio musicale in Italia 1927 Diputat durant el règim feixista, fou el màxim exponent, juntament amb Giuseppe Mulé, de la política musical oficial Aquest conservadorisme es troba reflectit en les seves composicions, en les quals no s’allunyà mai del llenguatge…

Estudià a la Universitat de Yale amb H Parker, i a París amb V d’Indy i N Boulanger Ensenyà a la facultat de música de la Universitat de Columbia des del 1926, i el 1940 en fou nomenat cap d’estudis, càrrec des del qual exercí una gran influència sobre la vida musical professional del país La història i les llegendes dels Estats Units foren els seus temes preferits per a la composició Fou l’exponent principal de la folk opera , gènere del qual són exemples destacats The Devil and Daniel Webster 1939 i The Ballad of Baby Doe 1958 Compongué també música per al teatre, bandes…