Resultats de la cerca
Es mostren 1813 resultats
Victor Mature
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Un dels actors més populars els anys quaranta i cinquanta, interpretà films com My Darling Clementine 1946, de J Ford, i, sobretot, grans superproduccions històriques, com Samson and Delilah 1949, de Cecil B de Mille, The Robe 1953, de H Koster, i Demetrius and the Gladiators 1954, de D Daves També actuà en destacats films policíacs com Kiss of Death 1947, de H Hathaway
Michael Balcon
Cinematografia
Productor cinematogràfic britànic.
Contribuí decisivament en el renovellament del cinema anglès a partir del 1926 Descobridor de Hitchcock i aliat de Robert Flaherty, la seva influència augmentà durant la Segona Guerra Mundial, i, a través de l’Ealing Studio, tingué el seu apogeu en la dècada 1945-55 Fundador de la Bryanston Films i directiu del British Film Institute El 1969 publicà la seva autobiografia A life time of films
Josep Maria Castellví
Cinematografia
Director cinematogràfic.
El 1919 anà a París i passà després a Berlín i a Londres El 1931 dirigí a París el film sonor Cinopolis Retornat a Catalunya, realitzà films musicals vodevilescs Viva la Vida 1934, amb Alady i Josep Santpere Abajo los hombres , 1935 Després de la guerra continuà dirigint films comercials La linda Beatriz , 1939 48 horas , 1942, amb Enric Guitart Finalment, treballà a Madrid
Josep de Togores i Muntades
Cinematografia
Director i escenògraf.
Vida Vinculat als ambients intellectuals de l’època, les seves tertúlies a la torre que tenia a Cerdanyola del Vallès eren freqüentades per Enric Granados, Adrià Gual i Joan Baptista Parès També fou un colleccionista i un gran afeccionat a l’esport S’ introduí en el món del cinema amb La danza fatal 1914, produïda per Argos Films, si bé tingué problemes amb el productor i es desentengué públicament del film El mateix any dirigí La Festa del Blat , que obtingué un gran èxit, per a Cóndor Films, firma constituïda el 1914 A partir d’aquest film, conreà un estil italianitzant reforçat per la…
Joan Solà i Mestres
Cinematografia
Productor, director de fotografia i realitzador.
Vida Germà del distribuïdor Romà, el 1908 entrà a la casa Pathé d’operador del noticiari Pathé Journal , del qual arribà a ser el director Allà coincidí amb Alfred Fontanals, encarregat del laboratori, amb qui estigué associat durant tota la seva carrera cinematogràfica El 1914, any que deixà la Pathé, fou director de fotografia de La Festa del Blat Josep de Togores i fundà, amb l’actor Gerardo Peña, l’efímera productora Solà y Peña, per a la qual fotografià i codirigí, amb Domènec Ceret, En lucha contra el destino 1914 i A muerte por una mujer 1914 El mateix any fou contractat, juntament amb…
Conrado San Martín Prieto
Cinematografia
Actor.
Vida Debutà al cinema com a figurant i es formà durant sis anys en la companyia del teatre Español de Madrid, alternant l’escena amb papers cada vegada més importants en el cinema Signà un contracte d’exclusivitat amb Emisora Films que el convertí en una estrella amb films com ara En un rincón de España 1948, Despertó su corazón 1949 i Mi adorado Juan 1949, tots tres de Jerónimo Mihura Pacto de silencio 1949, Antonio Román, i sobretot Apartado de Correos 1001 1950, Juli Salvador, en què esdevingué un dels galants per excellència del cinema espanyol Aquest fou el…
Joan Pallejà i Mañanet
Cinematografia
Director i muntador.
Vida Fill d’un pastisser i hereu d’una llarga tradició artística, a quinze anys anà a estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i s’especialitzà en litografia i dibuix El 1916 debutà en el cinema com a realitzador, director artístic i actor d’almenys dues cintes, Una piedra cae al lago 1916 i El tren de los suicidas 1917, fins que el 1921 escriví, dirigí i protagonitzà Lilian , un western rodat a Lloret de Mar que resultà tot un èxit en fer-se passar per film nord-americà, ja que l’equip utilitzà pseudònims el seu, John Pallears i la productora, Good Silver Film Corporation, de Llorenç…
Segundo de Chomón i Ruiz
Cinematografia
Director.
Vida Fill d’un metge militar, el 1895 viatjà a París, on es casà amb l’actriu Julienne Mathieu i entrà en contacte amb la incipient indústria cinematogràfica, especialment en el camp de l’acoloriment El 1901 s’installà a Barcelona, com a delegat de la Pathé Frères potser també de la Star Films de Méliès i muntà un taller d’acoloriment de pellícules de la companyia francesa amb un sistema d’invenció pròpia També s’inicià en la realització de films, molts dels quals foren incorporats al catàleg Pathé Treballà el gènere documental en Ascension du Mont Serrat 1901 i…
Jacint Esteva i Grewe
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Estudià ciències exactes i arquitectura S'interessà pel cinema documental i més tard, vinculat a l’anomenada Escola de Barcelona , realitzà films d’argument, com Dante no es únicamente severo 1967, amb Joaquim Jordà, i Después del Diluvio 1968, en els quals emprà elements surrealistes, dadaistes i contestataris, dirigits, però, a un públic intellectualitzat Altres films seus són Metamorfosis 1971 i El hijo de María 1973, que no tingueren difusió comercial
germans Vasil’jev
Cinematografia
Nom amb què són coneguts Sergej Dmitrevič Vasil’jev (Moscou 1900 — 1959) i Georgij Nikolajevič Vasil’jev (? 1899 — ? 1946), directors cinematogràfics russos.
Sense cap grau de parentiu, es trobaren a l’estudi Sorsapkino de Leningrad i iniciaren una estreta collaboració, sobretot en l’estètica del realisme socialista, amb èxits com Čapajev 1934 i Oborona Caricyna ‘La defensa del Caricyn’, 1942 Per aquests dos films reberen el premi Stalin 1941 i 1942 A la mort de Georgij, Sergej dirigí altres films, com ara V dni Okt'abr'a ‘En els dies d’octubre’, 1958
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
