Resultats de la cerca
Es mostren 817 resultats
Carolina
Colònia anglesa (després britànica) que corresponia als actuals estats nord-americans de Carolina del Nord i Carolina del Sud.
El seu territori fou descobert el 1512 per Juan Ponce de León Fou concedit per Elisabet I d’Anglaterra 1584 a Walter Raleigh, el qual intentà de fundar-hi establiments, però fracassà El 1650 tingueren lloc els primers assentaments a l’actual Carolina del Nord Quant a Carolina del Sud, el 1564 Jean Ribault, enviat per Carles IX de França, hi fundà una efímera colònia En 1663-65 Carles II d’Anglaterra concedí el territori situat entre 31° i 36° de latitud nord a una companyia de nobles anglesos, els quals l’anomenaren Carolina en honor de llur monarca, i estimularen l’establiment…
Juli Busquets i Bragulat
Militar
Política
Militar i polític.
Ingressà a l’exèrcit el 1949, hi mantingué actituds crítiques que li valgueren diverses sancions i publicà El militar de carrera en España 1967 i Introducción a la sociología de las nacionalidades 1971 El 1974, essent comandant d’enginyers i diplomat d’estat major, contribuí a fundar la Unión Militar Democrática , de la qual fou primer secretari el 1975 passà mig any a la presó d’El Hacho, a Ceuta, i el 1977 deixà l’exèrcit per presentar-se a les eleccions legislatives Diputat del PSC PSC-PSOE al Congrés per Barcelona 1977, 1979, 1982 i 1986, ha estat també professor de la…
Jacques Cartier
Geografia
Navegant bretó.
Descobridor del Canadà Encarregat per Francesc I de França de cercar el pas del nord-oest cap a les Índies, el 1534 sortí de Saint-Malo, arribà a Terranova, recorregué Nova Brunsvic i tocà terra canadenca a Gaspé, on establí contactes amb els indis El 1535 féu el segon viatge i arribà a la desembocadura del riu Sant Llorenç, al qual donà aquest nom Poc temps després remuntà el riu i arribà fins on posteriorment fou establerta la ciutat de Mont-real En aquest viatge aprengué el nom de Canadà ‘poble’, en iroquès, i el 1536 tornà a França El 1541 emprengué un tercer viatge sota el comandament de…
Pere Sanxo i Olives
Cristianisme
Monjo benedictí, fundador i abat.
Professà al monestir de Montserrat el 1586 Després de tenir diversos càrrecs, fou tramès per Felip II al Perú per a fundar-hi el primer monestir benedictí, el priorat de Santa María de los Reyes De tornada a Montserrat escriví una Historia de la Orden de San Benito en la India , que dedicà al rei El 1612 fou nomenat abat de Sant Pere de la Portella Berguedà El 1617 obtingué la unió de la Portella i del priorat de Sant Pau del Camp, on traslladà la seva residència L’abandonament de la Portella fou causa que els jurats de la baronia de la Portella li posessin un llarg plet, que se…
Stepan Bandera
Història
Política
Dirigent nacionalista ucraïnès.
Contribuí a fundar, l’any 1929, l’Organització de Nacionalistes Ucraïnesos OUN, als territoris d’Ucraïna ajuntats a Polònia el 1919 L’any 1936, ja president de l’OUN, fou condemnat a mort, pena que li fou commutada per la de presó perpètua Caiguda Polònia el 1939, pogué fugir i reorganitzar les activitats de l’OUN i el 1941 n'esdevingué president general Decidí llavors estendre les activitats de l’organització als territoris ucraïnesos de l’URSS, on el 30 de juny hom proclamà el restabliment de la independència Bandera fou detingut temps després per la Gestapo, i a la fi del 1944…
Maurici 2014
Estat
La coalició opositora Leep, formada principalment pel Moviment Socialista Mauricià MSM i encapçalada per l’expresident Anerood Jugnauth 2003-12, de 84 anys, va obtenir la victòria en les eleccions legislatives celebrades al desembre en aconseguir 47 dels 62 escons en joc La derrota va ser per a l’aliança entre el Partit Laborista, del primer ministre Navinchandra Ramgoolam, i el Moviment Militant Mauricià MMM, de Paul Bérenger, que va aconseguir tan sols nou diputats Amb aquesta derrota es va acabar el projecte de la coalició entre Ramgoolam –que no va ser ni escollit en la seva…
DomènecCorominas i Prats
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Metge, escriptor i dibuixant.
Exercí com a metge, però també es dedicà a la illustració tipogràfica en publicacions com Mediterrània i Vida Així mateix, és autor de diversos exlibris Dirigí la revista catalanista de Berga Lo Pi de les Tres Branques 1898 Quant al teatre, l’interès pel món clàssic el portà a fundar el Quadre Dramàtic del Teatre Grec, on estrenà les seves traduccions d’Aristòfanes, Èsquil, Eurípides i Sòfocles També fou traductor d’autors francesos Eugène Brieux i Paul-Ernest Hervieu Escriví algunes comèdies de to popular amb ingredients propis del costumisme burgès, sempre en collaboració…
,
Pierre Schaeffer
Música
Teòric i compositor francès.
Diplomat a l’École Polytechnique i també en telecomunicacions, treballà com a tècnic a l’RTF abans de fundar-hi el Groupe de Recherche de Musique Concrète El 1968 fou nomenat professor de música experimental al Conservatori de París En la línia del bruitisme del començament del segle XX, Schaeffer definí una pràctica artística que operava amb tot l’espectre sonor i que la institució música no reconeixia com a musical Fabricà collages amb tot tipus d’objectes sonors enregistrats sorolls de la vida quotidiana, instruments desafinats, veus, crits, que transformava mitjançant…
Guy de Lioncourt
Música
Compositor i pedagog francès.
Fou alumne de la Schola Cantorum de París del 1904 al 1916, on estudià amb A Gastoué cant gregorià, A Roussel contrapunt i V d’Indy composició Fou nomenat secretari general de l’escola i professor de contrapunt abans de treure’s el diploma de composició, el 1916 El 1918 guanyà el Premi Lasserre per la seva música La belle au bois dormant Continuà impartint classes a la Schola Cantorum i substituí D’Indy com a professor de composició el 1931, fins que el 1935 abandonà la institució per fundar i dirigir l’École César Franck Com a compositor, produí una gran quantitat de música…
Nikolaj Grigor’evic Rubinstein
Música
Pianista i director d’orquestra rus.
Germà d’Anton Rubinstein, fou alumne a Berlín de Th Kullak piano i de S Dehn composició entre el 1844 i el 1846 Posteriorment continuà l’estudi del piano a Moscou, amb A Villoing La seva activitat com a concertista s’inicià el 1858 Com a director d’orquestra feu concerts a Sant Petersburg i París També fundà i dirigí els cursos musicals de la Societat Musical russa a Moscou, i a partir del 1866 s’encarregà de fundar el conservatori, on exercí també com a professor fins a la seva mort Fou un pedagog eficient, i entre els seus alumnes figuren S Tanejev, A Siloti o E Sauer Tot i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina