Resultats de la cerca
Es mostren 552 resultats
Elisenda Sala i Ponsa
Mediterrània , mural d' Elisenda Sala i Ponsa
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Ceramista.
Formada a l’Escola Massana 1950-59 —fou deixebla i collaboradora de Llorens i Artigas— i a la Konstfackskolan d’Estocolm 1961-62 Ha exposat individualment a la Garriga 1960, Estocolm 1962, Girona 1963, Barcelona 1966, 1967 i 1979, València 1974 i 1979, Gandia 1979, Palafrugell 1983 i Vic 1985, i collectivament a Faenza, Ginebra, Florència, Montevideo, Maastrich Holanda, Madrid, Cotlliure, la Bisbal, Tarragona, Don Mills Ontario, Göteborg Suècia, Bechyně Txecoslovàquia i, sovint, a Barcelona Té diversos premis barcelonins, entre els quals el primer Ciutat de Barcelona que es…
Ramon Canet i Font
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma en 1965-69, i a la de Sant Jordi de Barcelona en 1969-74, on es titulà Durant els seus inicis se situà dins el tradicionalisme postimpressionista de Mallorca però, coincidint amb el canvi de dècada, dels seixanta al setanta, arribà a la nova figuració de l’època Just després, a partir del 1972, i guiat pel seu professor Jaume Muxart, abraçà l’abstracció, seguint l’estil de Francis Bacon L’any següent, el 1973, exposà per primera vegada a la Galeria Ariel, a Palma Fou un dels pintors que participà de la Nova Plàstica de Mallorca 1970-80 i, si bé es…
James Nachtwey
Fotografia
Fotoperiodista nord-americà.
Es graduà en ciències polítiques i història per la Universitat de Darthmouth 1970 El 1976 inicià la trajectòria professional com a fotògraf en un diari de Nou Mèxic El 1980 es traslladà a Nova York, on començà a treballar com a fotògraf independent El seu primer treball d’impacte fou a Irlanda del Nord, on fotografià els presos de l’IRA que feien vaga de fam 1981 Des d’aleshores ha documentat els principals conflictes bèllics del món l’Amèrica Central El Salvador, Nicaragua, Guatemala, l’Orient Mitjà el Líban, Cisjordània, Gaza, Israel, l’Afganistan, Ruanda, Bòsnia, Txetxènia, Kosovo, etc, i…
Walters Art Museum
Museu
Museologia
Museu d’art de Baltimore, a l’estat de Maryland (Estats Units d’Amèrica).
Té l’origen en les colleccions del magnat, mecenes i filantrop William Thompson Walters 1819 – 1894, continuades pel seu fill Henry Walters 1848 – 1931, el qual en morir les llegà a la ciutat de Baltimore Emplaçat en un edifici d’estil neoclàssic renaixentista construït a propòsit, fou inaugurat l’any 1934 El seu fons comprèn unes 36000 peces d’art o d’interès artístic que cobreixen pràcticament tota la història de la humanitat, des del món antic fins al segle XIX Hi destaca la secció d’art medieval, una de les colleccions més extenses, que comprèn a més de l’occidental europeu, l’art de l’…
Lluís Causarás i Tarazona
.jpg)
Lluís Causarás i Tarazona
© Família Causarás
Escultura
Escultor.
Fill de l’escultor, pintor i pioner aeronàutic Ricard Causaràs , el 1916, a l’edat de catorze anys, inicià els seus estudis artístics d’ensenyament oficial a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble de J Mongrell, V Navarro, A Alsina, A Gorera, M Mena i J Calvo i obtingué el certificat d’aptitut en l’especialitat d’escultura 30 de setembre de 1923 Per oposició d’escultura en l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona, obtingué diversos premis 1924, entre els quals viatges d’estudis per Espanya 1925, Itàlia 1928 i Europa 1931 El 1933…
misteri
Religió
En les religions antigues, orientals i gregues, ritu i doctrina reservats als iniciats.
Sovint els rituals de les religions de misteris són poc coneguts, car els iniciats estaven obligats al silenci el nom misteri deriva precisament de la paraula grega μύω, ‘estar tancat’, ‘callar’ generalment consistien en la reproducció d’episodis de la vida del déu, de manera que, revivint-los, l’iniciat s’identificava finalment amb el mateix déu Els principals misteris eren els d'Eleusis, les festes sagrades dels Cabirs, celebrades a Samotràcia, els de Cíbele, els d'Isis a Egipte, els de Mitra mitraisme, originaris de Pèrsia, i sobretot els òrfics orfisme Alguns misteris, com els dionisíacs…
Torre de l’Antic (Camarles)
Art romànic
Quan el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona després de la conquesta de Tortosa el 1148 procedí al repartiment de la regió, cedí 1153 l’almúnia de l’Antic “ almunia quam vocant Antig ”, en alou, a Bertran de Castellet Aquest, el 1157, la va vendre a Guillem de Copons, que era el batlle del comte a Tortosa, per 200 morabatins, i uns anys més tard, el 1170, el mateix Guillem de Copons decidí vendre l’Antic a Guerau, prior de Santa Maria de Tortosa, i a la mensa canonical per 400 morabatins Un cop esdevingut propietari de l’indret el priorat de Santa Maria, sembla que els priors procediren a…
Romà Ribera i Cirera
La dama de la màscara , per Romà Ribera i Cirera
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, el seu mestre admirat fou, però, Pere Borrell, amb qui anà a pintar als Pirineus i l’obra del qual intentaria introduir a París Amplià estudis a Roma 1873-76 i exposà i viatjà a Londres S'installà després a París, on el marxant Goupil ja li havia preparat el camí El 1878, a l’Exposició Universal de París tingué un èxit decisiu amb obres d’un notable verisme força literari El cafè concert, El cafè ambulant, L’art al marasme D’aquesta temàtica passà seguidament a la plasmació de la vida elegant en diversos exemplars de Sortida de ball i altres obres similars, que…
Pere Maria Orts i Bosch
Historiografia
Historiador.
Llicenciat en dret 1945, encara que no exercí mai d’advocat, es dedicà a la investigació històrica sobre el País Valencià, especialment sobre les comarques meridionals i Benidorm Publicà, entre d’altres, Regalismo en el siglo XVI Sus implicaciones políticas en la Diputación de Valencia, Alicante Notas históricas 1373-1800, Introducció a la història de la vila de Vilajoiosa i el notari Andreu Mayor 1972, Arribada d’una imatge de la Verge a Benidorm 1972, L'almirall Bernat de Sarrià i la Carta de Poblament de Benidorm 1976 i Història de la Senyera al País Valencià 1979 També és autor d’…
el Empecinado
Història
Política
Nom pel qual fou conegut el guerriller castellà Juan Martín Díaz.
Adquirí experiència militar a la guerra Gran, i sembla que aleshores aprengué el català El 1808 aixecà una guerrilla contra els francesos que esdevingué un veritable exèrcit semiregular Home d’una gran força física i d’un coratge i una intelligència notables, per la seva rapidesa de moviments i el braó dels atacs fou molt temut entre els francesos, i hom en féu un ídol popular arreu de la Península Actuà principalment per terres de Conca i Guadalajara un dels seus perseguidors més tenaços fou el general Hugo, pare de l’escriptor Participà en la defensa d’Alcalá de Henares, i entrà als Països…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina