Resultats de la cerca
Es mostren 1989 resultats
Venanci Fortunat
Literatura
Poeta llatí.
Format a Ravenna, com a prometença anà en pelegrinatge a la tomba de sant Martí de Tours, i d’allí a Poitiers, on trobà protecció de Radegunda, vídua de Lotari I Ordenat de sacerdot, fou elegit bisbe de Poitiers 597 Escriví les biografies de sant Martí inspirada en la Vita Martini de Sulpici Sever, santa Radegunda, sant Albí, sant Hilari, etc, recollides en els onze llibres de Carmina o Miscellanea , que contenen també himnes, elegies, consolacions, epitalamis, etc Versificador fàcil, és el primer poeta medieval de la Gàllia Alguns dels seus himnes entraren a la litúrgia, com el Vexilla regis…
Alfredo Conde Cid
Literatura
Novel·lista gallec.
Inicià la seva tasca novellística amb Contubernio catro de Tomé S 1978 i Come e bebe que o barco é do amo 1978, però fou a partir de Breixo 1981, Memoria de Noa 1982 i, sobretot, de Xa vai o Griffon no vento 1984, Premio Nacional de Literatura 1986 que es consagrà com una de les figures més destacades de la narrativa gallega Posteriorment, publicà, entre d’altres, Los otros días 1991, premi Nadal, en castellà, Sempre me matan 1995, O fácil que é matar 1998, Azul cobalto 2001, Memoria dun soldado 2002 i Romasanta Memoria incerta do home lobo 2004 i els contes A casa de adara 1996 i l’obra de…
capital eròtic
Sociologia
Prestigi que la societat atribueix a una persona en virtut de la seva bellesa i atractiu sexual.
El capital eròtic depèn de factors genètics complexió del cos, bellesa física, etc i de factors culturals apresos la sociabilitat, el capteniment, la forma de vestir-se, etc Segons Adam Isaiah Green, el capital eròtic mesura l’atractiu sexual d’una persona, és variable i es pot potenciar Tenir més atractiu sexual pot facilitar les relacions humanes i l’accés a determinats càrrecs de responsabilitat laboral La idea sorgeix d’una interpretació sui generis i una ampliació de la noció de capital de Pierre Bourdieu Com amb altres formes de capital, el capital sexual és convertible és a dir…
depilatori
Cosmètica
Dit de la substància que serveix per a depilar.
En cosmètica el depilatori és destinat a eliminar el pèl superficial sense afectar el bulb pilós ni la pell Poden ésser classificats en mecànics i químics Els primers són mescles de ceres, resines i olis que hom aplica en calent i, en ésser eliminats, un cop freds, s’emporten el pèl arrencant-lo Els segons són composts sulfurats inorgànics sulfur de calci, de sodi o de bari o orgànics àcid tioglicòlic o tiolàctic en forma de sals sòdiques, càlciques o bàriques, els quals desfan la ceratina de què és format el pèl i el converteixen en una massa plàstica fàcil d’eliminar Hom corregeix l’olor…
Duane Hanson
Art
Artista nord-americà.
La seva obra se centra principalment en la figura humana, per la qual cosa és considerat un dels principals exponents de l’hiperrealisme escultòric Les seves peces són figures amb les quals és fàcil que qualsevol es pugui identificar, a causa de la perfecció i semblança amb personatges reals, com un home gran assegut en un banc, una dona que va a fer la neteja, un fotògraf, un policia o un turista qualsevol La tècnica de treball es basa en motlles extrets de figures humanes reals, als quals afegeix els atributs i accessoris que els donen una identitat atribuïble al context cultural i social a…
sienita
Mineralogia i petrografia
Roca de color vermellós, de la família del granit, generalment amfibòlica, sense quars.
Els seus elements essencials són l’ortosa que dóna a la roca el color rosat característic, la plagiòclasi, l’hornblenda, la mica i un piroxè sobretot augita o diversos alhora Les sienites no contenen mai moscovita Com a elements accessoris hi ha quasi sempre apatita, zircó, esfèn, ilmenita i magnetita La textura de les sienites és granelluda, fanerocristallina i rares vegades porfiroide Es descomponen en condicions semblants a les del granit El seu pes específic oscilla entre 2,7 i 2,9 La seva resistència a l’aixafament varia de 1 500 a 2 000 kg/cm 2 Aquestes condicions i la…
Vicenç Bou i Geli

Vicenç Bou i Geli
Música
Músic de cobla i compositor de sardanes.
A 15 anys començà a tocar el trombó a la cobla de La Lira, i el 1902 ingressà en la cobla Els Montgrins a 24 anys n’assumí la direcció i passà a tocar el flabiol i el tamborí fins el 1936 El 1909 començà a compondre sardanes, primer de melodia agradable i ingènua, com Cants de maig , L’anell de prometatge , El saltiró de la cardina , etc, i després de gran colorit Angelina , Girona aimada , Continuïtat , Llevantina , La cardina encara salta , Torroella vila vella , Record de Calella , etc, totes de retenció fàcil La seva obra, que tingué partidaris decidits, sobretot entre les classes…
Garrick Ohlsson
Música
Pianista nord-americà.
Inicià estudis musicals al Conservatori de Westchester amb T Lishman i posteriorment estudià a la Juilliard School L’any 1966 fou guardonat al Concurs Busoni de Bolzano i al de Mont-real, concurs que guanyà en l’edició del 1970, any en què aconseguí també el primer premi del Concurs Chopin de Varsòvia Dotat d’una envergadura física notable, les seves enormes mans li afavoreixen una tècnica fàcil Ha actuat amb les orquestres més importants d’Europa i dels Estats Units, com les filharmòniques de Munic i Rotterdam, les principals de Londres, o les orquestres de Cleveland, Chicago,…
Luigi Alva
Música
Nom artístic del tenor peruà Luis Ernesto Alva Talledo.
Estudià a la seva ciutat natal amb Rosa Mercedes i hi debutà el 1949 amb Luisa Fernanda Després amplià els seus estudis de cant a Milà, on debutà i assolí un gran èxit en inaugurar la Piccola Scala 1955 com a Paolino, en Il matrimonio segreto El 1957 debutà al Festival de Salzburg i el 1960, al d’Ais de Provença Un any després actuà a l’Òpera de Viena i el 1963, al Metropolitan de Nova York Tenor líric lleuger de fàcil agilitat, s’especialitzà en òpera del segle XVIII Mozart, Haydn, Cimarosa, Paisiello i del segle XIX Rossini, i destacà també en la seva versió del Paolino d’ Il matrimonio…
,
sistema de gestió de continguts
Electrònica i informàtica
Sistema integrat que permet a les empreses i les organitzacions extreure i analitzar, de manera ràpida i fàcil, el contingut d’un lloc web.
També és conegut per la sigla CMS, que prové de la denominació anglesa Content Management System Sovint proporciona un flux d’edició, revisió i publicació per als diferents rols que participen en la creació de continguts digitals Els continguts s’introdueixen mitjançant formularis i s’enregistren en bases de dades que permeten ser recuperats i reproduïts en diferents formats, ja sigui per actualitzacions de disseny o bé de forma simultània per oferir els mateixos continguts en diferents dispositius
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina