Resultats de la cerca

Aquesta església és la parròquia del poble de l’Albagés Són poques les dades que fan referència a l’origen d’aquest lloc Tot i que el 1155 hi ha notícia d’un Catbert de l’Albagés i el 1192 del que sembla una primera repoblació, aquesta no es devia portar a terme definitivament fins al segle XIII, sota la supervisió del llinatge dels Cervera, senyors del terme de Castelldans i de l’Albagés Es coneix una carta de franqueses concedida pels Cervera el 1226 L’església de Sant Joan no apareix fins al final del segle XIII, en la dècima papal del 1280, on s’esmenta el capellà de Dalfages…

Hom desconeix exactament on era situada aquesta fortalesa La primera menció del castell i el lloc de Castellpagès és de l’any 1184, amb motiu de la concessió, feta pel rei Alfons I a Ramon de Cervera, del dret de prendre aigua a la sèquia que anava de Castellpagès a Gebut Segurament el terme de Castellpagès restà integrat a la casa templera de Corbins L’any 1212 els frares templers Ramon Berenguer d’Àger, preceptor de Gardeny i de Corbins, i Ramon Oller, procurador de la casa de Corbins, concediren una carta de població i franqueses amb l’objectiu de fundar una villa nova entre…

L’església parroquial és dedicada a santa Cecília i la festa major se celebra a l’agost La població fou fundada devers el 1255, quan Galceran de Pinós traslladà l’antic castell de Banat, que era al lloc de Banat Sobirà documentat el 860 “ in villa que dicitur Banatte Subteriore ”, hi ha el Mas de Banat i l’església romànica de Sant Romà de Banat, amb absis semicircular, al puig de Calbell El baró de Pinós atorgà una carta de franqueses als pobladors d’aquesta vila nova, que aleshores era anomenada Calbell de Banat, però que ja el 1290 és documentada com a Vilanova de Banat Ambdós…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid, el 1881 ingressà en el cos d’arxivers i bibliotecaris Treballà a la Biblioteca Nacional de Madrid i a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona Fou director de l’Arxiu del Regne de Mallorca entre el 1895 i el 1928 En 1928-29 fou president de la Societat Arqueològica Lulliana, i membre de la Real Academia de la Historia Collaborà en el BSAL i en els almanacs del Diario de Palma , amb nombrosos articles d’història i transcripcions de documents Com a investigador, analitzà i publicà els documents de diferents institucions…

Organitzada pel Collectiu d’Atletes de Fons, té inici i final a Granollers i transcorre també per les Franqueses i la Garriga Els guanyadors de la primera edició, el 18 de gener de 1987, foren Rafael Garcia i Quima Casas L’edició del 1993, que guanyà el kenyà Ezequiel Bitok, marcà l’entrada de la cursa en l’elit de les mitges maratons mundials Des del 2002 la cursa es disputa el primer cap de setmana de febrer La prova ha mantingut el caire popular del seu inici, amb participacions d’entre 7000 i 10000 atletes, però al mateix temps ha aconseguit la presència de campions olímpics…

S’inicià en la caça amb llebrers a Andalusia, però centrà la seva activitat en la caça menor En els campionats catalans i estatals, representa la Societat de Caçadors de les Franqueses, que presidí 1998 - 2002 Ha estat campió de Catalunya de sant Hubert dues vegades i de gossos de mostra en quatre ocasions, en l’especialitat de continentals 2002, 2006, 2011 i de britànics 2007 Guanyà el Campionat d’Espanya de caça pràctica 2006, 2009 També conquerí la Copa Primavera 2007, 2008, 2009 i el Campionat del País Basc tres cops Fou segon 2006 i tercer 2008 al Campionat d’Europa per…

Donzell, fill del regent de la cancelleria d’Aragó Joan de Gualbes mort a Segòvia el 1515 Doctor en drets, acabat d’arribar a Barcelona procedent d’Itàlia defensà una tesi a la sala del Consell de Cent 1509 Regent de la cancelleria de Mallorca, fou acusat de poc respecte a llurs franqueses i de cobejança de salaris pels mallorquins, els quals el 1512 demanaren al rei la seva substitució Cessà en el càrrec el 1518 i fou ascendit a regent del Consell d’Aragó 1518-23, des d’on influí i intervingué en el procés de repressió de les Germanies El 1522, per encàrrec dels consellers de…

Fill segon d’Alfons VII de Castella-Lleó i de Berenguera de Barcelona En morir el seu pare, rebé el regne lleonès, mentre que el seu germà, Sanç III, ocupà el tron de Castella Quan Sanç morí 1158, Ferran intervingué en els afers castellans, tot reclamant la tutela del seu nebot, Alfons VIII Pretengué, sense èxit, el reconeixement de l’autoritat imperial lleonesa pels monarques cristians de la península això no obstant, es titulà rex hispanorum Qüestions de límits i la possessió de Badajoz, ciutat musulmana que tant Alfons I de Portugal com Ferran de Lleó consideraven dins llurs àrees d’…

De l’antic castell de la Pobla de Lillet no en queda cap resta visible i només trobem el seu record en la toponímia l’actual rectoria és construïda sobre un indret que hom anomena “El castell”, potser indicatiu del lloc on s’erigia la fortalesa L’origen del castell de la Pobla s’ha de relacionar amb la política repobladora que varen dur a terme els senyors de Mataplana a la vall de Lillet Fins al segle XIII aquesta vall va ser defensada per l’antic castell de Lillet que ja apareix documentat el segle IX, però, quan aquest va començar a decaure, els Mataplana varen iniciar la construcció d’una…

Escriví Selectae disputationes in Moralem Theologiam Cervera 1732 i un tractat contra la tortura