Resultats de la cerca

Format a Sant Carles i després a San Fernando, fou deixeble d’Emili Sala, el qual succeí en la càtedra de San Fernando i en la seva trajectòria estètica Cultivador primer de les pintures d’història, participà a vint Exposiciones Nacionales, on fou premiat per Dante 1884, Enterrament de Santa Leocàdia 1886, Els dotze 1892 i Llaç d’unió 1895 Publicà l’opuscle Cartilla del arte pictórico i, des del 1894, fou acadèmic de San Fernando La seva producció es pot dividir en quadres de cavallet, pintures decoratives i illustracions per a la premsa En el primer grup manifesta influències de Sorolla,…

El seu primer director fou Gabriel Llabrés i Quintana Dedicada fonamentalment als estudis històrics, conté també altres treballs Ha publicat diverses sèries de documents molt importants per a la història de les Balears i, en plecs separats, alguns texts notables, com ara Vida del Beato Raimundo Lulio , d’Antoni R Pasqual, i Informacions judicials sobre els addictes a la Germania , de Josep Maria Quadrado

Conté 2 625 cèdules, reunides en l’exposició bibliogràfica annexa al Segon Congrés de Metges de Llengua Catalana 1917 Tot i que també hi foren catalogats texts històrics o literaris, el conjunt és fonamentalment de caràcter científic, i constitueix un important aplec de materials per a l’estudi de la medicina catalana del s XIII al XIX El volum porta una extensa introducció d’Eudald Canibell

L’oxiürosi o enterobiasi és una parasitosi intestinal relativament freqüent en infants, causada pel cuc anomenat Enterobius vermicularis , que origina fonamentalment l’aparició d’una coïssor anal intensa Com que els ous d’aquest paràsit poden sobreviure en els vestits, les tovalloles i els llençols durant alguns dies, és recomanable de rentar acuradament la roba fins i tot després d’haver iniciat el tractament

Cercà el fonament de les ciències a la Bíblia i profetitzà la realització pròxima del regne de Déu a la terra Important representant del lullisme renaixentista alemany, interpretà l’art de Lull com l’instrument idoni per a arribar al saber universal, finalitat que es proposà en diverses obres de caire enciclopèdic Exposà les seves doctrines sobre Lull, fonamentalment a Clavis artis lullianae et verae logices 1609

Originària de Mananali, Àsia Menor, la primera comunitat s’establí a Armènia s VII Perseguits, alguns passaren a l’islam d’altres, refugiats a Bulgària, es confongueren amb els bogomils bogomilisme La doctrina, fonamentalment dualista, més gnòstica que maniquea, atribueix la creació al déu malvat Negaven també la realitat del cos de Crist docetisme i, com Marció, refusaven tot l’Antic Testament Exerciren influència en els càtars catarisme

Foren notables les seves contribucions en meteorologia dinàmica, fonamentalment sobre la teoria de les ones baroclines i ones planetàries També destacà pels seus estudis dels fenòmens atmosfèrics oceànics principalment dels ciclons tropicals Fou un dels principals impulsors de la predicció numèrica del temps, i el 1950, juntament amb un grup de meteoròlegs, realitzà amb èxit prediccions numèriques del temps per 24 hores amb la computadora anomenada Numerical Integrator and Calculator ENIAC

Utilitzat per a matèries de característiques físiques molt diferents productes tèxtils, cautxú, etc, la seva estructura varia segons el material assajat, però consisteix fonamentalment en un capçal portaabrasiu que frega la proveta en condicions preestablertes de pressió, velocitat i nombre de passades La mesura és obtinguda sotmetent la proveta, tractada amb l’abrasímetre, a assaigs de resistència a la tracció, o bé determinant-ne la variació de pes

Coincidia amb Karl Marx en la consideració del canvi social com una qüestió de poder de classe, però rebutjava la idea d’un partit de masses i les prediccions postrevolucionàries dels marxistes i dels socialistes utòpics Fonamentalment, confiava en l’eficàcia d’un enquadrament polític reduït, disciplinat i armat Contenia elements fortament revolucionaris, i esdevingué un dels fonaments de la doctrina de la “minoria conscient” distintiva de la teoria sindicalista francesa

De caràcter fonamentalment literari, incloïa contes d’autors catalans Alcover, Briz, Guimerà, Verdaguer, etc o estrangers Andersen, Grimm, Tolstoj o Mistral, que ajudà a popularitzar La part tipogràfica i d’illustració respon als principis modernistes de l’època hi collaboraren J Llongueres, Billy i Joan d’Ivori El 1924 l’Editorial Catalana reprengué la seva publicació hi escriví llavors Serra i Boldú i hi dibuixaren Lola Anglada i Emili Ferrer