Resultats de la cerca

Estudià les relacions de Napoleó i Catalunya i aplegà una important collecció bibliogràfica sobre aquest tema Publicà Historia jurídica de la Guerra de la Independencia 1918-23, Introducció a l’estudi de la guerra napoleònica a Catalunya 1927, La invasión napoleónica 1943 i Relaciones entre la invasión napoleónica y los movimientos revolucionarios de Cataluña 1941 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1941

Es formà en els Cors de Clavé i posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Debutà el 1919 al Teatre Asiàtic del Poble-sec de Barcelona amb Maruxa , d’Amadeu Vives Es destacà especialment en el repertori de sarsuela i formà part de la companyia d’Emili Vendrell i Ibars, amb la qual actuà en diversos teatres de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol, especialment en els barcelonins Tívoli i Eldorado Concert Triomfà amb les sarsueles  La alsaciana i Los calabreses , entre d’altres Fou un destacat intèrpret de les obres de Rafael Millán, amb les quals rivalitzà amb…

Professor a les universitats de Nimega i d’Utrecht Estudià alhora la psicologia animal i la humana, les quals contemplà des de la fenomenologia rebutjà el dualisme cartesià ànima-cos i basà les seves observacions sobre les relacions que manté el subjecte amb el medi més que no pas sobre situacions experimentals Entre d’altres obres, publicà Psychologie der Tieren ‘Psicologia dels animals’, 1920, Traité de psychologie animale 1952, Prolegomena van een anthropologische Fysiologie ‘Prolegòmens d’una fisiologia antropològica’, 1965

Advocat, fundà a Lleida l’Associació Catalanista 1875 fou alcalde i regidor de la seva ciutat El 1895 s’instauraren a iniciativa seva els Jocs Florals de Lleida El 1892 cooperà en la redacció de les Bases de Manresa com a president de l’Associació Catalanista, l’òrgan de la qual, La Comarca de Lleida , fundà, inspirà i mantingué econòmicament

Religiós caputxí 1949, llicenciat en ciències bíbliques i semítiques 1958-60 i doctor en teologia 1963 Ensenyà a l’escolasticat dels Caputxins de Sarrià i fou professor d’exegesi i hermenèutica a la Universitat Antoniana de Roma i a la Facultat de Teologia de Catalunya Fou membre fundador de l’Associació Bíblica de Catalunya, de la International Organization for the Study of the Old Testament i de la International Organization for Septuagint and Cognate Studies Codirector de la revista Estudios Eclesiásticos , hi publicà nombrosos estudis, alguns dels quals recollí, amb altres articles i…

Estudià a Vic, i el 1865 ingressà a la Companyia de Jesús Passà a les Filipines 1866-71, i completà estudis a Europa Tornà a les Filipines, on dirigí l’observatori meteorològic de Manila S'especialitzà en la previsió dels grans ciclons que afecten l’arxipèlag i creà un baròmetre aneroide adaptat al clima Muntà 24 estacions meteorològiques Diversos països veïns sollicitaren les seves informacions meteorològiques amb caràcter regular Assistí als congressos meteorològics de París 1889 i Chicago 1893 La persecució de Rizal, amic seu, amargà els seus darrers mesos de vida

Com a pintor participà en les exposicions de Barcelona del 1894 i el 1898, amb un repertori reiteratiu dels patis d’Andalusia

Format al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, posteriorment esdevingué professor de piano al mateix centre i també impartí classes a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Interessat en l’aprenentatge de la música, i especialment en el del llenguatge musical, escriví, juntament amb Lluís Millet, una Teoría completa de la música i, en solitari, Veinticinco lecciones de solfeo, rítmicas y de estilo Fou coautor del conegut Mètode de solfeig LAZ , amb J Zamacois i JB Lambert Tanmateix, no oblidà la composició i conreà diversos gèneres, entre els quals s’inclouen la música escènica…

Inicià els estudis musicals a Igualada i més tard estudià a Barcelona amb VM Gibert El 1916 ocupà la plaça d’organista al seminari de Barcelona, on també fou mestre de capella entre el 1918 i el 1921 El 1917 fundà a València una Schola Cantorum del Collegi de Vocacions Religioses El 1923 anà a París, on estudià orgue amb A Decaux i on fou organista de Saint-Étienne-du-Mont El 1925 fou nomenat organista i mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona, càrrecs que exercí fins que es jubilà També exercí com a professor d’orgue al Conservatori de Música del Liceu entre el…

Nascut en una família de músics, després de completar els estudis fou nomenat organista a Lüneburg 1781, càrrec que abandonà per una ocupació com a organista i docent a la Royal German Chapel of St James Londres, tasca des de la qual realitzà una aportació bàsica en la tradició musical anglesa Autor d’un gran nombre de mètodes didàctics, que illustrà amb composicions escrites a propòsit, presentà una rigorosa teoria musical en què es mostrà un entusiasta defensor de l’obra de Johann Sebastian Bach, com quedà reflectit en diverses obres An Essay on Musical Harmony 1796, An Essay on Practical…