Resultats de la cerca

Per bé que les activitats pedestres tradicionals existiren a Europa durant la baixa edat mitjana, relacionades amb celebracions festives locals i desafiaments dineraris entre corredors, la institucionalització moderna de l’atletisme es produí a les illes Britàniques a mitjan segle XIX A partir de la segona meitat del vuit-cents, l’atletisme esdevingué una disciplina esportiva subjecta a regles controlades per organismes federatius Les primeres normes i competicions atlètiques de caràcter modern tingueren lloc a Anglaterra entre el 1850 i el 1860 amb l’organització de curses i concursos de…

Vida Estudià teoria de l’art contemporani a la Universitat Autònoma de Barcelona i fotografia i disseny gràfic a l’escola Eina A divuit anys exercí com a fotògraf de premsa per a "Triunfo", "Tele-exprés" i "Interviú" El 1979 entrà al cinema com a ajudant de càmera, i intervingué en una vintena de títols Debutà el 1984 amb el curt semidocumental de Manuel Cussó-Ferrer, Museu d’ombres , premi de Cinematografia de la Generalitat 1984 a la millor fotografia El 1985 feu d’operador en cap de Lola Una historia mediterránea 1985 i Angoixa 1987, ambdós films de Josep Joan Bigas Luna, menció especial…

Fragment d’un sarcòfag de Barcelona amb les suposades figures del difunt i la tardor i dos fragments d’un sarcòfag de Tarragona amb la representació d’un monstre marí Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Llúcia de la catedral de Barcelona i, posteriorment, fou traslladat a l’Arxiu Capitular D’aquí passà al Museo Provincial de Antigüedades, des d’on va ser traslladat al Museu Arqueològic de Barcelona, a Montjuïc Aquest darrer museu, actualment Museu d’Arquelogia de Catalunya-Barcelona, conserva l’esmentat fragment de sarcòfag amb el núm d’inventari 19917 És…

Autodidacta, s’inicià en el dibuix i la pintura Als divuit anys descobrí la fotografia i començà a treballar-hi de manera independent Del 1978 al 1981 residí a Barcelona, on realitzà la sèrie Peluquerías 1979, i posteriorment retornà a Madrid, on s’installà definitivament En la seva obra apareixen retrats de personatges coneguts del món cultural madrileny, natures mortes, autoretrats amb elements simbòlics, etc Són composicions molt elaborades amb una posada en escena meticulosa dels elements i les figures Utilitzà la tècnica de l’acoloriment amb aquarelles del material fotogràfic en blanc i…

S'inicià professionalment vers el 1910 en el diari El Día Gráfico , per a l’edició dominical del qual feu una sèrie de fotografies aèries de pobles de Catalunya Freqüentà, per als seus reportatges, els ambients sòrdids de Barcelona, especialment el Barri Xinès Treballà també per a  La Tribuna i La Noche i com a corresponsal gràfic d’ Ahora , As , Estampa , Sol   i La Voz, publicats a Madrid Mentor d’ Agustí Centelles , ajudant seu entre el 1927 i el 1931, l’any següent introduí entre els fotògrafs catalans la primera càmera Leica de pas universal Amb Centelles,  Joaquim Brangulí , Carlos …

Ha mostrat el seu treball arreu d’Europa i Amèrica Entre les seves exposicions individuals destaquen les realitzades a la Fundació Joan Miró de Barcelona 1979, la Fundació Espais de Girona 1987 i 2003, la Bridgewater-Lustberg Gallery de Nova York 1989, la Drie 05 Gallery d’Amsterdam 1991, l’Institut of Contemporary Art de Londres 1994, la Galeria H 2 O de Barcelona 1995 i 2001 i el Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona 2002 i 2006 L’any 1992 creà la revista “AIRE”, que constitueix un ampli arxiu fotogràfic sobre l’art d’acció arreu de l’estat i, des de l’any 2000, del món Publica articles d’…

Entre el 1966 i el 1970 estudià sociologia i ciències polítiques al Japó, i el 1972 Belles Arts a Los Angeles L’any 1974 es traslladà a Nova York, ciutat en la qual viu i treballa Des dels anys seixanta es dedica a la realització de fotografies en blanc i negre, que articulen una reflexió sobre el mitjà fotogràfic i sobre el pas del temps, tot mostrant el contrast entre Orient i Occident Realitzà sèries temàtiques, com “Sales de cinema”, que inicià al final dels setanta en retratar sales construïdes els anys vint i trenta a l’est dels Estats Units els horitzons marins, que començà a realitzar…

És format per una llanterna, un sistema òptic de focal variable, i uns elements mecànics de sustentació i mobilitat entre els diferents components del conjunt La llanterna és formada per una caixa de llum, per un focus lluminós i per un passador per a collocar el negatiu El sistema òptic, format per una o dues semiesferes de cristall òptic, anomenades condensadors, situades dintre la caixa de la llum, i un objectiu de fotografia, situat entre el negatiu i la superfície de projecció, té la funció de concentrar i repartir uniformement sobre el negatiu la llum que prové del focus lluminós Els…

Titulat el 1910 Fou un temps arquitecte municipal d’Olot El seu estil evolucionà 1912-36 des d’un Modernisme veí a Alfred Paluzie i Lucena al Noucentisme de Masó cases Masllorens al carrer de Fontanella, casa Bassols, garatge Sacrest i fàbrica Descals al de Vilanova, fàbrica Manufactures Olot al carrer del Bisbe Guillemet i elèctrica Bassols 1927, a Olot Projectà cinc grups escolars, com el de Ripoll, on apareix la influència de RGiralt, l’escorxador de Portbou, etc A Girona projectà, entre d’altres, la casa Barceló 1925, la casa i tallers Dalmau-Carles-Pla i la Central Elèctrica Berenguer…