Resultats de la cerca
Es mostren 1989 resultats
duran
Botànica
Agronomia
Varietat de préssec que té la polpa adherida fortament al pinyol i no es bada fàcilment.
briol
Transports
Cadascun dels caps que serveixen per a carregar una vela i aferrar-la després més fàcilment.
Les veles rodones tenen almenys tres briols per banda a més del briolí, ferms per un extrem a la ralinga En les auriques, van ferms tot al llarg de la ralinga de la baluma fins al puny d’escota
Ussuri
Riu
Riu de l’extrem oriental de Rússia, afluent de l’Amur per la dreta (588 km de longitud - 897 km amb l’Ulakhe).
Neix de la confluència dels rius Daubikhe i Ulakhe, pren la direcció nord i fa de frontera amb la Xina fins a desguassar a l’Amur, a Khabarovsk És un riu de planura, amb una àmplia vall, fàcilment inundable, i forma diversos meandres Resta glaçat del novembre a l’abril Rep les aigües dels rius Iman, Bikin, Khor i Sungača
navegador de GPS

navegador de GPS
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic que permet la localització exacta d’ una persona o d’ un objecte mitjançant el sistema de posicionament global (GPS).
També permet calcular una ruta entre dos punts i identificar el millor trajecte per anar d’un punt a un altre Aquest tipus de dispositiu ha revolucionat els desplaçaments per carretera, ja que permet arribar fàcilment a qualsevol lloc seguint-ne les indicacions Generalment, els navegadors de GPS ofereixen instruccions de veu al conductor per tal que no es distregui de la conducció
anortita
Mineralogia i petrografia
Silicat natural d’alumini i calci, CaAl2Si2O8, del grup dels feldespats.
És el mineral més bàsic de la sèrie isomorfa de les plagiòclasis Cristallitza en el sistema triclínic, formant cristalls incolors o de color rosa o verdós, transparents i molt fàcilment descomponibles pels àcids Té duresa 6-6,5 i pes específic 2,76 Forma part essencial de les roques granítiques bàsiques gabres, norites i anortites, bé que es pot presentar aïllada formant druses
aldol
Química
Designació genèrica dels β-hidroxialdehids.
Els aldols són substàncies solubles en aigua, poc estables, amb les propietats dels aldehids i dels alcohols Es dimeritzen fàcilment i per destillació a pressió atmosfèrica o escalfats amb catalitzadors àcids o bàsics donen aldehids etilènics Són obtinguts per condensació aldòlida d’aldehids i en certes condicions es descomponen regenerant-los El més conegut és l’aldol ordinari, anomenat simplement aldol
sòl sorrenc
Agronomia
Sòl amb una proporció de sorra de l’ordre del 60-80%.
Els sòls sorrencs són amollits, no s’empasten i no s’adhereixen a les eines de treball, per la qual cosa fan de bon llaurar, les males herbes hi arrelen rarament i, a més, són fàcilment erradicables, i l’aire hi circula lliurement No retenen, però, ni l’aigua ni els adobs, per la qual cosa cal corregir-los amb argila
punt de bola
Gastronomia
Punt de cocció d’un xarop entre 120 i 130 °C, en què el xarop agafa forma de bola quan s’agafa, amb els dits, d’una cullera que s’ha submergit en un recipient amb aigua freda o amb aigua amb gel.
Segons la consistència més tova o més dura de la bola, el punt de bola es divideix en punt de bola fluix la bola és de consistència tova i s’aixafa fàcilment amb els dits i punt de bola fort la bola és compacta i costa d’aixafar amb els dits Algunes fonts estableixen també un estadi intermedi el punt de bola mitjà
corbes de Lissajous

Corbes de Lissajous la relació entre les pulsacions wx i wy dels dos moviments corresponents.
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Corbes que apareixen en la composició de dos moviments vibratoris harmònics perpendiculars entre ells.
Hom obté corbes molt diverses, en general obertes, però, si la relació entre els períodes dels dos moviments és racional, la corba obtinguda és tancada i el moviment resultant és periòdic si els dos períodes són iguals, la corba resultant és una circumferència o una ellipse Hom les pot reproduir fàcilment en un oscilloscopi fent que les tensions horitzontal i vertical siguin sinusoidals
llumí

Llumí
© Yuriy Chaban | Dreamstime.com
Química
Petita tija de fusta, de paper o d’una altra matèria combustible, que porta en un cap una mixtura inflamable per fregament sobre una superfície rugosa.
La fabricació de llumins s’inicià a París, el 1805 els primers llumins eren formats per un petit tros de fusta, un dels extrems del qual era cobert de sofre i d’una barreja de sucre i clorat potàssic L’encesa tenia lloc per immersió en àcid sulfúric, que provocava una reacció exotèrmica amb el clorat potàssic No fou fins el 1840 que hom utilitzà els llumins inflamables per fregament El cap era format per una mescla de clorat potàssic i trisulfur d’antimoni lligada amb midó Aviat el trisulfur fou substituït per fòsfor blanc, més fàcilment inflamable, i aquest, a causa de la seva toxicitat, per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina